Netanyahu perd dos aliats parlamentaris, però maniobra per guanyar temps

BarcelonaJudaïsme Unit de la Torà i Shas, els dos grans partits ultraortodoxos d'Israel, han anunciat que abandonaran la coalició de govern de Benjamin Netanyahu en protesta perquè no ha presentat la llei que eximeix els joves de les escoles talmúdiques de fer el servei militar. Si la ruptura es consuma (el tràmit requereix 48 hores), la coalició de govern es quedaria amb 50 escons i la continuïtat estaria en perill. Amb menys suport parlamentari, el primer ministre està allargant les negociacions d'un alto el foc per arribar a les vacances de la cambra, que comencen a l'agost.

Els ultraortodoxos volen que el govern aprovi una llei perquè els membres de la seva comunitat no hagin de fer el servei militar, que a Israel és obligatori per a homes i dones. Des de la seva fundació l'any 1948 n'estan exempts els jueus ultrareligiosos que es dediquen tota la vida només a estudiar els textos sagrats. Però el genocidi a Gaza, la intensificació de l'ocupació a Cisjordània i les guerres contra el Líban, Síria, l'Iran i el Iemen han posat al límit la capacitat de reclutament de l'exèrcit israelià, que ha hagut de mobilitzar desenes de milers de reservistes i ha allargat la durada del servei. El juny de l'any passat va expirar la disposició temporal que n'eximia els ultraortodoxos i aleshores el Tribunal Suprem va ordenar que se'ls havia de reclutar, cosa que va obligar el govern a preparar una proposta de llei per mantenir les exempcions i que preveia que alguns dels joves ultrareligiosos sí que fossin reclutats. El retard en la presentació d'aquesta llei per falta d'acord ha precipitat la deserció del partit de la coalició encapçalada per Likud, la formació de Netanyahu.

"Les autoritats estan mostrant clarament la seva intenció de pressionar més els estudiants de la Torà, amb diversos intents de degradar-los i trepitjar-los. Han incomplert els seus compromisos de regular l'estatus legal dels estudiants", va dir diumenge en una carta el rabí Moshe Hillel Hirsch, que codirigeix el partit. "Per això la nostra participació en la coalició del govern s'ha d'acabar immediatament, inclosa la dimissió immediata de tots els càrrecs".

Però, tal com assenyala el diari israelià Haaretz, que els ultraortodoxos es retirin del govern no implica necessàriament la convocatòria d'eleccions. Són els menys interessats que els israelians tornin a les urnes perquè la seva negativa a formar part de l'esforç de guerra és molt impopular i s'arrisquen a perdre representació i que l'executiu sortint dels comicis sigui encara més reticent a aprovar la llei d'exempció. Es calcula que uns 60.000 ultraortodoxos es beneficien del privilegi de no haver d'anar a lluitar. D'aquesta manera, els partits ultrareligiosos poden continuar donant estabilitat parlamentària a Netanyahu des de fora del govern o bé tornar a la coalició si aconsegueixen una promesa que satisfaci les seves bases. Una altra opció és que el govern de Netanyahu continuï amb minoria parlamentària havent de pactar les lleis, un escenari que continuaria atorgant protagonisme als ultraortodoxos. Els partits de l'oposició no tenen ara per ara una alternativa de govern viable.

Arribar a les vacances

Encara sense els grups ultraortodoxos, Netanyahu tindria prou suport dins el seu govern per aprovar, si volgués, un alto el foc amb Hamàs (segons els càlculs de Haaretz comptaria amb l'aval de 12 dels seus ministres), encara que els socis de govern d'ultradreta i alguns membres del seu partit el Likud (entre 3 i 6 dels seus ministres), contraris a cap acord, votessin en contra. Sigui com sigui, Netanyahu ha d'intentar mantenir el seu govern fins a l'inici del període de vacances parlamentàries, que comencen d'aquí dues setmanes. En el recés no hi ha votacions a la Knesset, tampoc la que forçaria els diputats a pronunciar-se sobre la censura al govern o la dissolució de la cambra i la convocatòria d'eleccions. Això li donaria un marge de maniobra de tres mesos, fins a la represa de l'activitat política. "Potser aquest era el pla des del principi. Netanyahu va tornar de la seva visita als Estats Units sense un acord [amb Hamàs] per alliberar els ostatges. I ara està intentant trobar l'equilibri entre les demandes de Donald Trump, que vol un acord, i els seus socis de govern de la dreta messiànica, que s'hi oposen", explica l'analista israelià Amos Harel. Les negociacions continuen encallades exactament en els mateixos obstacles des que Israel va trencar la treva pactada al gener: Hamàs vol garanties que l'alto el foc portarà a la fi de la guerra, però Israel s'hi nega i a més reclama mantenir la presència de les seves tropes, que els islamistes lliurin les armes i que marxin a l'exili.

Segons les últimes enquestes d'opinió, el 80% de la població d'Israel està a favor d'una treva que permeti l'alliberament dels ostatges. Però Netanyahu acusa els mitjans d'haver-les cuinat per obtenir. Després de vint anys en el poder s'ha convertit en un animal polític que se'n surt quan sembla que no li quedin opcions. I ara l'aturada estiuenca juga a favor seu.