Israel bombardeja els ponts que connecten el sud del Líban amb la resta del país
Tel-Aviv continua assetjant Beirut, on els ciutadans ja no tenen la sensació de ser a la rereguarda del conflicte
BeirutL'edifici ja no hi és. On fins a aquesta matinada hi havia una estructura de diversos pisos a Bashoura, al centre de Beirut, ara hi ha un buit obert, un munt de runes encara fumejants i veïns que caminen en silenci, esquivant vidres i cables. La pols continua suspesa en l'aire hores després de l'impacte.
En Mohamed, amb les mans tremoloses –una subjectant una cigarreta i l'altra una ampolla d'aigua–, intenta ordenar el que ha passat. “Avui, per a mi, s'acaba el Ramadà… Al·là espero que ho entengui, però hem passat molta por. Casa nostra és a l'edifici del costat i per un moment he pensat que la perdíem. Que Déu ens doni forces”.
“Ens van dir que evacuéssim, però no imaginàvem això”, afegeix un altre veí, sense apartar la mirada del que queda del seu carrer. Al seu voltant, portes arrancades, balcons penjant i comerços destrossats. L'atac ha arribat a l'alba, després d'una nit marcada per bombardejos encadenats en diferents punts de la ciutat. No ha estat un sol impacte, n'hi ha hagut uns quants, i això és el que més repeteixen els que ho han viscut: la sensació que no hi havia cap moment segur, que cada explosió podia ser la següent.
Beirut s'ha despertat en xoc. No només pel que ha passat a Bashoura. Dos atacs més han impactat en barris cèntrics de la capital, Basta i Zoqaq al-Blat, on almenys dotze persones han mort, ampliant la sensació que el front s'ha instal·lat al cor mateix de la ciutat. “Això ja no és només contra Hezbollah, això és contra tot el país”, diu un altre veí, assenyalant amb la mà la destrucció al seu voltant. La frase resumeix un sentiment cada vegada més estès, especialment entre aquells que creien que el centre de Beirut continuaria sent un espai relativament protegit.
Aquesta línia acaba de desaparèixer. El ministeri de Salut libanès ha informat de 56 morts en les últimes 24 hores, cosa que eleva a 968 el nombre total de víctimes des de l'inici de la guerra el 2 de març.
Una campanya sostinguda
Però els atacs no s'expliquen només pel que ha passat a Bashoura. Formen part d'una campanya més àmplia. Al sud del país, Israel ha intensificat els bombardejos contra infraestructures clau i ha destruït dos nous ponts sobre el riu Litani, fet que eleva a almenys cinc el nombre d'encreuaments atacats des de l'inici de l'ofensiva.
El mateix ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha reivindicat els atacs contra “dos ponts addicionals sobre el riu Litani” i ha afirmat que la seva destrucció s'ha d'entendre com un “missatge clar” a les autoritats libaneses. L'objectiu és evident: tallar connexions, aïllar zones senceres del país i augmentar la pressió sobre l'estat libanès.
Les advertències des d'Israel apunten a una escalada encara més gran. Katz ha insistit els últims dies que el Líban “pagarà un preu cada vegada més alt” si no es frena Hezbollah, una retòrica que anticipa noves fases en l'ofensiva.
Sobre el terreny, l'exèrcit libanès ha començat a moure's, encara que amb limitacions evidents. Tot i haver-se replegat de diverses posicions al sud del riu Litani des de l'inici de les operacions, ha reposicionat unitats a la localitat de Chebaa, on ha assegurat que mantindria la presència. Un gest que busca projectar autoritat estatal, però que també evidencia la fragilitat d'aquest control davant la dinàmica del conflicte. Mentrestant, l'estratègia sembla avançar en paral·lel en diversos fronts: pressió sobre la capital, destrucció d'infraestructures i aïllament progressiu de zones clau. Tot plegat alimenta la percepció que la campanya no és puntual, sinó sostinguda.
A Bashoura, els equips de rescat han continuat treballant durant tot el dia. De tant en tant, algú cridava per demanar silenci. Els veïns esperaven amb ràbia i indignació. Alguns miraven, altres intentaven ajudar. Ningú se n'allunyava gaire.
El que ha canviat no és només la magnitud de l'atac, sinó el seu significat. El centre de Beirut ja no és rereguarda. La guerra ha arribat fins aquí. I, amb la guerra, la sensació que no queda cap lloc completament fora de perill.
Estem treballant per ampliar aquesta informació