Els demòcrates mouen fitxa per legislar contra els abusos policials

El candidat Joe Biden es desmarca de les peticions per retallar el pressupost de la policia

Els demòcrates han reaccionat a les protestes del carrer amb una proposició de llei contra els abusos policials. Segons la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, el pla presentat pel seu partit promou un "canvi estructural transformador" de l'acció policial als Estats Units. És la resposta en calent del Partit Demòcrata després de dues setmanes de manifestacions a tot el país arran de l'assassinat de George Floyd, que Pelosi ha qualificat de "martiri". Una proposta amb la qual Pelosi ha dit que vol transformar "l'angoixa en un moviment d'acció nacional".

L'acció arriba després que ahir la jutge imposés una fiança d'1,25 milions de dòlars a Derek Chauvin, el ja expolicia acusat d'acabar amb la vida de Floyd. La proposta, però, s'enfronta a un obstacle difícil de superar. El Partit Republicà segueix el president Donald Trump, que insisteix en un eslògan amb ressons de l'època de Richard Nixon: "Llei i ordre", tuiteja una vegada rere l'altra. La majoria conservadora al Senat, doncs, podria aigualir la proposta i fins i tot ignorar-la. 

"Llevat que hi hagi rendició de comptes, mai hi haurà canvi", ha defensat el congressista afroamericà Hakeem Jeffries en la roda de premsa de presentació de la proposició de llei. "A menys que hi hagi canvi, la brutalitat continuarà i seguirem atrapats en el cercle viciós de l'angoixa i la desesperació", ha conclòs. Un cicle que pretenen trencar, ha explicat Pelosi, "eliminant barreres per a la persecució de la mala conducta policial". La proposta rebaixa els estàndards de protecció legal dels agents enfront de denúncies per suposades violacions dels drets civils. A més, pretén imposar noves restriccions a l'ús de la força letal i anima a acabar amb les detencions i identificació de sospitosos en funció del color de la pell. Si s'aprovés es crearia un registre nacional de males conductes que recopilaria queixes i registres disciplinaris d'agents i obligaria a portar càmeres per enregistrar cada acció. La pràctica que va causar la mort de George Floyd (el policia Derek Chauvin va col·locar el genoll sobre el coll de Floyd durant 8 minuts i 46 segons) quedaria prohibida.

Divisió política del país

La intenció demòcrata és que el text sigui aprovat amb celeritat a la Cambra de Representants amb la intenció que el Senat l'elevi a immediata discussió i votació. Però, en la profunda divisió política de país, els republicans sembla que tenen clar el bàndol. El líder de la minoria republicana a la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, ha publicat un tuit mentre es duia a terme la presentació en què, en majúscules, mostrava l'agraïment "als oficials de policia de tot el país que porten l'uniforme cada dia".

McCarthy ha assegurat que "els republicans no donaran mai l'esquena" als agents. I, tot i que diumenge el senador Mitt Romney va participar en una de les marxes de protesta a Washington –aparentment l'únic congressista republicà que s'hi va sumar–, són poques les veus del partit que admeten el problema d'un racisme sistèmic. En una entrevista televisiva, el fiscal general, William Barr, ha negat que la policia sigui racista. Donald Trump s'ha reunit aquest dilluns a la Casa Blanca amb agents de la llei.

El missatge dels afroamericans a Biden: no ser Trump no és suficient

Està per veure que les propostes polítiques aplaquin unes protestes que ja obren la tercera setmana. Un dels lemes que guanya terreny és " Defund the police" (Restringiu els fons a la policia). A Washington ha quedat imprès a terra al costat de la pintada de Black lives matter (La vida dels negres compta), promoguda la setmana passada per l'alcaldessa, Muriel Bowser, i dibuixada en un carrer que acaba davant de la Casa Blanca. És la resposta dels activistes d'aquest moviment al gest de l'Ajuntament de la capital federal. Exigeixen fets més enllà dels símbols.

La satisfacció de Trump

Per a Donald Trump, el suport demòcrata a les protestes és música celestial perquè li permet vincular-los amb els sectors més esquerrans, que demanen la retirada de fons i fins i tot, en alguns casos, l'abolició del cos de la policia. La mateixa Nancy Pelosi ha fet equilibrismes per evitar respondre a la pregunta de si dona suport a la iniciativa. Més contundent, un portaveu del candidat demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden, ha emès un comunicat en el qual aclareix que l'exvicepresident està en contra del concepte i a favor de "la necessitat urgent de reformes" que permetin "millorar la relació entre oficials i residents". Qui va ser el segon d'Obama ha viatjat fins Houston per reunir-se en privat amb la família de George Floyd, que serà enterrat demà dimarts.

Oluchi Omeoga: “Justícia vol dir erradicar el supremacisme blanc”

En el debat sobre les reformes policials, la iniciativa que crida més l'atenció és la de nou regidors de l'Ajuntament de Minneapolis, la ciutat en què va ser assassinat George Floyd. S'han compromès a desmantellar la policia. Són suficients per evitar un veto de l'alcalde. Més enllà de la idea de "repensar com s'afronta la seguretat pública", segons el regidor Jeremiah Ellis, queda per veure el recorregut d'aquesta proposta. Sense anar tan lluny, l'alcalde de Nova York, Bill de Blasio, s'ha compromès a retallar el pressupost policial de la ciutat i redirigir part dels diners de l'estalvi a serveis socials, una de les principals reivindicacions entre els que es manifesten sota el lema " Defund the police".