Les tropes dels EUA abandonaran l’Iraq aquest any
Joe Biden pacta amb Bagdad el final de les missions de combat divuit anys després de la invasió
BarcelonaEra un secret del domini públic. El president dels Estats Units, Joe Biden, va confirmar ahir que les tropes de combat nord-americanes deixaran l’Iraq a finals d’any, tot i que es quedaran al país un nombre indeterminat de soldats per assessorar i entrenar l’exèrcit iraquià. “A finals d’any ja no hi haurà cap missió de combat [a l’Iraq]”, va dir el mandatari en declaracions a la premsa al Despatx Oval de la Casa Blanca i en presència del primer ministre iraquià, Mustafa al-Kadhimi, que s’havia desplaçat a Washington.
Utilitzant un discurs similar al de l’Afganistan, Biden va voler subratllar que, malgrat la retirada, els Estats Units continuaran ben presents a l’Iraq, on s’hauran estat divuit anys combatent. “Estem compromesos amb la nostra cooperació en matèria de seguretat. La nostra lluita contra l’Estat Islàmic és vital per a l’estabilitat de la regió i la nostra cooperació contra el terrorisme continuarà mentre entrem en aquesta nova fase”, va prometre el president. L’actual inquilí de la Casa Blanca, però, no va especificar el nombre d’efectius que es quedaran a l’Iraq per continuar la lluita contra els jihadistes de l’Estat Islàmic i per fer front, també, a les milícies xiïtes aliades amb Teheran que, en els últims mesos, han incrementat els seus atacs contra tropes i objectius nord-americans.
Actualment hi ha 2.500 soldats dels Estats Units a l’Iraq, lluny dels 170.000 que hi havia el 2007 després de la invasió. Després d’aquesta invasió, ordenada per George W. Bush el 2003, i després, també, de l’enderrocament de Saddam Hussein, Barack Obama va anunciar el 2011 el final de la que havia sigut la guerra més impopular de la història i va decidir deixar-hi poques tropes. Però l’Iraq continuava, com ara, patint una profunda inestabilitat, i el 2014, davant l’avanç dels terroristes de l’Estat Islàmic, Bagdad va demanar a Washington ajuda per respondre, i Obama va decidir tornar-hi a intervenir.
Ara, fonts de l’administració dels EUA consideren que l’exèrcit iraquià és “capaç” de protegir el seu país, fins i tot al camp de batalla. I en la mateixa línia es va expressar el mandatari de Bagdad, que va celebrar la decisió i va voler agrair al poble nord-americà “la seva tasca a l’Iraq”. Al-Kadhimi, que va subratllar que està desitjant seguir treballant amb Biden, va assegurar que “la nació és ara més forta que mai”. Per a ell, de fet, no deixa de ser una aparent victòria política, sobretot a ulls de les faccions antiamericanes.
A Al-Kadhimi, que té eleccions parlamentàries a l’octubre, el persegueix un dilema: d’una banda, la necessitat de fer front a l’Estat Islàmic; i, de l’altra, el neguit de mantenir tropes estrangeres al país, un fet que perjudica la imatge del seu govern a ulls de molts iraquians i de l’Iran, l’altre gran aliat de Bagdad.
Mentrestant, una de les grans preguntes ara és com afectarà aquesta maniobra a l’Iraq. Malgrat que Washington portava temps negociant la retirada de les tropes i reiterava que les mantenia per petició del govern iraquià, hi ha la por que la sortida dels nord-americans acabi afavorint, com està passant a l’Afganistan, les forces terroristes.
