"El de Gaza és el genocidi més ben documentat de la història"

BarcelonaRaji Sourani no parla de guerra. El director del Centre Palestí pels Drets Humans sosté que el que passa a Gaza és “el genocidi més ben documentat de la història”. Ho ha dit a Barcelona, en una conversa organitzada pel Cidob amb la Universitat de Barcelona, on ha desmuntat la idea d'un alto el foc en vigor i que la Franja s'estigui encaminant cap a la pau, com afirma Donald Trump.

“L’única diferència és que s’ha reduït el ritme de l’assassinat”, assegura el veterà advocat defensor dels drets humans. Dels centenars de morts diaris dels moments més intensos s’ha passat, diu, a una quinzena o vintena. “El genocidi no s’ha aturat ni en la pràctica ni en la teoria”. Per a ell, la qüestió no és només quanta gent mor, sinó en quines condicions es condemna a viure la resta.

Gaza s'està convertint, deliberadament, en un territori inhabitable: el 90% d’habitatges destruïts o inútils, desplaçament massiu, sense electricitat, sense aigua corrent ni sanejament, carrers arrasats, un sistema sanitari amb menys d’un 10% de capacitat i un sistema educatiu “pràcticament inexistent”. “Genocidi és matar i crear un entorn on sigui impossible viure –resumeix–. A Gaza s’han eliminat les condicions bàsiques de la vida”. En aquest marc, alerta que Israel manté un control “absolut” sobre la seguretat, les fronteres i el moviment de persones i mercaderies, amb capacitat d’entrar “on vulgui i quan vulgui”. Ho exemplifica amb les operacions militars de dilluns al cor de Gaza per localitzar les restes de l'últim ostatge segrestat a Gaza, que van exhumar 200 cossos de palestins d'un dels antics cementiris de la ciutat: “És la demostració que l’ocupació no només continua, sinó que s’aprofundeix”.

Arran de l'alto el foc signat l'octubre passat sota els auspicis de Donald Trump, ja no hi ha una fam generalitzada, però sí una població de 2,3 milions de persones en una situació de dependència total de les ONG: “Hi ha aliments als mercats, però el 90% de la gent no té ingressos”. És una pressió sostinguda perquè la població marxi: "Israel imposa tots els elements perquè la gent se’n vagi". Per a algú que s'ha dedicat tota la vida a defensar el dret internacional, no és fàcil constatar que Gaza sempre és una excepció. Recorda que el gener del 2024 el Tribunal Internacional de Justícia va ordenar a Israel facilitar immediatament l’entrada d’ajuda humanitària i que al juliol va declarar il·legal l’ocupació israeliana. “Què ha canviat? Res substancial”. Per a Sourani, aquí es veu la fallida del sistema nascut després de la Segona Guerra Mundial: normes sense aplicació i crims sense conseqüències. "Els palestins no ens vam inventar Nuremberg, ni la convenció del genocidi o la Declaració Universal dels Drets Humans. És el millor que ha produït la humanitat. I ara no s’aplica". I això va molt més enllà de Gaza i de Palestina. El que s’imposa, diu, és “el dret de la jungla”.

Sourani no esperava res de bo dels Estats Units ("Van ser els americans els que es van inventar el dret d'autodeterminació, però es veu que per als palestins és paper mullat"), però sí que està decebut amb el paper d'Europa. "És una vergonya que els dirigents europeus invoquin el dret d'Israel a defensar-se. Des de quan una ocupació il·legal té dret a defensar-se?" Recorda que fa dècades que organitzacions palestines reclamen activar la clàusula 2, que condiciona la vigència de l'acord d’associació amb Israel al respecte als drets humans. “L’acord continua intacte, amb cooperació acadèmica i científica, mentre a Gaza es destrueix tot”. També confessa que no espera res dels règims àrabs.

El Pla de Trump

També denuncia que el futur de la Franja s’està decidint sense els palestins, amb el Pla de Trump, que es proposa com a "president de Gaza de per vida" amb un consell de govern sense palestins i amb Blair, Putin o Netanyahu. “No sabem ni en què consisteix el pla. Cada vegada que el llegeixo, l’entenc menys”. El resultat, diu, és clar: “No tenim res a dir sobre el nostre futur, ni legalment ni a la pràctica”.

Malgrat tot, es declara “optimista per definició”. Defensa que la causa palestina es basa en un principi bàsic del dret internacional: l’autodeterminació. “No tenim una genètica especial, però sí una experiència prolongada d’ocupació que ha creat una gran resiliència”.

Ho exemplifica amb la reacció de la població davant les ordres d’evacuació: quan l’exèrcit israelià va avançar sobre Rafah, molts desplaçats no van anar cap al sud sinó cap al nord, cap a zones encara més devastades. “És gairebé impossible viure a Gaza, però la gent no vol marxar”. Ell en diu la "química" de Gaza: "No és que els palestins siguem genèticament diferents: és que hem après a resistir col·lectivament durant 20 anys". El futur, admet, és “molt fosc i sagnant”. Però fixa una prioritat immediata, sense diplomàcia: “Primer, aturar la matança i la destrucció. Que la gent pugui, simplement, quedar-se a casa seva”. Si ho aconsegueixen, diu, els palestins seguiran resistint, com han fet fins ara. Si els foragiten de la seva terra, serà una altra història.