Internacional 24/04/2016

“És pitjor que la guerra, perquè almenys la guerra s’acaba”

La mestra Svetlana Shmagailo viu a 35 quilòmetres de la central nuclear

Sònia Sánchez
3 min
Svetlana Shmagailo, mestra ucraïnesa afectada per l’accident de Txernòbil, dimecres passat a Barcelona, on va explicar el drama de la regió.

Barcelona“Un accident nuclear és pitjor que una guerra: les guerres s’acaben. Això no s’acaba mai”. És el crit de Svetlana Shmagailo, una mestra de 42 anys que viu a Orane, un llogaret de 600 habitants a 35 quilòmetres de la central de Txernòbil, just al límit de la zona d’exclusió. Que el problema no s’acaba ho veu cada dia a l’escola on treballa, en les malalties constants dels seus alumnes: les noves generacions porten encara l’empremta de la radiació al seu sistema immunològic. I ho viu en pròpia pell cada dos anys, quan ha d’anar a fer-se la revisió mèdica “sempre amb la por que et diguin que tens càncer”, com els ha passat ja a tants i tants veïns i familiars.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquell 26 d’abril del 1986, la Svetlana tenia 12 anys. Era dissabte i la seva família havia anat a plantar patates a l’hort. Havien sentit soroll de cotxes i sirenes a la nit, però els van dir que era només un incendi. Vestides només amb banyador per passar la calor, la seva mare, la seva germana de 4 anys i ella van veure desenes de cotxes militars que travessaven el poble a tota velocitat. “Els militars anaven equipats i amb mascaretes, i nosaltres mirant-los en banyador com uns ximples”, recorda. Ningú els va dir mai què havia passat en realitat, però la mare de la Svetlana va intuir de seguida que era alguna cosa greu. Per això els va fer prendre les pastilles de iode que els van oferir, tot i que les autoritats insistien que era un simple incendi. Altres famílies no ho van fer. No va ser fins al cap d’una setmana que es va fer un avís a la població d’Orane perquè “tanquessin les finestres, netegessin bé la fruita i es dutxessin cada dia”. Quan més tard el govern va ordenar una revisió mèdica a tots els nens de menys de 5 anys, ella va acompanyar la seva germana a l’hospital de Vorzel, a uns 100 quilòmetres. La nena va donar un nivell de radiació de 240 unitats, quan el límit a partir del qual s’evacuen els treballadors en cas d’accident nuclear és de 50.

L’engany soviètic

“El sistema soviètic ens feia creure que vivíem al millor país del món i que a Europa i els EUA tots eren pobres, però la mentida d’aquell accident ens va desenganyar”, afirma. La germana de la Svetlana té avui “problemes molt greus de tiroides”, diu ella, sense entrar en detalls. El seu germà té càncer de llengua. La mare va morir l’any passat de càncer d’estómac i ella està convençuda que la radiació també hi té a veure, tot i que és difícil de provar. La Svetlana té també afectades les tiroides i “molts problemes ginecològics, que són ara massa habituals entre totes les dones de la regió”, diu. La radiació, de fet, ha fet que el seu marit i ella no puguin tenir fills biològics: han adoptat una nena.

Són molts els veïns d’Orane i altres pobles de la zona que tenen problemes de salut, assegura, però les poques ajudes que rebien per comprar medicaments es van abolir del tot l’any passat. “Abans de la guerra (que enfronta el govern de Kíev amb els rebels pro-russos de l’est), el govern ja volia oblidar tot el tema de l’accident nuclear, però ara, amb la guerra, encara més”.

La Svetlana ha vingut a Barcelona, convidada per Greenpeace, per lluitar precisament contra la “política de l’oblit” del seu país. L’accident del 2011 a la central de Fukushima, al Japó, va fer que s’adonés, diu, que l’origen de la catàstrofe de Txernòbil no van ser les mancances del sistema soviètic, com creia, sinó que “un accident així pot passar en qualsevol lloc”. Per això vol advertir el món del perill, perquè no es torni a repetir. “Viure sempre amb això és molt dur i la meva regió no sé si té futur”.

La gent d’Orane no té mesuradors de radiació i els comptadors públics que hi ha al carrer, quan arriben a certs nivells elevats, “s’apaguen”, explica. La responsable d’energia nuclear de Greenpeace, Raquel Montón, assegura que al perímetre de la zona d’exclusió de Txernòbil “més d’un milió de persones viuen en zones que superen el límit màxim internacional d’un mil·lisievert l’any”. Un estudi de l’ONG constata que les taxes de mortalitat a la zona han crescut i que les de natalitat han baixat. I denuncia que dels 1,8 milions de persones considerades afectades per la radiació de l’accident només s’han fet revisions mèdiques a 13.450.

stats