Alarma a Gaza: es disparen els casos d’una malaltia neurològica associada a la fam

BarcelonaUna malaltia neurològica estranya s'ha estès a la Franja de Gaza, especialment entre els nens, segons una alerta emesa pel ministeri de Salut de Hamàs. Al llarg de l'última setmana s'han detectat almenys 95 casos de la síndrome Guillain-Barré, una malaltia immunitària que afecta els nervis perifèrics i provoca paràlisi, i que s'ha acarnissat especialment entre les criatures. Els músculs, començant per les extremitats inferiors, es tornen flàccids progressivament fins que la paràlisi arriba als músculs respiratoris, on posa en risc la vida del pacient. Almenys tres persones han mort a conseqüència de la malaltia des del juliol –dos dels quals, menors de quinze anys– i de no haver pogut rebre el tractament adequat pel bloqueig israelià.

Però si bé la malaltia afecta el sistema immunitari, sovint la desencadena una infecció. "La malnutrició i els problemes de salubritat faciliten les infeccions –explica a l'ARA Montse Montraveta, especialista en gastroenterologia i nutrició de l’Hospital Germans Trias i Pujol i membre de la Societat Catalana de Pediatria–, en primer lloc, perquè la salubritat fa que n'hi hagi més i, en segon lloc, perquè tens una alteració de la immunitat per la mateixa malnutrició".

La majoria de morts per desnutrició a Gaza no són causades perquè la falta d'ingesta acabi provocant una fallada multiorgànica, sinó que són conseqüència de malalties associades que proliferen per culpa de la debilitat del cos. Les més problemàtiques són les infeccions. "Gaza, amb un sistema sanitari volatilitzat, els hospitals destruïts i sense xarxa elèctrica, falta d'aigua potable i impossibilitat per vacunar, és l'escenari perfecte per a les infeccions", assegura Xoan González Rioja, metge del Servei d'Urgències de Pediatria de l'Hospital de Sant Pau. "La desnutrició no és una malaltia, sí que és un niu de cultiu per a futures malalties", rebla Antoni Pérez, director de Save the Children Catalunya.

Els habitants de Gaza pateixen fam des de l'inici del setge, però els morts per inanició s'han disparat les últimes setmanes coincidint amb l'esgotament de les reserves de menjar de les organitzacions humanitàries, que no poden entrar aliments a l'enclavament des que Israel els hi va prohibir al març. Segons dades del ministeri de Salut de Gaza, fins al 20 de juliol havien mort divuit persones de fam a Gaza, mentre que des d'aquest dia fins avui se n'han registrat almenys 193.

Les dades d'UNICEF també són devastadores. El juliol del 2025 més de 320.000 nens i nenes –és a dir, tots els menors de cinc anys de la Franja de Gaza– estan en risc de patir desnutrició aguda, i n'hi ha milers que pateixen desnutrició aguda greu, la forma més letal de desnutrició. Per la seva banda, l'ONG Save the Children denuncia que el nombre d’infants menors de cinc anys amb desnutrició aguda atesos a les seves clíniques a Gaza s’ha multiplicat per deu els últims quatre mesos.

"No estem podent entrar menjar –denuncia Pérez–. Els nostres metges parlen d'un augment de casos [de desnutrició] i d'un degoteig de morts". Aquest treballador humanitari explica que a Gaza, com a la majoria de crisis humanitàries, les criatures suposen la meitat dels morts. "Abans del conflicte no hi havia malnutrició a Gaza. No hi havia falta d’aliments", afegeix Montserrat Escruela, responsable de Salut i Nutrició de Metges Sense Fronteres, i denuncia que per culpa del bloqueig israelià els seus "estocs s'estan acabant".

Els primers 1.000 dies, el moment més crític

Però què li passa al cos humà quan s'exposa a períodes tan llargs sense ingerir menjar? Per què les criatures són tan vulnerables a contraure malalties? Els professionals a qui ha consultat l'ARA coincideixen a destacar que els primers 1.000 dies de vida són els més crítics per al desenvolupament d'un infant. Durant aquesta etapa primerenca es formen les connexions neuronals bàsiques, es desenvolupen òrgans vitals i s’estableixen els fonaments del creixement. Per això, si una criatura desenvolupa una desnutrició severa en aquesta etapa, pot arrossegar discapacitats físiques i cognitives de per vida.

