Els països araboislàmics reunits a Qatar acusen Israel de "genocidi" i demanen una resposta urgent de la comunitat internacional

BeirutLa cimera araboislàmica d’emergència celebrada aquest dilluns a Doha s'ha organitzat contra rellotge després de l’atac israelià de la setmana passada contra dirigents de Hamàs en territori qatarià. L’incident va posar en entredit el paper de l’emirat com a mediador regional i va obligar els seus dirigents a actuar ràpidament per no perdre influència en un escenari cada cop més fràgil. La convocatòria ha reunit caps d’estat i ministres d’Afers Exteriors de més d’una vintena de països, amb l’objectiu de marcar una postura comuna davant de l’escalada de violència i enviar un missatge polític clar: cal parar els peus a Israel.

Els líders àrabs han volgut mostrar un to més contundent contra Israel i demanen la mobilització de la comunitat internacional, especialment dels Estats Units. L'agència Reuters i el portal qatarià Al-Jazeera han tingut accés a l'esborrany de la declaració conjunta. El document condemna els atacs contra Doha i acusa Israel d'"actes hostils", entre els quals inclou "el genocidi, la neteja ètnica i la fam" contra la població de la Franja de Gaza. També subratlla l'expansió "d'activitats colonials" que el govern de Netanyahu promou a Cisjordània. Tot plegat, segons l'esborrany, amenaça "els pronòstics de pau i de coexistència" a la regió i allunya el paisatge de continuar establint vincles entre Israel i els estats àrabs i islàmics.

Sembla que les sancions a Israel estarien sobre la taula, tot i que l'aparent unitat pot trencar-se perquè cada país té una sensibilitat diferent envers Israel. Malgrat això, la contundència de tots els estats contra Tel-Aviv ha estat palpable i creixent. Entre les possibles sancions, hi ha el veto a l’aviació israeliana en l’espai aeri regional, així com pressions diplomàtiques aprofitant la influència d’alguns països —com els Emirats Àrabs Units, Bahrain, el Marroc i el Sudan— que van normalitzar les seves relacions amb Israel entre el 2020 i el 2021, en acords basats en aliances comercials i militars valorades en milers de milions d’euros. També la creació d’un mecanisme regional per protegir la sobirania dels estats membres. Durant els últims dies, Qatar ha instat la comunitat internacional a “castigar Israel per tots els crims que ha comès” i ha anunciat que emprendrà accions legals contra les autoritats israelianes.

L’emir Tamim bin Hamad al-Thani, que ha estat l’amfitrió d’una cita on han participat peixos grossos com l'Iran, l'Aràbia Saudita, el Líban o Turquia, ha marcat el to de la trobada: "És terrorisme d'Estat", ha dit en referència a l'atac contra Doha. Al-Thani , que ha ha recordat el prestigi de Doha com a actor imprescindible a la regió, ha subratllat que l’atac atemptava contra la mediació i l’estabilitat regional, i que la comunitat internacional havia d’assumir responsabilitats per evitar la repetició de fets similars.

La reunió ha mostrat un ampli consens en la condemna a l'atac, però també les limitacions d’un front àrab fragmentat. Els Emirats Àrabs Units, que va normalitzar relacions amb Israel el 2020, va convocar l’ambaixador israelià per expressar la seva protesta, un gest poc habitual que reflecteix la incomoditat dels països del Golf que van apostar per la normalització. La preocupació comuna és que l’atac a Doha erosioni la legitimitat d’aquests acords davant les seves pròpies poblacions i deixi políticament exposats els governs del Golf.

Netanyahu amenaça amb més atacs com el de Doha

I mentre que a Doha s’elaborava la condemna, a Jerusalem el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, es reunia amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, amb un missatge amb doble objectiu. Per una banda, reafirmar el suport estratègic de Washington a Israel i, per l'altra, transmetre la insatisfacció de la Casa Blanca amb l’atac a territori qatarià, soci clau en la mediació regional. Rubio va deixar clar que l’esdeveniment tindria repercussions en els esforços de treva a Gaza, tot i que no alteraria la relació bilateral. Netanyahu va defensar l’operació, insistint que l’objectiu era eliminar obstacles per a l’alliberament d'ostatges i que cap territori hauria de ser considerat segur per a grups armats: "Els líders de Hamàs seran atacats allà on siguin", ha dit Netanyahu, amenaçant, doncs, amb més atacs com el de Doha si ho considera necessari. Tel-Aviv diu voler enviar el missatge als líders del grup islamista de què no estaran segurs en cap lloc del món.

Rubio va aprofitar la seva visita per recórrer el Mur de les Lamentacions i reiterar el reconeixement nord-americà de Jerusalem com a capital d’Israel, una imatge que s'interpreta a la regió com un recordatori de l’abast de l’aliança estratègica tot i les tensions diplomàtiques. Rubio té previst continuar el seu viatge cap a Doha per contenir el dany polític i reafirmar el compromís amb els aliats àrabs.

L'encreuament d’agendes evidencia la fragilitat de l’escenari regional. Qatar, blanc d’un atac que va costar la vida a cinc membres de Hamàs i un oficial qatarià, busca reforçar la seva legitimitat com a mediador presentant-se com a víctima d’una violació del dret internacional. Estats com els Emirats o Bahrain, que van apostar per la normalització, temen que l’episodi mini la credibilitat dels seus acords i reforci la percepció que Israel actua sense fre ni consideració pels seus socis. Washington, per la seva banda, intenta mantenir el suport a Israel sense trencar ponts amb els aliats àrabs imprescindibles per a qualsevol arquitectura de seguretat regional.

Escenaris de contrast

L’atac a Doha marca un punt d’inflexió. La normalització àrab amb Israel sempre va ser fràgil, sostinguda sobre promeses d’estabilitat i beneficis econòmics. Un bombardeig contra negociadors en un país mediador mina aquestes premisses. La cimera va mostrar múscul retòric i voluntat d’unitat, però l’eficàcia de les seves resolucions dependrà del fet que els líders passin de les paraules als fets. Sense sancions ni conseqüències palpables, Israel difícilment percebrà un cost real.

Per la seva banda, per a Marco Rubio la visita constitueix una prova de foc diplomàtica. Ha de demostrar que els Estats Units no donen suport a operacions que posen contra les cordes els seus socis, però sense enviar senyals de feblesa en el suport a Tel-Aviv. I a Gaza, els bombardejos continuen. Aquesta realitat, més que cap cimera, dicta el pols de la regió.