França, el Regne Unit i Alemanya exigeixen a Israel que permeti l'entrada d'ajuda a Gaza i posi fi a la guerra

BerlinL'anunci del president francès Emmanuel Macron que França reconeixerà al setembre l'estat palestí afegeix pressió al Regne Unit i, sobretot, a Alemanya perquè facin aquest pas, en vista de la situació a Gaza, on la fam empitjora dia rere dia a causa del bloqueig israelià. França és el primer membre del G-7 que reconeixerà l'estat palestí, una decisió que ha estat criticada per Israel i els Estats Units.

L'anunci de Macron sembla que comença a influir en el posicionament públic d'Alemanya i del Regne Unit respecte a la situació a Gaza. Aquest divendres a la tarda, tots tres països han emès un comunicat conjunt: "La catàstrofe humanitària a Gaza s'ha d'acabar ara", exigeixen. I reclamen a Israel que "aixequi immediatament les restriccions a l'entrada d'ajuda" a la Franja. Londres, París i Berlín recorden que "retenir l'assistència humanitària essencial per a la població civil és inacceptable". Alhora, demanen "posar fi a la guerra de Gaza" i un "alto el foc immediat", així com l'alliberament dels ostatges i el desarmament de Hamàs.

El comunicat també s'oposa als "esforços per imposar la sobirania israeliana sobre els territoris palestins ocupats" i a la violència amb què es duen a terme les ocupacions israelianes. Tots tres països s'han compromès a col·laborar amb els seus socis internacionals per "elaborar un pla específic i creïble per a la pròxima fase a Gaza que estableixi un govern de transició i mesures de seguretat, i garanteixi l'entrega d'ajuda humanitària a gran escala", i han demanat la retirada de les forces israelianes i la destitució dels líders de Hamàs perquè la solució dels dos estats funcioni.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha condemnat el pas de Macron de reconèixer l'estat de Palestina perquè diu que és una decisió que "recompensa el terror". "Un estat palestí en aquestes condicions seria una plataforma de llançament per aniquilar Israel, no per viure en pau al seu costat", va denunciar Netanyahu. Washington també va carregar contra París. "Aquesta decisió irresponsable només serveix a la propaganda de Hamàs i representa un retrocés per a la pau. És una bufetada a la cara de les víctimes del 7 d'octubre", va opinar el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio.

A França, l'esquerra va aplaudir la decisió de Macron de reconèixer l'estat palestí, mentre que la dreta i l'extrema dreta la van criticar. "Per què al setembre i no ara? I l'embargament d'armes?", es va preguntar el líder de l'esquerra Jean-Luc Mélenchon. "Reconèixer un estat palestí avui és reconèixer un estat de Hamàs i, per tant, un estat terrorista", va reaccionar la líder d'extrema dreta Marine Le Pen, que encara que està a favor de la solució dels dos estats, considera que el reconeixement ara "legitima els assassins en massa del 7 d'octubre" i constitueix "un error polític".

Dels 193 membres de les Nacions Unides, 147 reconeixen l'estat de Palestina, incloent-hi Noruega, Irlanda, Espanya i set països més de la Unió Europea. França oficialitzarà aquest reconeixement a l'Assemblea General de l'ONU del setembre. El Regne Unit i Alemanya, tots dos membres del G-7, no reconeixen Palestina com un estat independent.

Merz i Starmer es resisteixen

El comunicat és un canvi de posició del govern alemany, que es va negar a signar la carta de 28 països aquesta mateixa setmana que exhortava Netanyahu a aturar la guerra. La seguretat d'Israel té una importància primordial per al govern federal a conseqüència de la responsabilitat històrica d'Alemanya per l'assassinat de sis milions de jueus europeus a mans dels nazis en l'Holocaust. La pressió interna també augmenta a Alemanya perquè el govern de Merz adopti una postura més dura amb Israel, en vista de la situació a Gaza. Uns 130 diplomàtics alemanys, la majoria joves, han format un grup dins del ministeri d'Afers Exteriors per exigir a l'executiu una crítica més clara al govern israelià, segons va revelar dijous la revista Spiegel. La coalició governamental, formada pels conservadors de la CDU-CSU i els socialdemòcrates, està dividida sobre com abordar la guerra al Pròxim Orient. Cada vegada més socialdemòcrates demanen al govern que actuï amb més duresa amb Israel.

No sembla, però, que Alemanya i el Regne Unit estiguin disposats a donar suport a França en el reconeixement de l'estat palestí. Alemanya ha dit obertament que no té previst fer-ho, tal com reiteraven recentment fonts de la cancelleria. El govern alemany continua considerant el reconeixement com un dels passos finals en el camí cap a la consecució d'una solució de dos estats. Però abans de fer aquest pas creu que hi ha qüestions més urgents, entre les quals aconseguir un alto el foc a Gaza, alliberar els ostatges en mans de Hamàs, aconseguir una perspectiva política viable per a Gaza i que Israel millori “de manera immediata i dràstica” la catastròfica situació humanitària a la Franja, van afegir les mateixes fonts. En aquest sentit, el govern de Merz defensa la solució de dos estats per al conflicte entre Palestina i Israel, però considera que només una solució negociada entre els dos estats garantirà la pau i la seguretat duradores per a israelians i palestins.

Una situació similar es viu a Londres. Tot i que reconèixer Palestina com a estat va ser una de les promeses electorals de Starmer, el Regne Unit encara s'hi resisteix i també diu que la prioritat és posar fi a la crisi humanitària. Després de l'anunci de Macron, Starmer va assenyalar mitjançant un comunicat que "la condició d'estat és un dret inalienable del poble palestí", però que primer cal un alto el foc que "ens encaminarà cap al reconeixement d'un estat palestí i una solució de dos estats que garanteixi la pau i la seguretat per a palestins i israelians".

La pressió també és palpable a Downing Street. El líder liberal demòcrata, Ed Davey, va demanar al govern britànic que seguís l'exemple de França, en considerar que el Regne Unit "hauria de liderar aquesta iniciativa, en lloc de quedar-se enrere". "Reconeguin ara l'estat independent de Palestina i liderin la cerca d'una solució de dos estats i una pau duradora”, va exigir Davey. Aquest divendres, 125 diputats britànics conservadors i laboristes van demanar per carta el mateix a Starmer. Els signants creuen que “el reconeixement britànic de Palestina seria especialment significatiu, donat el seu paper com a autor de la Declaració Balfour i antiga potència mandatària a Palestina”. “Des del 1980 hem donat suport a la solució dels dos estats. Aquest reconeixement donaria substància a aquesta posició i estaria a l'altura de la responsabilitat històrica que tenim amb el poble sota aquest mandat”, afegien els diputats.