Internacional 09/06/2021

Pedro Castillo, el professor del llapis que presidirà el Perú

Sindicalista i professor, el nou líder vol recuperar el control dels recursos naturals

3 min
Pedro Castillo, candidat de l’esquerra i virtual president del Perú.

Santiago de XileEncara no ha acabat el recompte oficial de les eleccions del Perú, però el candidat de l’esquerra Pedro Castillo ja ha celebrat la victòria. Ho ha fet aquest dimarts a la nit, des de Lima, a la seu del seu partit, amb confeti i focs artificials inclosos. “El poble ha parlat. Segons els nostres interventors, ja tenim recompte oficial, i el poble s’ha imposat en aquesta gesta”. 

Fa tot just dos mesos, ningú s’imaginava que el professor i sindicalista de 51 anys seria el pròxim president del Perú. Castillo és un home de camp, d’origen humil, nascut a Puña, un poblat d’uns 400 habitants ubicat en una zona empobrida i aïllada de la regió de Cajamarca, a la serralada andina del nord del país.

Al Perú rural de finals dels 60, aprendre a escriure i a llegir no era una possibilitat per a la majoria de nens. Castillo caminava dues hores a peu per camins de muntanya per arribar a l’escola cada matí, sense abandonar els animals i la terra quan tornava a casa. Després va treballar venent gelats a la ciutat i sembrant arròs a l’Amazònia per pagar-se els estudis. Potser per això, durant la campanya, ha convertit el llapis en símbol del seu partit, Perú Lliure, que es defineix com a marxista d’esquerra. El porta estampat a les camises blanques que sol vestir, junt amb el barret de palla. Ha fet de l’educació un dels grans temes de la seva candidatura i de la seva vida. Va estudiar magisteri i es va convertir en professor de primària d’escoles rural el 1995, amb un màster en psicologia educativa inclòs. 

“Mai més un pobre en un país ric!”

El professor va tastar la política institucional per primer cop el 2002, quan va intentar ser alcalde d’un petit poble per Perú Possible, el partit de l’expresident Alejandro Toledo. Però no va ser fins fa quatre anys que per primer cop va adquirir notorietat al liderar una llarga vaga de mestres per reclamar millores salarials. Després d’aquest episodi, el seu nom va quedar en l’oblit fins que el 2020 va anunciar la seva candidatura presidencial, un cop confirmada la inhabilitació del líder del seu partit per corrupció. Des de llavors, no ha deixar de repetir el lema de campanya: “Mai més un pobre en un país ric!”

Amb la sorpresa de la primera volta, la seva popularitat es va disparar i s’ha convertit fins i tot en tema de cançons. “Els tancaments de campanya de Castillo a les zones del sud han sigut apoteòsics, no recordo mobilitzacions d’aquest tipus. Les imatges són commovedores en un país on un dels principals problemes del sistema polític és la falta de representació”, comenta el politòleg i investigador de l’Institut d’Estudis Peruans Paolo Sosa. Molts van connectar amb el seu discurs, diu Sosa, després de la primera volta: “La meitat del país no sabia qui era Castillo, però fa unes setmanes va rebre a la premsa a casa seva, a la seva granja, rodejat d’animals, i molts s’hi van identificar”. 

Una nova Constitució

La promesa d’una nova Constitució ha sigut la gran bandera de Castillo. Una proposta que s’ha compromès a posar en marxa durant els primers 100 dies de mandat. “La Constitució actual només permet reformar-se parcialment o total a través del Congrés, no per via d’una assemblea constituent, com ell proposa”, explica Sosa. Segons ell, complir la promesa a curt termini, “per ara, no és possible”. “Les dues forces de l’esquerra peruana no sumen majoria al Congrés, per tant Castillo haurà de negociar amb partits de tall més conservador per afavorir la governabilitat”, afegeix l’analista i docent de la Universidad Nacional Mayor de San Marcos de Lima Natali Durand.

El professor pretén recuperar el control dels recursos naturals i renegociar les condicions d’empreses de sectors com el petroli o el gas. També proposa una reforma tributària i un canvi de l’actual model privat de pensions. En polítiques socials, els drets de les dones i dels col·lectius LGTBIQ+ són l’assignatura pendent que li critica part del seu sector: “És conservador, però no vol dir que no hi pugui haver un diàleg. Ha mostrat certa obertura i ja hi ha hagut un apropament per part d’alguns col·lectius feministes”, diu Durand. Tot i que la seva és una aposta radical pel canvi de model, està per veure com d’efectiva podrà ser: “No hi haurà un canvi dràstic, serà gradual amb polítiques puntuals d’inclusió”, diu Sosa. Sigui com sigui, Castillo està a punt de canviar l’escola pel palau de govern. 

stats