Drons que emeten el so del plor d'un nadó: una altra estratègia d'Israel per aterrir els gazatins
L'exèrcit fa servir quadricòpters per esgotar mentalment els civils, pressionar-los a marxar i alhora enganyar-los per atraure'ls a una trampa mortal
BarcelonaEls drons de l'exèrcit israelià sobrevolen constantment el cel de Gaza des de fa anys; vigilen tots els moviments de la població i disparen amb control remot, a dins i a fora de les zones de combat. Però en l'actual operació genocida a Gaza, s'ha documentat àmpliament que també es fan servir com a instrument de terror psicològic, sobretot a les zones on els civils s'han vist obligats a buscar refugi. Els aparells no tripulats que poden volar a baixa altura s'han equipat amb altaveus que emeten el so del plor d'un nadó, crits de dones suplicant ajuda, el lladruc de gossos, sirenes d'ambulàncies o el terrabastall dels bombardejos.
"Normalment, els sentim a mitjanit, de vegades cada nit, de vegades un cop a la setmana. Provoquen el pànic, sobretot entre les criatures. Un cop vaig veure com un dron va emetre el crit d'una dona i un grup de veïns van sortir de casa per veure què passava i quan eren fora, el mateix dron els va disparar. Per sort, es van poder protegir i no hi va haver ferits", explica a l'ARA Khaled des d'Al-Karama, una localitat al nord de Gaza, a tocar de la frontera amb Israel. "També he sentit gossos bordant, i un cop, fins i tot, els crits d'un venedor de gelats", afegeix. Testimonis com aquests es repeteixen des de l'abril de l'any passat en molts punts de la Franja.
Maha Hussaini, investigadora de l'ONG Euro-Med Human Rights Monitor, va gravar un dron emetent el plor d'un nadó el 5 de juliol al barri on viu de Ciutat de Gaza. "Diries que és un nadó real fins que sents que el so s'apropa a la finestra i t'adones que és un altre quadricòpter que intenta enganyar la gent perquè surti de casa". Hussaini explica a l’ARA que ha viscut aquesta mateixa situació moltes més vegades.
Els quadricòpters són un tipus de drons petits (menys d'un metre de diàmetre) que s'anomenen així perquè tenen quatre hèlixs amb les quals poden volar a poca altura, sense fer soroll. Són fàcilment maniobrables i poden quedar-se estàtics en un punt. Se'ls pot equipar amb càmeres, altaveus, explosius o metralladores.
Kamal Adana, un expolicia de la localitat de Jabalia que s'ha hagut de refugiar a Ciutat de Gaza i que va veure morir els seus pares i el seu nebot en un bombardeig al gener, també n'ha estat testimoni: "Ha passat moltes vegades: fan servir tota mena de sons per enganyar la gent i quan surten els disparen", explica a l'ARA en un missatge de veu de WhatsApp. Com que Israel no permet accedir la premsa internacional independent a la Franja, només podem mirar de documentar el que hi passa a través de testimonis sobre el terreny.
Euro-Med Monitor ha documentat tants casos que parla d'un "patró sistemàtic": "Els drons volen a poca velocitat i dibuixen cercles sobre les cases o les tendes on viu la gent desplaçada, abans de començar a emetre sons alarmants concebuts especialment per terroritzar i esgotar psicològicament els civils". L'informe alerta que no es tracta de sorolls aleatoris sinó d'una estratègia deliberada: "Una estratègia concebuda per esgotar mentalment els civils, pressionar-los a marxar i alhora enganyar-los per atraure'ls a una trampa mortal. Els drons emeten sons específics que pretenen evocar una por primària i fan que els civils terroritzats s'apropin a les finestres, els balcons o surtin de les tendes. Quan apareix algú, el dron pot obrir foc, i transformar una resposta humana bàsica en un acte calculat d'assassinat". Els drons són alhora una arma física i psicològica.
Mohamed Salameh, veí d'Al-Rimal, al centre de Gaza, va explicar a Euro-Med Monitor que, de matinada, van començar a sentir "sons horrorosos de gossos atacant criatures, criatures cridant, plors d'una àvia, i després un altre cop el crit de les criatures: va durar uns quants minuts". Salameh va estar a punt d'acostar-se a la finestra. "Però en l'últim segon ens vam adonar que els sons s'allunyaven i s'apropaven i aleshores vam veure el quadricòpter planant davant la finestra". El testimoni admet que ara no gosa sortir quan sent crits al carrer: "Estem paralitzats pel dubte i per la por".
Diversos testimonis recollits per l'ONG coincideixen que aquests sorolls acaben resultant més aterridors que els bombardejos reals. I que l'impacte psicològic és demolidor, sobretot en les criatures i les mares que intenten protegir els seus fills, perquè provoquen la sensació de ser observats i un estat d'angoixa constant. "Aquest terror s'infiltra en tots els racons de la vida diària i desencadena episodis de pànic en les persones i en el conjunt de la comunitat, especialment en zones superpoblades, refugis, campaments de desplaçats, mercats o als punts de distribució d'ajuda, on no hi ha cap lloc per amagar-se o fugir".
Vigilats dins de casa
També s'ha documentat com els quadricòpters entren a les cases durant la nit, aprofitant que les finestres no tenen vidres a causa de les explosions. Ho relata a l'informe una dona de Ciutat de Gaza que l'ONG prefereix mantenir en l'anonimat per protegir-la de les represàlies: "Estava dormint amb els meus fills a l'apartament que hem llogat a Al-Rimal, després que casa nostra fos destruïda. Com que les finestres estan trencades les tapem amb plàstic, però aquella nit les havia descobert una mica per deixar entrar l'aire. Estàvem estirats a terra enmig de la foscor i vaig sentir el so inconfusible d'un dron. Vaig obrir els ulls i el vaig veure planant a sobre nostre. Vaig entrar en pànic però em vaig quedar quieta i vaig començar a pregar, perquè em pensava que ens dispararia. Es va quedar una estona quiet a sobre nostre, filmant-nos, i després va tornar a sortir per la mateixa finestra". La dona assegura que des d'aleshores li provoca terror anar a dormir.