El 8-M trenca fronteres: la vaga feminista s'encomana

Hi ha aturades a Espanya, l'Argentina, Itàlia, Xile, Alemanya, Bèlgica i Portugal i manifestacions en més de 170 països

L’avortament fractura Argentina / MARCOS BRINDICCI / REUTERS

El canal de Telegram Internacional 8-M treu fum aquests dies, amb cartells de convocatòries arreu del món: de Cali a Istanbul, de Bristol a Mombasa, de Hèlsinki a Tòquio. Les feministes nicaragüenques estan en campanya contra les detencions ordenades pel règim de Daniel Ortega, les turques es rebel·len contra la croada d'Erdogan en defensa de la família, a Bangladesh milers de treballadores tèxtils fan vaga per acabar la sobreexplotació de què s'alimenten multinacionals com H&M, Primark, o Inditex. Al Brasil en record a Marielle Franco, la regidora i activista pels drets de la dona negra i els homosexuals assassinada l'any passat després de denunciar la militarització de les faveles. A Bulgària s'alcen contra la decisió del govern de l'ultradretà Boyko Borissov de retirar-se de la convenció europea per combatre la violència sexista. Hi ha convocades mobilitzacions en més de 170 països. El partiarcat no hi entén de fronteres, i el feminisme tampoc.

Vaga perquè no caigui el món

El moviment feminista global és heterogeni, però alhora posa sobre la taula problemes comuns i construeix un discurs que corre com la pólvora. La violència contra les dones en totes les seves formes –sexual, física, econòmica, política i social– inflama un crit global per la igualtat. També s'avança cap a formes de lluita comunes. I la vaga com a instrument per fer realitat el lema "Si les dones parem, el món s'atura". L'any passat, a petició del moviment feminista, els sindicats van convocar vaga a Espanya, Itàlia i l'Argentina i aquest any s'hi afegeixen Bèlgica, Alemanya i Xile.

Amb el lema "Ni una menys, ens volem vives" contra els crims masclistes, les dones de l'Argentina van plantejar el 2017 una vaga general, que prenia com a referents la vaga de 1975 a Islàndia, en què les dones van paralitzar el país i la de 2016 a Polònia, amb una aturada massiva que va aconseguir frenar el pla del govern de prohibir l'avortament. El 2017 la majoria d'aturades van ser simbòliques, d'una o dues hores, però l'any passat la convocatòria de 24 hores a Espanya va establir un nou precedent.

"A l'Argentina el moviment feminista s'està organitzant per impulsar la vaga arreu del país. La marea verda per l'avortament segur i gratuït continua al carrer i sabem que hem fet història i la principal conclusió del moviment és que els drets es conquereixen al carrer", diu Mechi Mendieta, activista d'Isadora a Buenos Aires. "El 8M a l'Argentina està atravessat per la crisi econòmica que afecta sobretot les treballadores, en un país on la bretxa salarial arriba l 27%. I serà també un dia de lluita contra les retallades del govern Macri".

Bèlgica, primera experiència

Inspirats en l'experiència espanyola, els principals sindicats de Bèlgica han donat suport a la convocatòria de vaga. Sorprenentment, al país no hi ha un recompte oficial de víctimes de la violència de gènere, però es calcula que l'any passat van ser assassinades 38 dones. La primera reunió per preparar la vaga es va celebrar a l'octubre, amb una participació inèdita de 150 dones de diferents sectors, i des d'aleshores s'han fet assemblees mensuals.

A Xile, la Coordinadora Feminista 8 de Març també ha decidit apuntar-se a la vaga laboral, estudiantil, de cures i de consum. El moviment va arrencar l'any passat amb una trobada de 1.300 dones per acordar la plataforma reivindicativa, que recull la lluita contra els feminicidis (el cas de Nabila Rifo a qui la seva parella va arrencar els ulls va indignar el país), però també exigeixen pensions dignes, mesures contra l'encariment de l'habitatge (un 40% els tres últims anys) o aturar les destrosses que provoca la indústria extractiva.

Les dones portugueses cobren de mitjana cada mes 225 euros menys que els homes, i acabar amb la bretxa és un dels objectius de la vaga impulsada per la Marxa per l'Eliminació de les Violències contra les Dones, que es va constituir el 2011 amb centenars d'organitzacions i que ha obtingut el suport dels sindicats d'ensenyament, indústria, sanitat i 'call centers' per organitzar la primera vaga general feminista de la història del país. A Alemanya diversos sindicats també s'han solidaritzat amb la vaga, que difícilment serà massiva perquè la legislació prohibeix 'de facto' les vagues generals i polítiques, però per al moviment feminista la convocatòria es veu com una oportunitat per a un nou començament: reivindiquen la gratuïtat i despenalització de l'avortament, lavabos mixtes als edificis públics, l'abolició dels informes mèdics per reconèixer la transsexualitat o el dret de les refugiades al reagrupament familiar.

Les italianes, indignades amb Salvini

Tenir un ultradretà com Matteo Salvini de cap de govern 'de facto' ha sotmès les italianes a una ofensiva reaccionària que passa, per exemple, per canvis en la llei del divorci, per no parlar dels atacs a les dones migrades o les traves a l'avortament en forma d'objecció de consciència. El col·lectiu Non Una Di Meno, que va reunir 250.000 persones a Roma el 24 de novembre passat, és un dels impulsors de la que serà la tercera convocatòria de vaga feminista consecutiva a Itàlia.

A Turquia no hi ha convocatòria de vaga pròpiament, però la idea s'està coent en el moviment de dones, que va protagonitzar el 5 de gener una trobada massiva, amb la participació d'activistes turques i kurdes que s'enfronten al règim "d'un sol home" de Recep Tayyip Erdogan i la seva política d'imposar la família tradicional i de retallada de drets i llibertats.

I, més enllà de les vagues, les dones continuen protagonitzant protestes arreu del planeta amb les seves pròpies formes de lluita i d'organització. El 8 de març de l'any passat moltes saudites van sortir a córrer al carrer per l'històric districte de Jeddah, que abans els era prohibit. A l'Índia, entre 3 i 5 milions de dones van formar l'any passat un mur humà de 620 kilòmetres per contestar a la prohibició d'accedir als temples a les dones en edat fèrtil. El novembre de l'any passat al Marroc activistes feministes van repartir xiulets al carrer en una campanya per lluitar contra l'assetjament.

Més continguts de