Clinton: "em pensava que la pneumònia no seria gran cosa"

Nova YorkSi alguna cosa demanen els nord-americans als seus presidents és que estiguin en forma. Consideren que les exigències físiques que comporta ser la persona més poderosa del planeta són elevades i, per tant, cada candidat ha de passar un escrutini detallat de l’estat de salut, molt especialment si, com en el cas actual, els dos aspirants tenen 68 i 70 anys, respectivament.

En aquest context, és un cop dur per a la campanya de Hillary Clinton la pneumònia que se li ha diagnosticat, sobretot perquè va acompanyada d’imatges eloqüents. El vídeo, enregistrat amb un telèfon mòbil, de la candidata que cau i que és subjectada després per dos membres dels serveis secrets, que repeteixen centenars de vegades les televisions del país, grava el dubte sobre la salut de la candidata a la pell de qualsevol elector.

En declaracions a la cadena CNN aquest dilluns, Clinton ha explicat que es troba "molt millor" i s'ha justificat de no haver fet públic el diagnòstic de pneumònia assegurant que va pensar que "no seria gran cosa". Clinton ha reconegut que va decidir no seguir el consell mèdic de reposar i va estimar-se més participar als actes d'homenatge a les víctimes de l'11-S a Nova York, diumenge. Ha dit que espera recuperar l'activitat normal "d'aquí a un parell de dies".

Diumenge, Clinton va abandonar abans d’hora la cerimònia commemorativa de l’11-S i en el trasllat cap al seu vehicle va ser quan es va enregistrar el vídeo en què es veu com arrossega els peus i l’agafen els dos agents. Només un cop van aparèixer les imatges, l’equip de Clinton va fer públic que patia una pneumònia i que anava medicada. Una revelació tardana perquè la infecció li va diagnosticar la seva doctora de capçalera, Lisa Bardack, dos dies abans. No tots els membres de l’equip coneixien el diagnòstic. Un correu enviat diumenge a la tarda a tot l’equip, que incloïa la nota de la metgessa, els posava al corrent de la situació.

Clinton ha resumit així l'episodi: "em vaig marejar i vaig perdre l'equilibri un minut, però quan vaig haver entrat [a la furgoneta], vaig seure, em vaig refrescar i vaig beure una mica d'aigua ja em vaig trobar millor".

Transparència

L’episodi fa doblement mal a la candidata, tant perquè qüestiona el seu estat físic, com perquè posa en evidència la falta de transparència de la seva campanya, que va tapar inicialment el diagnòstic.

Amb aquest mareig de Clinton, el que fins ara eren considerades maniobres electoralistes de l’equip de Donald Trump, que fa mesos que especula sobre la salut de Clinton sense aportar cap evidència, passen de la rumorologia a una altra categoria: la de tema que mereix un debat profund i que es col·loca en primera línia de la campanya.

La candidata, que descansa a casa seva, ha dit a Twitter que té ganes de tornar a l'activitat.

A Clinton se l’havia vista amb repetits atacs de tos, que eren utilitzats pel seu rival per qüestionar la seva salut i recordar episodis mèdics anteriors, com la commoció que va patir el 2012. Clinton responia atribuint la tos a les al·lèrgies, i, en ocasions, afegint-hi un punt d’humor, que tenia al·lèrgia a Trump. Aquesta pantalla s’ha saltat, i s’ha passat a col·locar un interrogant seriós sobre la salut de Clinton, que ha suspès el viatge a Califòrnia que tenia previst ahir i avui en actes per recaptar fons. De moment, és a casa seva a Nova York, refent-se de la infecció.

De temps, no n’hi sobra, tenint en compte que el primer debat, el primer cara a cara entre Clinton i Trump tindrà lloc el 26 d’aquest mes. Serà el primer d’una sèrie de tres que, vist l’equilibri que donen els sondejos, amb un lleuger avantatge de Clinton, prometen ser decisius.

La campanya demòcrata ha anunciat que Clinton farà públics els informes sobre el seu estat de salut, com li exigia el seu rival, Donald Trump. És l’única forma que pot tenir d’esvair dubtes sobre la seva capacitat física per ocupar la presidència dels Estats Units.

L’últim certificat mèdic de Clinton de què es disposa és el que va presentar el juliol del 2015, en el qual s’afirmava que la commoció que va patir el 2012 estava superada, que els símptomes que va provocar es van solucionar al cap de dos mesos. Unes declaracions posteriors del seu marit, l’expresident Bill Clinton, que afirmaven que la seva dona “va requerir sis mesos de treball seriós” per superar la commoció van alimentar especulacions, molt repetides pels sectors republicans que les utilitzaven per posar en dubte la salut de la candidata.

Les primers reaccions de Trump al mareig de la seva rival han sigut sorprenentment moderades. Un educat i curt “espero que es recuperi, que torni a la campanya i que ens veiem al debat”, són les declaracions de Trump, unes paraules que contrasten amb l’ofensiva que el seu equip i ell mateix estan fent des de fa mesos llançant rumors sobre la salut de Clinton i afirmant que li falta vigor i energia per convertir-se en la comandant en cap i ocupar la Casa Blanca.

Trump, de 70 anys, tampoc no ha presentat cap certificat mèdic detallat sobre el seu estat de salut. Només una nota molt poc ortodoxa del seu metge afirmant que seria el president amb més salut que mai hi ha hagut.

Que els electors es preguntin sobre la salut dels candidats presidencials no és una novetat als Estats Units. Al contrari, més aviat és una tradició. Va passar amb Franklin D. Roosevelt el 1944; però sense anar tan lluny, Ronald Reagan, Bob Dole i John McCain, tots van ser nominats pels republicans quan tenien al voltant dels 70 anys, i tots van haver de respondre durant la campanya moltes preguntes sobre la seva condició física.