Israel continua bloquejant l’ajuda humanitària a Gaza tot i l’alto el foc

Enviada especial a JerusalemL’intercanvi d’ostatges israelians per presoners palestins de dilluns ha obert un moment d’alleujament i d’esperança a Gaza, però el patiment no s’ha acabat. Ni tan sols es pot parlar de pau: dos drons israelians han matat aquest dimarts cinc palestins a l’est de Ciutat de Gaza, en circumstàncies que no s’han aclarit. La Franja està devastada després de dos anys de bombardejos indiscriminats, que han matat desenes de milers de palestins. Israel ha sotmès a una fam planificada una població de 2,3 milions de persones, i ha reduït a runes la immensa majoria dels edificis i infraestructures: habitatges, hospitals, plantes de potabilització d’aigua, la xarxa elèctrica i les carreteres.

L’acord d’alto el foc preveu una entrada massiva d’ajuda humanitària, a les portes de l’hivern, i les agències internacionals tenen a punt milers de tones d’aliment, però Israel continua bloquejant l’entrada d’un material vital per a la població que ha sobreviscut a dos anys de genocidi. El repte és majúscul: Gaza viu la pitjor crisi de fam dels nostres dies.

Però el pas de Rafah, a la frontera amb Egipte, el pulmó de Gaza, continua tancat. Israel ha dit que no l’obriria aquest dimarts i que a partir de dimecres hi deixaria entrar 300 camions, la meitat del que es va pactar. L’argument és que Hamàs no ha entregat els cossos dels 28 israelians morts en captiveri a la Franja des del 7 d’octubre del 2023. Els islamistes ja havien alertat en el moment que es va signar l’acord la setmana passada que no estaven en condicions de retornar tots els cossos, i es va pactar que equips de forenses internacionals anirien a Gaza a ajudar a localitzar-los. Després d'entregar els 20 ostatges vius, Hamàs va entregar dimarts quatre cossos, la identitat de tres dels quals ha estat confirmada per Israel, de manera que un està pendent d’identificació i 24 continuen dins la Franja. Les autoritats israelianes han identificat els cossos d'un ostatge nepalès de 23 anys, Bipin Joshi; un soldat israelià de 22 anys, Daniel Shimon Peretz, que va morir en l'atac del 7 d'octubre; un jove israelià, Guy llouz; i un veí d'un quibuts de 53 anys, Yossi Sharabi. Aquest mateix dimarts a la nit, Israel ha confirmat el lliurament de quatre cossos més per part de Hamàs.

"La feina no ha acabat, els [ostatges] morts no han estat retornats, com s'havia promès", ha denunciat també Donald Trump a les xarxes socials, que s'ha alineat amb l'argument d'Israel. Però malgrat això –i malgrat el bloqueig de l'ajuda humanitària–, Trump ha donat per tancada la primera fase de l'acord: "La segona fase comença ara mateix!". Una segona fase que haurà d'abordar alguns dels punts més complicats com ara la retirada total de les tropes israelianes de Gaza i el desarmament de Hamàs. Quan un periodista li ha preguntat per aquest últim punt en roda de premsa, Trump ha volgut pressionar la milícia islamista i l'ha amenaçada amb "desarmar-la amb violència" si no ho fa ella voluntàriament.

"Cada hora és crítica"

Des de l’entrada en vigor de l’alto el foc divendres, les autoritats israelianes només han permès l’entrada d’ajuda en comptagotes. El principal actor humanitari sobre el terreny, l’agència de l’ONU per als refugiats palestins (UNRWA), ha confirmat a aquest diari que encara no ha rebut autorització per fer entrar ni un sol camió dins de Gaza. Israel diu que des de dimecres passat han entrat 400 camions, una informació que fonts de l’ONU consultades per l’ARA no han pogut confirmar. I si bé l’acord signat a Egipte parla de 600 camions diaris, aquest dimarts Israel ha dit que només en deixaran entrar 300 a partir de dimecres.

"En una situació de malnutrició generalitzada com la de Gaza, cada hora que es perd és crítica", recorda a l’ARA Jonathan Fowler, portaveu de l’UNRWA. "L’entrada d’ajuda no es pot dilatar ni un moment més". L’agència no ha pogut fer arribar res a Gaza des del passat 2 de març, quan encara sota la treva pactada a finals de gener, Israel va decidir unilateralment tancar el pas de Rafah. Fowler explica que als seus magatzems a Egipte i a Jordània tenen prou menjar per alimentar la població de Gaza durant tres mesos. En concret, uns paquets d’aliments calculats per cobrir les necessitats nutricionals de famílies de cinc membres durant dues setmanes: arròs, llegums, conserves de verdura i peix, sucre i galetes amb proteïnes. També tenen preparats kits higiènics amb sabó i altres productes bàsics com bolquers i material de desinfecció per prevenir la propagació d’epidèmies.

