L’Iran nomena Mojtaba Khamenei per succeir el seu pare com a nou líder suprem

BarcelonaL’Iran ha nomenat Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem, poc més d’una setmana després de l’assassinat del seu pare, l’aiatol·là Ali Khamenei, en uns atacs dels Estats Units i Israel que han arrossegat tota la regió a una guerra de gran abast. Khamenei, que ara haurà de dirigir la República Islàmica durant la crisi més gran en els seus 47 anys d’història, ha estat nomenat successor del seu pare per l'assemblea de clergues aquest diumenge.

Una successió de pare a fill és inèdita, especialment en una república nascuda de l’enderrocament d’una monarquia el 1979. Per a molts analistes, el nomenament podria ser un moviment simbòlic destinat a fer veure que el règim continua fort i decidit a no cedir davant la pressió occidental. Mojtaba Khamenei no s'havia proposat mai, però se'l considera una figura influent en el centre del poder polític del règim i també amb profundes connexions amb la Guàrdia Revolucionària, el seu cos pretorià. La seva elecció pot significar que el sector més dur del règim mantingui el poder i que decidirà si negocia amb els Estats Units i Israel i en quins termes.

Mojtaba Khamenei, de 55 anys, és considerat una de les figures més influents dins del sistema governant de l’Iran, malgrat que rarament apareix en públic o hagi ocupat càrrecs polítics formals. Entre bastidors durant anys va operar des de l’Oficina del Líder Suprem, actuant com a intermediari clau i gestor de poder al voltant del seu pare. Aquest paper li va donar pes dins les institucions polítiques, de seguretat i religioses del règim, sobretot la Guàrdia Revolucionària. També se'l considera un dels arquitectes de la repressió sistemàtica a què el règim sotmet els moviments de protesta al país.

Durant la guerra entre l'Iran i l'Iraq dels anys vuitanta, el nou líder suprem va servir al Batalló Habib, una unitat formada principalment per voluntaris vinculats a les xarxes sorgides de la República Islàmica. Molts dels homes que van lluitar al seu costat més tard van ascendir a alts càrrecs dins de l’aparell de seguretat i intel·ligència de l’Iran. Amb els anys, figures de l’oposició i rivals polítics han acusat Mojtaba de tenir un paper en la manipulació de resultats electorals i en la coordinació de la repressió contra la dissidència.

Dubtes sobre les seves credencials religioses

El nou líder ha estat nomenat per l'Assemblea d'Experts formada per 88 clergues, però no se'l considera una autoritat religiosa. La constitució de l’Iran exigeix que el líder suprem tingui un profund coneixement de la jurisprudència islàmica i sigui reconegut com una autoritat religiosa de primer nivell. Ali Khamenei ja no tenia les mateixes credencials religioses que el fundador de la República Islàmica, Ruhollah Khomeini, i el seu fill encara en té menys. Va estudiar als seminaris de Qom amb diversos erudits conservadors destacats, però no té el rang d’aiatol·là.

La setmana passada Trump va afirmar que hauria de tenir un paper en l’elecció del successor i va apuntar a la implicació dels Estats Units en la instal·lació d’un nou president a Veneçuela després de la destitució de Nicolás Maduro, suggerint que podria ser un possible model per a l’Iran. Trump va afegir que seria "inacceptable" l'elecció del fill de Khamenei. Trump ha dit aquest diumenge en una entrevista a la cadena ABC que el pròxim líder suprem de l’Iran "no durarà gaire" sense la seva aprovació. L'exèrcit israelià ha anat més enllà amenaçant amb atacar "tots aquells que considerin participar en qualsevol reunió per escollir el nou líder" i l'elegit, sigui qui sigui. Cada dia que passa queda més clar que els objectius dels Estats Units no coincideixen del tot amb els d'Israel: l'un vol subordinar el règim iranià i l'altre enderrocar-lo.

Amenaça a les instal·lacions petrolieres

En el front militar, l'Iran ha tornat a colpejar els països del Golf: l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait han denunciat atacs al llarg del dia. L’Aràbia Saudita, on un projectil va deixar dos morts i 15 ferits en una zona residencial, ha interceptat 15 drons, mentre que els atacs a Bahrain han danyat una planta dessalinitzadora. Aquests atacs contra les petromonarquies evidencien una tensió interna dins el lideratge iranià: dissabte el president Masoud Pezeshkian es va disculpar amb els veïns àrabs i va suggerir que deixarien d'atacar-los si no permetien que s'utilitzés el seu territori –l'espai aeri o les bases estatunidenques que acullen– per colpejar l'Iran. Els sectors més conservadors van reaccionar indignats i Pezeshkian va haver de sortir al pas dient que se l'havia malinterpretat. Sigui com sigui, la direcció militar està en mans de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, el cos pretorià del règim, que funciona de manera descentralitzada, i ha continuat llançat durant tot el dia salves intermitents de míssils balístics també cap a Israel, on ha mort una persona.

La Guàrdia Revolucionària ha amenaçat a última hora d’atacar instal·lacions petrolieres als països veïns en represàlia pels atacs d'Israel contra cinc dipòsits de combustible de Teheran, que ha quedat coberta d'una espessa fumera negra. La companyia iraniana de distribució de petroli ha denunciat la mort de quatre treballadors, mentre també se sentien explosions a la veïna ciutat de Karaj. "Si podeu tolerar el petroli per sobre dels 200 dòlars per barril, continueu amb aquest joc", ha advertit un portaveu del cos. Els Estats Units han intentat calmar els mercats davant l’augment del preu del petroli prometent que no atacaran la infraestructura energètica de l’Iran.

Trump es planteja capturar l'urani

Donald Trump està valorant la possibilitat de desplegar forces especials a l'Iran per capturar l’urani enriquit d'ús militar, segons informa Bloomberg de fonts diplomàtiques. Els Estats Units i Israel van atacar instal·lacions nuclears estratègiques de l’Iran en la guerra de 12 dies del juny. Els experts estimen que van quedar molt malmeses, però no se sap res d'on poden ser els més de 400 kg d'urani que es creu que Teheran hauria enriquit per sobre del 60%, molt a prop del nivell necessari per fabricar armes nuclears. Les incògnites s'han intensificat perquè des d'aleshores, els inspectors de les Nacions Unides no han pogut accedir al país. "No han pogut arribar-hi i, en algun moment, potser nosaltres sí", ha dit el president de l’Air Force One.

En paral·lel, Israel ha continuat la guerra en el seu altre front, el Líban, on ha llançat atacs intensos, que han deixat quatre morts en un hotel de Beirut i dotze més al sud del país que eleven el balanç de víctimes aquesta setmana fins als 394 al país, segons les xifres del Ministeri de Salut. El Consell Noruec per als Refugiats estima que uns 300.000 libanesos han hagut de fugir de casa seva. A Cisjordània un grup de colons va matar tres palestins (ja són sis morts aquesta setmana) i un bombardeig israelià va matar dues persones a Ciutat de Gaza, en l'atac més mortal de l'última setmana.