Protesta a la plaça Tahrir de Bagdad, l'1 d'Octubre

2019: un any de revolta i repressió al Pròxim Orient

Amnistia Internacional destaca l'assassinat de manifestants en les protestes a l'Iran i l'Iraq

Protesta a la plaça Tahrir de Bagdad, l'1 d'Octubre / AHMAD AL RUBE / AFP

Els carrers i les places d'arreu del món, de Hong Kong a Xile, s'han tornat omplir aquest 2019 de manifestants, també al Pròxim Orient. Quan tothom sentenciava que la desfeta de l'onada revolucionària del 2011 havia fet retrocedir la regió als anys d'autoritarisme i silenci, la mobilització popular va tornar a esclatar a Algèria, el Sudan, l'Iraq, el Líban o l'Iran. I la resposta no ha estat diferent, com constata l'informe sobre la regió que ha presentat aquest dimarts Amnistia Internacional: els governs han demostrat una "terrorífica determinació per esclafar les protestes amb una repressió implacable dels centenars de milers de manifestants que han sortit als carrers a reivindicar justícia social i reformes polítiques".

"En una inspiradora mostra de resistència i determinació, multituds d'Algèria, l'Iran, l'Iraq i el Líban han sortit als carrers –en molts casos jugant-se la vida– per reclamar els drets humans, la dignitat, la justícia social i que s'acabi la corrupció. I han demostrat que no seran intimidats ni silenciats pels governs", apunta Heba Morayef, directora d'Amnistia al Pròxim Orient. "El 2019 ha estat un any de resistència a la regió, un any que també ha demostrat que l'esperança continua viva i que, malgrat el sagnant resultat dels alçaments del 2011 a Síria, el Iemen i Líbia i el catastròfic retrocés en drets humans a Egipte, la gent ha recuperat la confiança en l'acció col·lectiva per provocar el canvi". Al Sudan, per exemple, les acampades de protesta van ser brutalment arrasades però s'ha aconseguit obrir un procés de transició política amb els sindicats i organitzacions de dones que van liderar les protestes des de la clandestinitat. 

Protestes ofegades en sang

Però el preu és molt alt. A l'Iraq almenys 700 manifestants han mort pels trets de franctiradors o pels pots de gasos lacrimògens que les forces de seguretat disparaven apuntant directament a l'alçada del cap. Amnistia dona credibilitat a les fonts que parlen d'uns 300 morts a l'Iran només en les protestes que van sacsejar el país entre el 15 i el 18 de novembre per la retirada de les subvencions als combustibles. "El sorprenent balanç de morts entre els manifestants a l'Iraq i l'Iran evidencia fins on estan disposats a arribar aquests governs per silenciar qualsevol forma de dissidència", apunta Philip Luther, investigador d'Amnistia.

També s'ha documentat l'ús excessiu de la força per part de la policia al Líban, tot i que el moviment contra el sectarisme i la corrupció al país es manté pacífic, mentre que a Algèria –on continuen les protestes contra el sistema polític i la desigualtat social que van esclatar contra el cinquè mandat del president Bouteflika– el sistema ha recorregut a detencions massives i l'empresonament d'activistes. La repressió també s'exerceix a les xarxes socials: Teheran i Bagdad han tallat l'accés a internet per silenciar les protestes i a tota la regió hi ha activistes processats pels missatges que han intentat difondre. Els segrestos i detencions arbitràries també estan a l'ordre del dia. També se silencia els qui podrien denunciar les vulneracions de drets: Amnistia té coneixement de 367 defensors dels drets empresonats a la regió, però alerta que n'hi deu haver molts més.

Repressió contra el moviment feminista

Com en molts altres llocs del món, al Pròxim Orient també es viu un auge del moviment feminista. Les mobilitzacions de dones palestines contra la violència de gènere que van esclatar al setembre en són un exemple. També va ser important la participació de les dones en les protestes contra el bloqueig imposat per Israel a la franja de Gaza. També les mobilitzacions de dones a l'Iraq han estat durament atacades, com a l'Iran i l'Aràbia Saudita. 

"Els governs de la regió han de saber que la repressió de les protestes i l'empresonament de dissidents pacífics no silenciarà la reivindicació popular dels drets econòmics, socials i polítics fonamentals. En lloc de violar els drets per mantenir-se al poder, han de permetre que la gent s'expressi i exigeixi als seus governants que retin comptes", diu la responsable d'Amnistia a la regió.