La premsa nord-coreana no dona pistes sobre els plans de desnuclearització

SeülAmb una cobertura entusiasta, el principal diari de Corea del Nord dedicava ahir quatre de les seves sis pàgines a explicar la cimera entre Kim Jong-un, líder del nord, i Moon Jae-in, del sud. I enlloc del seu sobri disseny habitual, il·lustrava la informació amb 62 fotografies a tot color de l’històric esdeveniment. Fins i tot reproduïa la declaració conjunta dels dos líders amb el seu compromís de desnuclearització de la península.

Però, com la resta de mitjans de l’aparell de propaganda estatal nord-coreans, el diari Rodong Sinmun no aportava cap pista als seus lectors sobre si Kim està veritablement disposat a renunciar al seu programa nuclear, ni sobre què pensa demanar a canvi. Més aviat se centrava en el nou gir diplomàtic del líder nord-coreà. “Amb el seu amor infinitament noble per a la nació i amb les seves sofisticades habilitats polítiques, ha establert les bases per a un punt d’inflexió en les relacions nord-sud coreanes”, elogiava el diari.

Aquesta cobertura evidencia les mancances de la reunió. Per molt positius que fossin els objectius plantejats en el document de tres pàgines signat pels dos líders, la pregunta clau queda sense resposta: ¿el líder suprem nord-coreà està realment disposat a abandonar les seves aspiracions nuclears o bé els gestos d’obertura diplomàtica obeeixen només a la voluntat de millorar la seva imatge i reduir les sancions internacionals que pesen sobre el seu empobrit país? Segurament Kim haurà de donar respostes més clares quan es reuneixi amb el president nord-americà Donald Trump a finals de maig o principis de juny.

En la declaració conjunta -que Rodong reproduïa al final de la tercera pàgina- els dos bàndols es comprometien amb “un objectiu comú d’aconseguir, mitjançant una completa desnuclearització, una península coreana lliure d’armes nuclears”, una promesa que Corea del Nord havia fet anteriorment i després va incomplir amb sis assajos balístics.

Els mitjans de comunicació nord-coreans van descriure la desnuclearització com l’últim dels tres temes principals de l’agenda de la cimera que es va celebrar al poble fronterer de Panmunjom. Corea del Sud, en canvi, el situava en primer lloc. Els mitjans del nord, en canvi, prioritzaven la idea que Kim lidera l’esforç per obrir “una era de reconciliació i solidaritat nacionals, i pau i prosperitat” a la península dividida.

Els escèptics afirmen que l’objectiu de Kim continua sent que Pyongyang sigui acceptada com a potència nuclear. I que només intenta millorar les relacions amb Corea del Sud per facilitar que els Estats Units aixequin unes sancions que cada vegada perjudiquen més l’economia nord-coreana.

Però si el que pretén Kim és guanyar el reconeixement diplomàtic, i arribar a un acord de pau i ajuda econòmica de Washington i els seus aliats, l’arsenal nuclear és la seva única carta negociadora. I no la pot posar sobre la taula massa aviat. Així ho defensen els alts càrrecs sud-coreans, que han sentit directament de boca de l’autòcrata del nord la seva disposició a la desnuclearització. El cert és que Kim no va arribar a pronunciar mai aquesta paraula durant la cimera, i es va limitar a gestos coreogràfics com abraçades i encaixades de mans, bromes i promeses laxes de desarmament i de pau.

Després de signar l’acord, Moon i Kim van protagonitzar una roda de premsa que era la primera en què participava el dirigent nord-coreà amb mitjans internacionals. Moon va dir que havien acceptat “cooperar estretament per una completa desnuclearització”. Però el seu homòleg només va declarar que les dues parts havien acceptat emprendre “passos pràctics” perquè tots els coreans poguessin viure en “una terra de pau sense guerra”.

Divendres Kim es va queixar diverses vegades que Corea del Sud i els Estats Units havien rebutjat els seus anteriors oferiments. Segons els analistes, aquest missatge de cautela podria significar que les negociacions amb Washington es poden allargar. Però els Estats Units busquen un desarmament ràpid.

Alexander Vershbow, exambaixador nord-americà a Seül, expressa una certa prudència. “S’ha de veure com es concreta el compromís de Kim Jong-un per la desnuclearització: si, com vol Trump, s’avança cap a una eliminació ràpida i verificable de les armes nuclears, la infraestructura i els sistemes de llançament, o si el Nord preveu un procés lligat a demandes potencialment inacceptables, com ara que els Estats Units retirin les seves forces del Sud o relaxin immediatament els sancions mentre l’amenaça nuclear del nord segueix vigent”.

Les perspectives de l’acord de pau entre les dues corees -que també inclou rebaixar la tensió militar a la frontera i importants inversions sud-coreanes per millorar la xarxa viària i ferroviària del nord- dependran de si Kim i Trump poden arribar a un acord per desmantellar l’arsenal nuclear nord-coreà, adverteix Cheong Seong-chang, analista de l’Institut Sejong de Corea del Sud. “Tot apunta que la pròxima cimera entre Corea del Nord i els Estats Units acabarà decidint el futur de la península”.