La guerra crispa els països del Golf, que estudien els riscos de contraatacar
Les petromonarquies condemnen els atacs de Teheran però també critiquen Washington per haver seguit Tel-Aviv i haver iniciat la guerra
BarcelonaTot i que cada cop més veus sostenen que va ser Israel qui va arrossegar els EUA a la guerra contra l'Iran, i que van ser les bombes israelianes qui van llevar la vida del seu líder suprem, l'estat hebreu no ha estat el principal blanc dels atacs de Teheran. Amb diferència, aquesta condició recau en els Emirats Àrabs Units, que ja han patit prop de 2.000 atacs des del començament de les hostilitats. Els seus veïns del golf Pèrsic tampoc s'han estalviat ser objectiu dels drons i míssils iranians. Tanmateix, fins ara, cap d'ells ha respost a aquestes agressions. És sostenible aquesta situació?
Per poder respondre a aquesta pregunta cal entendre com perceben aquests països l'equació bèl·lica. Fins ara, han apostat per la fórmula que consideraven que podia dur a un final més ràpid de les hostilitats, conscients que com més duri el conflicte, més tocat quedarà el seu model econòmic. I aquesta estratègia ha consistit en pressionar Washington en privat perquè cessi els seus atacs, mentre obrien discrets canals de comunicació amb Teheran per explorar un alto el foc i una represa de les negociacions amb Washington.
En les seves declaracions públiques, però, els països del Golf han condemnat durament els atacs de la República Islàmica i s'han reservat el dret a respondre quan ho creguin convenient. Per exemple, aquesta setmana, després d'un bombardeig contra el seu principal jaciment de gas natural, el portaveu del ministeri d'Afers Exteriors de Qatar, Majed al-Ansari, ha declarat que les provocacions iranianes “no poder quedar sense una resposta” i que Teheran “haurà de pagar un preu”. Al mateix temps, els dirigents del Golf també han expressat el seu desacord amb Washington per haver iniciat la guerra i han insistit en la seva neutralitat.
Per bé que les petromonarquies del Golf han intentat coordinar les seves posicions al si del Consell de Seguretat del Golf, els seus discursos sovint s'expressen en tons diferents. El més crític amb l'administració Trump ha sigut Oman, el país que va fer de mediador abans de l'esclat de la guerra i que històricament ha mantingut unes relacions més fluides amb Teheran.
Crítiques a Washington i a Tel-Aviv
En un article publicat al setmanari The Economist, el ministre d'Afers Exteriors d'Oman, Badr al-Busaidi, assegura que els EUA “han perdut el control de la seva política exterior”, donant a entendre que és ara Israel qui la dirigeix, i qualifica els atacs de l'Iran contra els seus veïns d'“inevitables, tot i que profundament lamentables i completament inacceptables”.
En cas d'haver-hi una resposta militar contra el règim dels aiatol·làs, probablement arribaria d'algun dels dos països amb un exèrcit més poderós: l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. Cap dels altres estats, Qatar, Bahrain o Kuwait, tots ells de petites dimensions, s'atrevirà a enfrontar-se a un gegant de 90 milions d'ànimes com l'Iran. Tant Riad com Abu Dhabi han modernitzat els seus exèrcits i compten amb la capacitat de dur a terme bombardejos de precisió contra objectius iranians.
Fins ara, ambdós països no ho han fet perquè han considerat que, a escala operativa, la seva entrada en la guerra serviria de poca cosa, ja que no sembla que el fet d'haver afegit alguns centenars d'atacs als més de 7.000 duts a terme entre els EUA i Israel hauria aconseguit una capitulació de Teheran. Ara bé, aquest càlcul podria canviar si l'Iran travessés alguna línia vermella, com situar en el seu blanc plantes dessalinitzadores d'aquests països, o bé que algun dels seus atacs causés un important nombre de baixes civils.
Una altra raó que podria posar fi a la paciència de les petromonarquies del Golf és que s'exhaurissin els seus estocs d'interceptors de drons i míssils iranians. De moment, han optat per demanar ajuda a Ucraïna per copiar el seu sistema de defensa aèria a partir de drons. Però si això no funcionés, podrien atacar l'Iran amb l'objectiu de dissuadir-lo de dur a terme nous atacs. Ara bé, seria un moviment molt arriscat, ja que podria aconseguir just el contrari: provocar una escalada, l'escenari que des de l'inici del conflicte les petromonarquies del Golf han volgut evitar. Una alternativa per enviar un senyal als líders de la República Islàmica podria ser donar llum verda a l'ús de les seves bases militars per part dels EUA perquè intensifiqués els seus atacs.