WIKILEAKS
Internacional 15/04/2019

El president de l'Equador acusa Assange d'intentar convertir la seva ambaixada en un "centre d'espionatge"

El país li va retirar l'asil després de la publicació d'informacions privades del president Moreno

Ara
3 min
Assange després de ser detingut per la policia britànica a l’ambaixada equatoriana.

BarcelonaLes raons que van portar l’Equador a retirar l’asil polític a Julian Assange, fundador de Wikileaks, després de set anys refugiat a l’ambaixada del país centre americà a Londres, podrien ben bé ser l’argument d’una pel·lícula d’espies. L’actual president, Lenin Moreno, va heretar la patata calenta d’Assange del seu antecessor i antic mentor polític, Rafael Correa, que havia concedit l’asil a l’activista el 2012, en una maniobra que li va valer una rellevància mundial com a líder bolivarià enfrontat a l’imperialisme dels Estats Units, i de pas tapava les denúncies per manca de la llibertat d’expressió de la premsa equatoriana.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Durant els dos primers anys del mandat de Moreno, Assange va romandre reclòs a la seu diplomàtica britànica, com un hoste cada cop més incòmode, fins que la situació es va fer insostenible. A banda la manca d’higiene i del seu comportament agressiu amb el personal de l’ambaixada, a qui el mateix Assange espiava, l’activista continuava dirigint Wikileaks, amb revelacions políticament compromeses, com la filtració dels e-mails hackejats des de Rússia alPartit Demòcrata, que van ajudar a la victòria de Trump, o d’arxius secrets del Vaticà, que comprometien Quito.

Com constaten els registres del llibre de visites de l’ambaixada, havia convertit l’edifici en un centre de reunions amb tota mena de personatges. Quan dijous l’Equador va retirar l’asil a Assange, cosa que va provocar la seva immediata detenció per la policia britànica i la possibilitat que sigui extradit als Estats Units, el govern de Moreno ho va justificar dient que “la paciència tenia un límit”.

En una entrevista que aquest dilluns ha publicat el britànic 'The Guardian', Moreno assegurava que Assange havia intentat convertir la seva ambaixada en un “centre d’espionatge”. L’activitat de l’activista violava clarament les condicions exigides per l’Equador per donar-li protecció: deixar d’interferir en afers interns d’altres estats. I pitjor si això acabava beneficiant Putin o Trump. La seva aposta pel Brexit o la seva fugaç defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya el setembre de 2017 no podia deixar de tenir conseqüències diplomàtiques per a Quito. El 28 de març del 2018 Moreno va ordenar tallar la connexió d’Internet a Assange després de les pressions de la diplomàcia espanyola. Poc després l’Equador l’instava a pagar-se les despeses, que entre seguretat i manutenció s’elevaven a 6 milions d’euros des del 2012, segons el govern.

Però Assange va entrar també al drap en la pugna política a l’Equador, en un moment molt delicat en què Correa està intentant desestabilitzar l’executiu de Moreno, objecte fins i tot de campanyes de fake news que qüestionen el seu estat de salut. Mesos abans de les eleccions municipals del març, Wikileaks es va fer ressò dels anomenats INA papers, una investigació de periodistes locals que que lliguen Moreno amb empreses offshore. Era la resposta a l’empresonament de diversos alts càrrecs 'correïstes', com l’exvicepresident Jorge Glas, empresonat per corrupció. Moreno lidera el desmantellament de l’aparell correïsta i no queda clar si Assange guarda encara material contra ell en favor del seu rival, ara exiliat a Brussel·les.

Però com diu a l’ARA un periodista equatorià que demana l’anonimat, “la pregunta no és què sap Assange de Moreno sinó què sap de Trump”. Al llistat de visitants que va rebre a l’ambaixada hi ha un tal Paul Manaford. Potser és Paul Manafort, l’excap de campanya de Trump empresonat per la trama russa

stats