El gabinet de Seguretat israelià aprova conquerir la Ciutat de Gaza i Alemanya suspèn l'enviament d'armes

BarcelonaEl primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ja té llum verda per ocupar militarment Gaza. Després de 10 hores de reunió, ha obtingut l'aprovació del seu gabinet de seguretat per "derrotar Hamàs", començant amb una operació per ocupar Ciutat de Gaza, segons ha confirmat el govern d'Israel en un comunicat. No s'especifica què passarà amb la resta de la Franja, tot i que aquest mateix dijous el primer ministre va declarar la seva intenció d'estendre l'operació a tot el territori. Ho va fer just abans de començar la sessió de debat amb el gabinet.

En una entrevista a la Fox tot just abans de la reunió del gabinet, Netanyahu va explicar que el seu govern vol assumir el control de tot Gaza, però no per annexionar-la a Israel, sinó que la lliurarien a "un govern civil" un cop Hamàs hagi estat extingit. "La nostra intenció és aquesta", va respondre Netanyahu quan l'entrevistador de Fox News li va preguntar si volia prendre el control de tot Gaza. "No volem conservar-lo [aquest control]. Volem crear un perímetre de seguretat. No la volem governar. No volem ser-hi com a òrgan de govern", va exposar. "[Volem] fer fora Hamàs i permetre a la població de Gaza que sigui lliure, i cedir el control a un govern civil que no sigui Hamàs ni cap altre que advoqui per la destrucció d'Israel", va dir també durant l'entrevista.

Tanmateix, l'oposició als plans d'ocupació de Netanyahu per part dels alts comandaments de l'exèrcit, que havien alertat públicament que això posaria en perill els ostatges israelians, probablement va complicar la reunió del gabinet de seguretat, que s'ha allargat fins a altes hores de la matinada. Finalment, la decisió que n'ha sortit es limita a Ciutat de Gaza, però molts mitjans i experts ho interpreten com un primer pas cap a l'ocupació total de la Franja que havia anunciat Netanyahu.

El comunicat del govern israelià assegura que l'exèrcit es començarà a preparar ara per prendre el control de Ciutat de Gaza mentre garanteixen, alhora, "la provisió d'ajuda humanitària a la població civil fora de les zones de combat". El gabinet de seguretat també ha adoptat "per majoria de vots" cinc principis per acabar la guerra: desarmar Hamàs, el retorn de tots els ostatges amb vida o sense, la desmilitarització de la Franja de Gaza, el control israelià de la seguretat a la Franja de Gaza i l'establiment d'una "administració civil alternativa" per a la Franja que no sigui ni de Hamàs ni de l'Autoritat Palestina, que actualment governa en parts de la Cisjordània ocupada.

Mentre la reunió encara estava en marxa, aquest dijous, l'exèrcit israelià va emetre ja ordres d'evacuació per a la ciutat de Gaza, al nord de la Franja. En concret, les ordres afecten quatre àrees als barris de Daraj i Tufah i es crida la població perquè es traslladi a la zona "humanitària" d'Al-Mawasi. Segons ha pogut saber el diari Haaretz, la intenció del govern israelià és que l'evacuació total de la ciutat de Gaza culmini el 7 d'octubre, quan farà dos anys de l'atac brutal de Hamàs que va desencadenar una operació militar d'Israel qualificada per les principals ONG israelianes de "genocidi". El text de l'acord evita la paraula ocupar i fa servir l'expressió prendre el control.

Condemna internacional i aturada d'exportacions militars d'Alemanya

Les reaccions no s'han fet esperar. El cap de drets humans de l'ONU, Volker Türk, ha dit que el pla aprovat pel govern israelià "s'ha d'aturar immediatament", que és contrari a la sentència del Tribunal Internacional de Justícia i que la "nova escalada provocarà un desplaçament forçat més massiu, més morts, més patiment insuportable, destrucció sense sentit i crims atroços". Alhora, diversos líders mundials han criticat la decisió del govern de Netanyahu, entre els quals el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, que ha qualificat la decisió israeliana d'"equivocada" perquè "només causarà més vessament de sang".

La reacció d'Alemanya ha estat encara més contundent: ha suspès les exportacions d'armes a Israel. El canceller alemany, Friedrich Merz, ha anunciat aquest divendres que el seu govern no aprovarà cap exportació d'equipament militar que es pugui utilitzar a la Franja de Gaza fins a nou avís. "El govern alemany creu que l'acció militar encara més dura a la Franja de Gaza decidida pel gabinet israelià ahir a la nit fa que sigui cada cop més difícil veure com es poden aconseguir aquests objectius", ha dit Merz en un comunicat.

