Internacional 12/03/2021

El Parlament Europeu declara la UE zona de llibertat per a les persones LGTBIQ

És un missatge de rebuig a accions com les de Polònia, que impedirà qualsevol via d'adopció per a parelles del mateix sexe

3 min
L'estació davant la seu del Parlament Europeu de Brussel·les.

Brussel·lesEl Parlament Europeu declara la Unió Europea zona de llibertat per a les persones LGTBIQ. És el missatge polític que ha enviat aquest dijous l'Eurocambra amb la votació d'una resolució que ha tirat endavant amb 463 vots a favor, 107 vots en contra i 105 abstencions. A la pràctica no hi ha implicacions, però és un missatge clar de rebuig a lleis, accions i actituds per part de països europeus com Polònia, Hongria, Romania i Letònia en contra d'aquestes persones.

El calendari d'aprovació d'aquesta resolució no és casualitat. Fa un any del dia en què el primer municipi de Polònia es va declarar "anti ideologia LGTBIQ". Des d'aleshores, un centenar de municipis d'aquest país s'han declarat zones lliures de LGTBIQ, com lamenta la resolució. Però, a més, aquest mateix dijous, el govern polonès ha presentat una proposta legislativa que impossibilita qualsevol via d'adopció per a parelles del mateix sexe. Polònia ja prohibia adoptar entre parelles homosexuals, però aquestes aconseguien salvar aquest obstacle adoptant de manera individual. Ara aquesta opció també quedarà definitivament prohibida.

Amb aquesta resolució, l'Eurocambra condemna explícitament aquesta mena d'iniciatives i mostra la seva "profunda preocupació" pel nombre creixent d'atacs a persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, queer i intersexuals. De manera més directa encara, la institució urgeix les autoritats poloneses a fer marxa enrere en totes les iniciatives que ataquen els drets de les persones LGTBIQ i fan una crida a la Comissió Europea (l'únic òrgan comunitari que pot, per exemple, obrir expedients sancionadors per vulneracions de drets fonamentals) que controli els fons europeus per assegurar-se que no es fan servir amb una finalitat discriminatòria.

Durant el debat sobre la resolució, la comissària d'Igualtat, Helena Dalli, ha explicat que, efectivament, ha congelat la concessió de fons europeus a sis ciutats poloneses que s'han declarat "lliures d'ideologia LGTBIQ". L'Eurocambra no pot anar més enllà que exercir aquesta pressió a Brussel·les, que, de moment, no ha sancionat formalment ni Hongria ni Polònia, només els ha obert processos d'infracció. Això sí, quan al novembre la Comissió Europea va presentar una proposta per incloure els delictes d'odi homòfob a la llista de delictes europeus, la comissària de Valors i Transparència, Vera Jourová, va recordar que des d'aquest any la concessió de tots els fons europeus va lligada al compliment dels principis de l'estat de dret. Aquesta condicionalitat s'ha aprovat amb la posada en marxa del fons europeus antipandèmia i Hongria i Polònia ja van amenaçar amb vetar-la.

El veto es va desencallar oferint-los un mecanisme que permetria aturar la posada en marxa del mecanisme si es presentava un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i, finalment, els governs de Budapest i Varsòvia han fet el pas aquest mateix dijous. Caldrà esperar, doncs, el pronunciament de Luxemburg al respecte.

"Un senyal polític"

"Aquesta resolució és un senyal polític per als actors anti-LGTBIQ d’Europa. Els seus actes d’odi i discriminació són intolerables. Però aquesta resolució també és un missatge per als activistes i defensors dels drets humans: estem amb vosaltres i lluitarem contra aquests negacionistes dels drets humans al vostre costat", ha dit Malin Björk, eurodiputat de l'Esquerra.

El text assenyala també iniciatives com les del senat romanès, que va aprovar un projecte de llei per prohibir activitats relacionades amb la teoria de gènere en contextos educatius. S'hi val a dir, però, que el Tribunal Constitucional romanès va declarar la llei incompatible amb la Constitució del país. Entre els vots en contra hi ha els del grup d'ultradreta Identitat i Democràcia (ID), on hi ha les formacions de Le Pen i Salvini, que han presentat una resolució alternativa que condemna, per exemple, que es permeti a dones transgènere competir en certs esports i també la gestació subrogada, i considera que "la immigració massiva no assimilada tendeix a importar a Europa discursos i comportaments homòfobs".

stats