Pròxim Orient

El bloqueig polític fa esclatar l'Iraq: assalt al palau presidencial i toc de queda

Al-Sadr es retira després de deu mesos sense poder formar govern i els seus simpatitzants surten al carrer

Ricard G. Samaranch
3 min
Seguidors del líder iraquià Muqtada al-Sader assalten el palau presidencial a Bagdad.

TunisDues dècades després de la invasió decretada pel llavors president dels Estats Units George Bush, i dos anys després de la retirada de les seves últimes tropes nord-americanes, l'Iraq sembla incapaç d'assolir estabilitat. El clergue Muqtada al-Sadr, líder del partit més votat en les eleccions de l'any passat, ha anunciat aquest dilluns la seva retirada de la política al no haver pogut formar govern després de deu mesos de negociacions. En un esclat d'ira, els seus seguidors han assaltat el palau presidencial i el palau del govern, fet que ha provocat que el govern interí hagi declarat el toc de queda i hagi desplegat l'exèrcit en previsió de nous xocs violents.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

"Per la present, anuncio la meva retirada definitiva", ha piulat Al-Sadr a través del seu compte de Twitter, afegint que "totes les institucions" afiliades al seu moviment també es dissoldrien, amb l'excepció del mausoleu del seu pare, un venerat clergue assassinat pel règim de Saddam Hussein el 1999. L'anunci d'Al-Sadr, que posseeix una de les milícies més poderoses de l'Iraq i una gran capacitat de mobilització entre els barris populars xiïtes, és l'últim cop d'efecte en una llarga partida que disputen els partits iraquians des de les eleccions de l'octubre de l'any passat per repartir-se el poder. Mai fins ara el país àrab, amb una escena política sempre convulsa, havia patit una situació de bloqueig tan llarga.

Els fets d'aquest dilluns han fet saltar totes les alarmes davant la possibilitat d'un nou cicle d'enfrontaments violents. La missió de les Nacions Unides al país àrab ha advertit que l'assalt als palaus representa una "escalada extremadament perillosa". L'exèrcit, per la seva banda, ha publicat un comunicat en què recorda la seva "responsabilitat de protegir les institucions de govern, les missions internacionals i la propietat pública i privada". Des de la invasió del 2003, el país pateix esclats de violència política. Els últims van ser fa dos anys, quan centenars de manifestants van morir en protestes contra la corrupció i la deterioració dels serveis públics.

Bloqueig polític

Tot i que el moviment d'Al-Sadr va ser el més votat a les urnes, no ha estat capaç de forjar una majoria al Parlament que li atorgues el càrrec de primer ministre. El seu principal adversari és una coalició de partits islamistes xiïtes molt propera a l'Iran. Curiosament, Al-Sadr va ser aliat d'aquests partits i, de fet, va liderar la insurgència contra els EUA fa quinze anys gràcies al suport de Teheran. Tanmateix, en els últims anys Al-Sadr s'ha anat distanciant del règim dels aiatol·làs i ha anat accentuant el seu nacionalisme iraquià.

Després d'anys en què les principals tensions polítiques eren entre els diversos grups ètnics del país, enfrontant sobretot la minoria sunnita contra la majoria xiïta, ara les querelles són dins del bloc xiïta. El gran canvi de dinàmica es va produir després de la derrota de l'autoanomenat Estat Islàmic a l'Iraq el 2018, un grup fonamentalista sunnita que considera els xiïtes heretges.

Frustrat pels deu mesos de bloqueig polític al Parlament, el mes passat Al-Sadr va ordenar als seus diputats dimitir. El cop de força pretenia forçar la convocatòria de noves eleccions, però es va acabar demostrant un error de càlcul, ja que els seus adversaris van escollir el primer ministre entre les seves files. Per impedir-ho, Al-Sadr va mobilitzar immediatament els seus seguidors, que van ocupar el Parlament. I d'allà no s'han mogut. Precisament, són aquests seguidors els que han assaltat el palau presidencial. Les principals institucions iraquianes es troben a l'anomenada Zona Verda, on residia el gruix de les tropes i diplomàtics nord-americans després de la invasió.

Aquesta no és la primera vegada que Al-Sadr anuncia la seva retirada de la política per generar un conflicte polític per després acabar fent marxa enrere. La majoria d'analistes iraquians consideren que aquest cop no serà diferent. Conscients de la popularitat del clergue xiïta, fins ara les forces de seguretat han tractat les protestes dels seguidors amb indulgència, però aquesta vegada, amb el seu últim cop d'efecte, Al-Sadr podria haver travessat una línia vermella.

stats