És la primera vegada que Alemanya es decideix a negar suport militar al seu aliat, un canvi de posició que respon a la pressió creixent de l'opinió pública del país i dels socis socialdemòcrates de la coalició de Merz per la crisi humanitària a Gaza. Alemanya és el segon proveïdor d'armes a Israel després dels Estats Units –representa el 30% del total d'armes importades al país– i ha estat durant molt de temps un dels seus més ferms partidaris. De fet, en els mesos posteriors a l'atac de Hamàs del 7 d'octubre del 2023, Berlín va multiplicar per deu les exportacions d'armes a Israel, fins a un total de 485 milions d'euros en armament entre aquella data i el maig del 2025. Però una enquesta d'opinió del juny va indicar que el 73% dels alemanys volen controls més estrictes a les exportacions d'armes, inclosos un 30% que estaven a favor d'una prohibició total. "Aquesta és la decisió correcta. El patiment humanitari a Gaza és insuportable", va dir el vicecanceller i ministre de finances, el socialdemòcrata Lars Klingbeil. Merz ha deixat clar que l'alliberament dels ostatges i les negociacions per a un alto el foc són les principals prioritats d'Alemanya, i ha instat el govern israelià a no prendre més mesures per annexar-se parts de Cisjordània.

El mateix Netanyahu ha parlat per telèfon aquest divendres amb el canceller Merz per expressar-li la seva "decepció" amb la decisió de suspendre l'enviament d'armes. L'oficina del primer ministre israelià ha emès un comunicat per explicar que Netanyahu havia parlat amb el canceller alemany per explicar-li que "l'objectiu d'Israel no és prendre el control de Gaza sinó alliberar la gent de Gaza i establir-hi un govern pacífic". "Alemanya està recompensant el terrorisme de Hamàs amb aquest embargament", diu el comunicat.

Per la seva banda, els líders de la Unió Europea han reclamat aquest divendres a Israel que "reconsideri" els seus plans per ocupar la Ciutat de Gaza. En un missatge a les xarxes socials, el president del Consell Europeu, António Costa, ha advertit que l'operació –així com l'augment dels assentaments, la destrucció de Gaza o la política de promoure la fam– no només vulnera l'acord amb la Unió Europea anunciat a mitjans de juliol, sinó que també viola els principis fonamentals de la llei internacional i els "valors universals". Per això, el portuguès creu que la decisió "ha de tenir conseqüències per a les relacions entre la UE i Israel", informa l'ACN.

Manifestacions a Israel contra l'ocupació total de Gaza

Durant la reunió del gabinet, milers d'israelians havien sortit als carrers arreu del país per mostrar el seu rebuig a l'expansió de l'ofensiva a Gaza i demanar un acord d'intercanvi d'ostatges. Centenars de persones es concentraven dijous davant de l'oficina del primer ministre, on ha tingut lloc la reunió del gabinet de seguretat. Entre els manifestants, hi havia almenys tres ostatges a Gaza que van ser alliberats en els anteriors acords signats entre Israel i Hamàs (un el novembre del 2023 i un altre el gener d'aquest any), Ilana Gritzewsky, Arbel Yehoud i Sharon Cunio Alony, segons Efe. Les seves respectives parelles, Matan Zangauker, Ariel Cunio i David Cunio, continuen en captivitat.

Abans de conèixer-se la decisió del gabinet, Hamàs havia emès un comunicat per advertir que les paraules de Netanyahu sobre l'expansió de l'ofensiva militar eren un "cop" a les negociacions per a un alto el foc. Per a la milícia islamista, les intencions expressades pel primer ministre israelià mostren que "busca sacrificar els seus propis ostatges per servir els seus interessos personals". "Expandir l'agressió no serà tan fàcil. El preu serà alt", ha advertit Hamàs en el seu comunicat, on diu que les paraules de Netanyahu són "un gir clar en el rumb de les negociacions" per a una treva, que ja estaven estancades. També ha advertit que qualsevol govern de Gaza escollit per Israel seria considerat com una "força d'ocupació vinculada a Israel".

Tant el cap de l'oposició com alts comandaments militars israelians han manifestat la seva oposició als plans d'una ocupació "total" de Gaza, que havia estat anunciada per l'oficina de Netanyahu des de principis d'aquesta setmana i pel mateix ministre de Seguretat Nacional, l'ultra Itamar Ben-Gvir, en una provocadora visita a l'esplanada de les Mesquites aquest diumenge passat. El cap de l'estat major, Eyal Zamir, s'ha oposat obertament a l'entrada de l'exèrcit a les zones on la intel·ligència israeliana creu que estan retinguts els ostatges, per no posar en perill les seves vides, per no empitjorar la imatge internacional d'Israel i per no exposar encara més unes tropes que ja donen clares mostres d'esgotament, després de 22 mesos d'atacs indiscriminats sense assolir cap dels objectius declarats de la guerra: ni l'alliberament dels ostatges, ni la desaparició de Hamàs.

Un grup de 600 exoficials de seguretat israelians, incloent-hi ministres i excaps de les agències d'espionatge, també van advertir dilluns en una carta pública a Trump que l'única manera de recuperar els ostatges és un acord amb Hamàs i que militarment ja no hi ha res més a fer a Gaza. I les famílies dels ostatges, que dissabte van treure 60.000 persones als carrers de Tel-Aviv, denuncien que l'ocupació total és una condemna a mort per als segrestats el 7 d'octubre del 2023. En aquest sentit, abans d'entrar a la reunió, el cap de l'estat major d'Israel, Eyal Zamir, també ha dit que l'exèrcit "continuarà sense por expressant la seva posició" en contra de l'ocupació de la Franja, "ja que hi ha vides en joc".