L'assalt a Ciutat de Gaza: nou pas cap a la deportació massiva
L’ofensiva militar contra la ciutat de Gaza es produeix només un dia després de l’estada a Israel del secretari d’Estat dels Estats Units, Marco Rubio, una circumstància significativa perquè confirma que l’ofensiva té el vistiplau de Washington. De fet, cadascuna de les iniciatives de Benjamin Netanyahu fins ara, fins i tot les més agressives, han tingut el suport incondicional del president Donald Trump, tant en el primer com en el segon mandat.
Tot sembla indicar que l’objectiu del primer ministre és preparar el terreny per a la deportació massiva dels palestins, una qüestió de la qual es parla des de fa més d’un any i que compta amb l’aval públic de ministres del govern als quals Netanyahu no ha desmentit. El que encara no és clar és si l’expulsió afectarà tota la població de la Franja, 2,3 milions de persones, o només una part.
En els dies previs a l’arribada de Rubio, i especialment en les hores prèvies, a Israel hi va haver un debat relacionat amb aquesta qüestió. Alguns ministres van indicar que hi havia dos temes que Netanyahu tractaria amb el secretari d’Estat: la deportació dels palestins de Gaza i l’annexió de la major part de Cisjordània.
Un cop acabada la visita, els dirigents israelians no han tornat a parlar d’aquests dos temes i Rubio ha mantingut silenci. Recordem que de la deportació dels palestins ja en va parlar el president Trump fa alguns mesos, quan va anunciar que aixecaria a la Franja una Riviera.
Converses amb Indonèsia, Líbia i el Sudan
D’altra banda, el govern israelià reconeix que hi ha negociacions, conduïdes per Washington, amb tercers països, com Indonèsia, Líbia i el Sudan, entre d’altres, perquè acullin els refugiats “voluntaris” de Gaza a canvi de beneficis polítics i econòmics.
Una altra indicació en el sentit que Netanyahu avança en aquesta direcció és l’insòlit discurs que va pronunciar dilluns, quan Rubio encara era al país. El primer ministre va dir que Israel es dirigeix cap a l’aïllament internacional i li caldrà actuar com l’antiga Esparta, que sempre estava preparada per a la guerra.
Des de l’oposició se li ha recordat que Esparta va perdre la guerra contra Pèrsia i li han criticat precisament el creixent aïllament internacional d’Israel. Però el fet que Netanyahu parli en aquests termes tan tràgics, com si Israel fos qualsevol país pària, que és el que diuen des de l’oposició, és potser una indicació en el sentit que la guerra contra Gaza serà la definitiva.
Al mateix discurs, Netanyahu va dir que Qatar i la Xina dirigeixen una campanya mundial contra Israel, i que les comunitats musulmanes d’Europa per primera vegada estan influint en les polítiques antiisraelianes del Vell Continent.
Quasi dos anys després de l’atac de Hamàs que va deixar més de 1.200 israelians morts, Netanyahu creu que pot redimir-se expulsant la població de Gaza i annexionant a Israel la major part de Cisjordània. És com si volgués que aquest fos el seu llegat i no la tragèdia del 7 d’octubre: la consolidació de l’etern Israel en tota la Palestina històrica amb només un petit nombre de palestins.