"Entre els zero i els dos anys el nen sa va assolint moltes fites del desenvolupament que considerem normal. En aquest moment es produeix una explosió d’adquisició de noves habilitats i connexions al cervell. Si no hi ha prou energia, algunes habilitats poden no assolir-se o no assolir-se amb el mateix potencial", diu González. Per això la desnutrició en aquest període "té un impacte molt més sever i seqüeles irreversibles a llarg termini", sentencia Montraveta. Escurela certifica que aquest moment és el més "crític" en el qual ha d'intervenir la seva organització.

Fins als cinc anys continuen produint-se processos fisiològics imprescindibles per al desenvolupament, com la maduració del sistema immunitari i el funcionament correcte de l’eix endocrí. La fam sostinguda pot alterar aquests mecanismes, igual com passa a la pubertat: si en aquell moment es talla el subministrament adequat de nutrients, es poden frenar processos essencials com el desenvolupament hormonal.

Quan el cos deixa d'ingerir els aliments i nutrients necessaris per al correcte funcionament, consumeix reserves que no hauria de gastar: "Després d’uns primers dies de reserva on es cremen greixos i sucres, el cos comença a consumir la seva pròpia musculatura i greix visceral, fins i tot a zones sensibles com el cervell. Apareix atròfia muscular i pèrdua extrema de pes", explica González. "El cos intenta protegir els òrgans més nobles com el cervell i el cor el màxim de temps possible", incideix Montraveta. Amb el temps, si la manca d’alimentació es manté setmanes o mesos, el cos entra en un estat de reducció del metabolisme basal, que comporta una despesa energètica més baixa, però a costa de funcions fisiològiques essencials.

Una generació afectada amb seqüeles de per vida

Un dels primers sistemes que pateix és l’immunitari. Les defenses naturals del cos –com les immunoglobulines– es debiliten i l’organisme esdevé molt més vulnerable a infeccions. A més, els nivells molt baixos de proteïnes en sang, una hipoproteïnèmia, fan que si bé la criatura té molt poca massa muscular, tingui inflor i distensió abdominal. Aquesta inflamació fa que, paradoxalment, s'absorbeixin pitjor els nutrients i les criatures tinguin més diarrees.

Si bé alguns d'aquests símptomes es poden revertir, quan la fam s'ha perllongat durant tant de temps en una edat delicada, hi ha moltes seqüeles irreversibles, com ara un retard en el desenvolupament, l'afectació al coeficient d'intel·ligència, el retard del creixement, alteracions metabòliques (que afavoreixen l'aparició de diabetis de tipus 2 o malalties cardiovasculars) i l'afebliment permanent del sistema immunitari. "No es tracta només de matar, sinó de condicionar tota una comunitat durant dècades", denuncia el portaveu de Save the Children, que adverteix que les seqüeles físiques (i evidentment, les psicològiques també) condicionaran de per vida els habitants de Gaza.

Per posar remei a la desnutrició aguda cal, evidentment, reintroduir els aliments, però no n'hi ha prou només amb això. Cal que l'alimentació es faci de manera controlada i progressiva per evitar un anomenat "quadre de realimentació". "Ara un cop malalts, ja necessitem també un tractament nutricional", lamenta Escruela.

En aquest sentit, les ONG critiquen l'operació cosmètica del govern israelià de permetre, només després de mesos de forta pressió internacional, l'entrada d'alguns camions amb subministraments i el llançament "ineficient" d'ajuda humanitària per aire. "[Les organitzacions internacionals] Hem arribat a la conclusió de com s’ha de fer el repartiment d'ajuda humanitària per l’experiència. No poden arribar aquests [la Gaza Humanitarian Foundation] i felicitar-se per com estan repartint 1 milió de racions al dia. Una xifra que, per cert, és bastant improbable –diu Pérez–. És totalment intencionat. Nosaltres repartim ajuda de manera protocol·litzada per evitar el que està passant. La gent s’està matant entre ells per poder accedir als sacs que queden". "L’espai humanitari ha de ser independent i neutral", conclou.