El coronavirus castiga més els afroamericans als EUA

Dades de ciutats i estats constaten com a factors clau la pobresa i les desigualtats

Els Estats Units superen els 380.000 positius confirmats i els 12.000 morts per complicacions derivades del covid-19. Cada xifra té al darrere una història, però els grans números també ofereixen un relat col·lectiu: el de les ferides històriques de país que la pandèmia està posant encara més en evidència. Els Estats Units continuen tenint un seriós problema de racisme sistèmic que podria explicar per què la malaltia sembla estar afectant de manera desproporcionada la minoria afroamericana.

L'administració federal no està oferint dades per raça ni ètnia, d'aquí l'ús del verbs en condicional. Però els pocs estats, comtats i ciutats que sí que ho estan fent apunten a la hipòtesi amb claredat. És el cas de Chicago, on el 52% de positius i el 70% de les morts per covid-19 són en afroamericans, tot i que només el 29% de la població ho és. A l'estat d'Illinois, el 38% dels positius són de ciutadans negres, encara que tot just conformen el 14% de la població. A Michigan, sumen el 40% dels morts quan, com a Illinois, són un 14% del total de l'estat. Al comtat de Milwaukee, a Wisconsin, són un 73% de les morts, malgrat ser només el 26%. Tampoc són millors les notícies al sud. El governador de Louisiana, John Bel Edwards, ha advertit d'una conclusió "pertorbadora": més del 70% dels morts allà són afroamericans tot i que representen només un terç de la població.

Racisme institucionalitzat

El Comitè d'Advocats pels Drets Civils, una organització no governamental, ha enviat aquest dilluns una carta al ministre de Salut, Alex Atzar, signada per prop de 400 professionals mèdics, en què lamenten que "la falta de transparència i de dades està impedint que els responsables de salut puguin entendre en la seva totalitat com impacta la pandèmia en la comunitat negra i en altres comunitats de color". La seva portaveu, Maryum Jordan, explica a l'ARA que la carta s'emmarca en la lluita d'aquesta organització "contra el racisme en el sistema sanitari" i contra "un patró de decisions racistes" del govern. Lamenta que "no hi ha una conversa oberta [a la societat] sobre els prejudicis que existeixen" contra les minories, tampoc entre els professionals de la medicina.

Factors de pobresa, segregació i accés limitat a les cures mèdiques expliquen que entre la població afroamericana hi hagi més casos d'hipertensió, malalties coronàries o diabetis, malalties de risc associades a la mortalitat del nou coronavirus. Només a Illinois, el 48% de la població negra pateix hipertensió. La primera víctima per covid-19 en aquest estat va ser Patricia Frieson, una afroamericana de 61 anys. La seva germana, Wanda Bailey, de 63, va morir una setmana després. Les dues patien hipertensió o diabetis.

"És inquietant i terrible, però no és sorprenent -apunta a la ràdio pública Linda Rae Murray, professora de polítiques sanitàries a la Universitat d'Illinois-. És només un reflex del que ja sabem sobre aquestes pandèmies. La gent vulnerable morirà més ràpid i no tindrà tants recursos". Una opinió que comparteix la directora de Salut Pública d'aquest estat, la doctora Ngozi Ezike, que ha explicat com el nou coronavirus "exagerarà qualsevol desigualtat que ja existeixi". L'alcaldessa de Chicago, Lori Lightfoot, afroamericana, ha admès que "les xifres tallen l'alè". Dilluns va ordenar iniciar una campanya d'informació adreçada a les minories a la seva comunitat.

Més informació i campanyes

La manca d'informació i de mitjans és un dels factors que posen en risc la salut dels afroamericans. En el cas del coronavirus, el govern de Trump es va comprometre a compensar els hospitals pel tractament de les persones sense assegurança. No obstant això, en opinió de Maryum Jordan, "és molt difícil fer realitat aquests compromisos". D'una banda, cal comunicació. De l'altra, hi ha comunitats que "no tenen accés a un transport que els permeti anar a un hospital". Fins i tot l'accés a un test depèn d'un metge, i moltes persones d'aquests col·lectius no en tenen perquè no disposen d'assegurança mèdica.

Especialment notable és el fet que, segons xifres del govern, només el 20% dels afroamericans tenen una feina que puguin fer des de casa en temps de confinament. Així que s'exposen més al virus perquè ocupen llocs de feina que requereixen el contacte amb els clients (caixers, conductors de transport públic, cura assistencial...) i moltes de les empreses no ofereixen cobertura sanitària. A més, depenen més de l'ús de l'autobús o el metro per desplaçar-se, per la qual cosa els resulta més difícil mantenir la distància social aconsellada per la Casa Blanca per frenar la propagació del virus.