Desastres naturals

Com es pot predir un tsunami?

El terratrèmol de Kamtxatka reunia totes les condicions per desfermar un tsunami, però les onades no han estat tan altes com en sismes anteriors

Un tsunami provocat per un terratrèmol de 8,8 inunda una població de la costa a la penínusla russa de Kamtxatka.
30/07/2025
3 min

BarcelonaEl terratrèmol d'aquest dimecres davant la costa de Rússia és el sisè més intens que s'ha registrat mai al món. Amb una magnitud de 8,8, de les més altes de la història, encara està per darrere d'un altre que es va produir a la mateixa regió russa de Kamtxatka l'any 1952, de magnitud 9. El més fort de la història (des que se'n tenen registres) és el de magnitud 9,5 que es va produir a Xile l'any 1960 i que també va generar un tsunami al Pacífic amb onades de fins a 10 metres en alguns punts. Aquest dimecres, en canvi, les onades no han superat els 4 metres a la costa russa.

Terratrèmol i tsunami al Pacífic

Però no tots els terratrèmols generen tsunamis. Per fer-ho s'han de produir sota el mar, és a dir, en plaques tectòniques oceàniques. També hi ha altres condicionants: la magnitud, la profunditat i el tipus de trencament que es produeix en la placa. En el sisme d'aquest dimecres, les condicions hi eren totes.

"El trencament s'ha produït a la plataforma oceànica, a 20 quilòmetres de fondària –fins a 60 quilòmetres es pot generar tsunami–, amb una magnitud molt alta (de 8,8), i el tipus de trencament també ha estat clau, perquè ha provocat l'aixecament sobtat d'un costat", explica a l'ARA la cap de l'àrea de geofísica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Sara Figueras. "Si modifiques el fons marí molt bruscament, això afecta tota la columna d'aigua, perquè generes un esglaó que no hi era i això crea una onada d'aigua que es va estenent", afegeix Eulàlia Masana, experta en paleosismologia de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB).

Aquesta onada, que a mar obert pot avançar a 800 quilòmetres per hora, no s'estén amb la mateixa energia cap a tot arreu, és a dir, que no és totalment concèntrica, sinó que serà més forta en la direcció en què s'ha generat aquest esglaó. Per això l'amenaça serà més alta per als països que estan en aquella trajectòria. Això podria explicar per què hi ha hagut onades més altes a Hawaii que al Japó, malgrat que aquest segon està molt més a prop de l'epicentre del sisme.

La tecnologia actual permet detectar ràpidament els moviments sísmics i "determinar de seguida quin tipus de trencament s'ha produït (a més de la magnitud i la profunditat) per saber si s'ha d'activar o no l'alerta per tsunami", explica Figueras. Aquests càlculs i sistemes d'alerta, que no existien quan es va produir el devastador tsunami de Sumatra l'any 2004, permeten a les autoritats de cada país tenir un càlcul aproximat de l'alçada que pot assolir el tsunami a les seves costes. L'altitud difereix en cada lloc perquè depèn de la topografia concreta de la costa i de la topografia del fons marí que hi ha en la trajectòria del tsunami fins a un punt determinat: a mesura que el sol marí es fa menys profund l'onada s'alenteix. Aquests càlculs han permès establir ràpidament els graus d'alerta als diferents indrets del Pacífic aquest dimecres, perquè actualment es disposa de mapes detallats del fons marí i de la topografia de les costes d'aquest oceà, "cosa que no passa amb altres com l'Índic", apunta Figueras. Unes prediccions que des del matí "ja parlaven de 3-4 metres a la costa russa, 1-3 metres al Japó i Hawaii i fins a un metre en àrees més llunyanes", afegeix Masana.

La possibilitat de fortes rèpliques

El terratrèmol d'aquest dimecres s'ha produït en una falla (ruptura en el terreny) on "conflueixen la placa tectònica del Pacífic i la placa nord-americana –explica Masana–. No és una falla qualsevol, perquè és una zona de subducció on hi ha una ruptura que està encallada acumulant pressió i que té centenars de quilòmetres de longitud", explica l'experta. Un punt d'aquesta falla s'ha trencat aquest dimecres, provocant el terratrèmol, però això ara genera pressió en altres punts de la falla, "en les vores d'aquest trencament", i per això es preveu que hi pugui haver rèpliques sísmiques que podrien ser també d'alta magnitud.

Tota la costa de l'oceà Pacífic, tant la part asiàtica com l'americana, passant per l'Àrtic, es coneix com el Cinturó de Foc perquè la confluència de la placa tectònica que hi ha sota el Pacífic amb les diverses plaques continentals genera un risc molt alt de terratrèmol i erupcions volcàniques. No és casualitat que els deu terratrèmols més forts registrats mai s'hagin produït en aquest cinturó o anell de foc.

stats