L’ajuda humanitària de l’UNRWA suposa la meitat del total que tenen a punt les agències de l’ONU per enviar a Gaza. Però fa un any Israel va il·legalitzar l’agència i hi va tallar tota relació, al·legant sense cap prova que tenia vincles amb Hamàs. "Mantenir aquest veto equival a bloquejar la meitat de l’ajuda humanitària que està disponible a la regió per als palestins de Gaza", alerta Fowler.

I més enllà del subministrament, s’ha de tenir en compte la distribució de l’ajuda, una operació complicadíssima en les condicions de destrucció i de fam de Gaza. L’UNRWA és el principal actor humanitari dins de la Franja: té 12.000 treballadors, la majoria palestins, la infraestructura de magatzems i vehicles i el coneixement del terreny i de les comunitats. Ningú més pot distribuir massivament ajuda de forma més o menys segura garantint que arriba a la població més vulnerable. L’experiència de la Gaza Humanitarian Foundation (GHF), l’estructura paral·lela que la primavera passada van muntar els Estats Units i Israel, va ser catastròfica: els seus punts de distribució d’aliments, gestionats per mercenaris, es van convertir en llocs de matances dels joves, que havien de sobreviure a batalles campals i franctiradors per aconseguir un sac de farina per a les seves famílies famolenques.

Metges Sense Fronteres continua operant

Les ONG independents que treballen dins de Gaza tampoc ho tenen fàcil, com explica des de la seva oficina a Jerusalem Joan Tubau, coordinador de Metges Sense Fronteres (MSF) als Territoris Ocupats Palestins. "Fa dues setmanes vam haver de sortir de Ciutat de Gaza per l'ofensiva israeliana; els atacs aeris eren cada vegada més propers a les nostres estructures sanitàries, cases i magatzems i la situació era insostenible i, a més, s'acostaven les forces terrestres i els tancs. Ens vam replegar al centre i al sud, a Deir al Balah i al Mawassi, on tenim des del principi de la guerra dos hospitals de campanya i donem suport directe als hospitals palestins d’Al Shifa i al Nasser. Avui la situació és diferent: la gent ha tornat massivament a Ciutat de Gaza on saben que no queda res, però volen tornar perquè és casa seva". MSF ha fet missions de reconeixement i ja es prepara per tornar a treballar a la ciutat. Pel que fa a l’entrada d’ajuda, Tubau destaca que "no està entrant tot el que cal ni tot el que estableix l’acord", però l’ONG ha pogut mantenir alguns subministraments de combustible i material mèdic.

Les necessitats sanitàries de la població són enormes. "Parlem de mig milió de persones a Ciutat de Gaza, que s’han hagut de desplaçar repetidament en els últims dos anys. Hi ha milers de ferits de diversa consideració, s’han interromput les campanyes de vacunació i s’apropa l’hivern, tot això amb només dos hospitals que funcionen al 10%. I ni un forn de pa operatiu". Tubau alerta que "la frontera no s’obre com s’ha d’obrir" i que la població necessita amb urgència medicaments, aliments frescos, combustible perquè funcionin els hospitals i les plantes de potabilització d’aigua i peces de recanvi per a les ambulàncies i els equips d’emergència". El responsable humanitari alerta també que amb el pas de Rafah no n’hi haurà prou: s’han d’obrir també els passos de mercaderies a la frontera amb Israel per poder fer arribar l’ajuda necessària. I afegeix que Israel els ha assegurat que en els pròxims dies s’obrirà el pas de Rafah i el d’Eretz, al nord de la Franja: "Esperem que sigui com més aviat millor", conclou.

El pla de l’ONU

L’ONU ha presentat un pla d’emergència per augmentar massivament l’ajuda humanitària a Gaza, amb l’objectiu d’enviar centenars de camions diaris i arribar a més de dos milions de persones. El programa preveu distribuir aliments i efectiu a 200.000 famílies, restaurar la xarxa d’aigua i sanejament per a 1,4 milions de persones, reactivar el sistema de salut, habilitar refugis per a l’hivern i reobrir espais educatius per a 700.000 infants. L’organització reclama deu mesures clau, entre elles l’entrada setmanal d'1,9 milions de litres de combustible, el restabliment del gas per cuinar, més corredors segurs, la protecció per a civils i treballadors humanitaris, accés per a les ONG i finançament urgent per revertir la crisi.