Israel anuncia una "pausa tàctica" a Gaza per permetre-hi l'entrada d'ajuda humanitària

BeirutAquest diumenge, Gaza s'ha despertat amb una treva parcial. Des de les deu del matí i durant deu hores, l'exèrcit israelià ha suspès operacions a la Ciutat de Gaza, Deir al-Balah i Al-Mawasi, presumptament per permetre l’entrada d’ajuda humanitària. Paral·lelament, s’han habilitat corredors segurs des de les sis fins a les onze de la nit per a l'entrada de combois de l'ONU i organitzacions internacionals que distribueixin "menjar i medicina a la població arreu de la Franja de Gaza". Israel, que ho ha qualificat de "pausa tàctica" en un comunicat difós per l'exèrcit, presenta això com a part d'un "esforç per augmentar l'escala d'ajuda humanitària que entra a Gaza".

Segons les cadenes estatals de televisió d'Egipte, Al Qahera i ExtraNews, desenes de camions carregats amb ajuda humanitària han anat entrant a Gaza al llarg del dia. Aquest dilluns al matí, Israel xifrava en 120 els camions que havien entrat en un sol dia, però l'ONU advertia que eren només "una gota en un oceà" de necessitats. Aquestes "pauses tàctiques" seran aplicades durant "deu hores diàries" i "fins a nou avís". La mesura s’avaluarà cada setmana, i les agències humanitàries no es pronuncien sobre la seva durada, perquè saben que es pot acabar sense avís previ.

La decisió d'Israel arriba després d'una onada de condemnes internacionals per la fam i la malnutrició que pateix la població civil a Gaza, especialment els infants. L’exèrcit israelià, de fet, detalla que aquests moviments es duen a terme “d’acord amb les directrius del nivell polític” d’Israel i seguint “una avaluació de la situació”. També explica que formen part “d’una sèrie d’accions que busquen millorar la resposta humanitària a la Franja de Gaza, així com desmentir l’afirmació falsa sobre una fam deliberada a l’enclavament”. Malgrat totes les advertències llançades, Israel insisteix que es tracta d’una campanya propagandística “promoguda per Hamàs”, que governa a Gaza. En aquest sentit, també s'ha expressat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu: "L'ONU està posant excuses i mentint sobre l’estat d’Israel. Diu: ‘No permeten l’entrada de subministraments humanitaris’. Sí que es permeten. Hi ha combois protegits. Sempre n’hi ha hagut, però avui és oficial. No hi haurà més excuses. Continuarem lluitant, continuarem actuant fins a aconseguir tots els nostres objectius de guerra, fins a la victòria completa".

Sigui com sigui, caldrà veure quin impacte té sobre el terreny i si la mesura és suficient per fer front a l'horrorosa crisi humanitària que es viu a l'interior de la Franja. Les organitzacions humanitàries que estan al terreny celebren la decisió, però també són crítiques. En primer lloc, perquè acusen Israel de provocar fam deliberadament. En segon perquè creuen que la mesura de Tel-Aviv és insuficient per solucionar l'horrorosa crisi humanitària que es viu a la Franja. "Una fam provocada per l'ésser humà només es pot resoldre amb voluntat política", va afirmar el secretari general de l'UNRWA, Philippe Lazzarini, que va exigir la fi del setge a Gaza i l'obertura de tots els passos per garantir "moviments segurs i un accés digne per a les persones que necessiten ajuda".

Tom Fletcher, el coordinador humanitari de l'ONU sobre el terreny, ja apuntava que, sense garanties fermes, la població civil continuarà atrapada. Prop del 90 % del territori està sota control militar o sota ordres de desplaçament. Les zones més afectades acumulen setmanes sense combustible, sense hospitals operatius ni serveis bàsics. En els darrers quatre mesos, l’accés ha estat pràcticament nul al nord, i les xifres de desnutrició han augmentat de manera alarmant.

Des del març, Israel ha endurit el bloqueig. Ni tan sols l’alto el foc breu del gener va frenar aquesta tendència. Des de llavors, les morts per inanició s’han anat acumulant. S’han registrat més de mil morts relacionades amb la fam. Només al juliol, almenys 127 persones han mort per desnutrició, segons el ministeri de Sanitat de Gaza, controlat per Hamàs. Vuitanta-cinc eren infants. En total, més de cent morts per fam han estat confirmades per les Nacions Unides des que va començar el bloqueig total al març. Als hospitals es repeteixen els mateixos casos: menors de cinc anys amb un pes per sota del mínim vital, mares sense llet per alimentar-los, pacients adults amb signes de fallada multiorgànica per malnutrició severa. En total, la guerra a Gaza ha matat 59.821 persones des de l'octubre del 2023.

Missatge de Tel-Aviv

Des del govern israelià s’insisteix que les pauses humanitàries demostren el seu compromís amb el dret internacional. Però, al mateix temps, neguen tota responsabilitat sobre la fam, assenyalant suposades fallades logístiques de l’ONU o, directament, assegurant que tot plegat és un invent de Hamàs. Afirmen, de fet, que el grup islamista obstaculitza el repartiment i que moltes sol·licituds són rebutjades per motius de seguretat. Tanmateix, hi ha desenes de testimonis que contradiuen aquesta versió. Hi ha camions aturats durant dies als passos fronterers, combois tirotejats, persones assassinades mentre intentaven arribar a centres de distribució d’ajuda o cooperants assassinats o mutilats per foc israelià.

Aquest mateix diumenge, mitjans locals van informar de més de cinquanta morts en zones properes a Rafah i Beit Lahia, en paral·lel a les hores de treva. També es van reportar sis morts per inanició. La sensació entre la població civil és de completa indefensió. No hi ha certesa de quines zones estan protegides ni durant quant de temps. Els comunicats militars no sempre coincideixen amb els fets sobre el terreny.

La distribució d’ajuda tampoc garanteix un accés real. Molts punts queden fora de les zones habilitades, i els desplaçaments, a peu o amb carretons, són arriscats. La major part de la població es concentra al sud, en campaments saturats. Les escenes es repeteixen: cues sota el sol, cossos coberts amb mantes a les cantonades del carrer i cuines improvisades amb llenya humida.