Occident gira l'esquena als kurds després d'anys de lluita contra l'Estat Islàmic

BeirutLa cimera de la coalició internacional contra l'Estat Islàmic, celebrada aquesta setmana a Riad, ha deixat senyals clars d'un canvi polític. Síria torna a la taula internacional, amb el suport explícit de l'Aràbia Saudita i els Estats Units. Després d'anys d'aïllament, Damasc sense Al-Assad (el rais sirià derrocat fa un any que havia tolerat el creixement de l'Estat Islàmic a les zones controlades pels rebels i els kurds) passa a ser interlocutor directe en la lluita contra l'Estat Islàmic. I en aquest moviment, els kurds, que fins ara han estat socis centrals de l'estratègia occidental sobre el terreny, queden relegats a un segon pla.

La trobada, copresidida pel regne saudita i els EUA, ha reunit representants dels més de 80 països membres de la coalició. La presència siriana ha estat simbòlica: és un reconeixement com a part activa del nou esquema de coordinació.

Amb la presència de Tom Barrack, enviat especial estatunidenc, la reunió va concloure que el nou pla passa per les institucions estatals sirianes. Washington i Riad consideren que, després de més d'una dècada de guerra i sancions, qualsevol estratègia duradora contra l'Estat Islàmic requereix treballar amb Damasc. A la cimera, el discurs estatunidenc es va centrar en la necessitat de normalitzar els canals operatius amb el govern sirià per evitar buits de seguretat. Barrack va defensar que la fase actual exigeix reforçar la cooperació estatal i regional en lloc de dependre exclusivament d'actors armats locals; en altres paraules, Washington està ajustant les seves prioritats.

Aquest ajustament afecta directament les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), dominades pels kurds i que durant anys han estat el principal aliat de la coalició al nord-est del país. Les SDF han liderat l'ofensiva contra el califat territorial de l'Estat Islàmic i han pagat un alt cost humà. Han controlat presons amb milers de combatents jihadistes i han administrat camps com Al-Hol, on hi ha desenes de milers de familiars de membres del grup. El seu paper ha estat decisiu.

Més protagonisme per a Damasc i menys per als kurds

Avui, però, el context és diferent. Després de perdre el control efectiu d'àmplies zones del nord-est i avançar en un procés de reintegració sota estructures estatals sirianes, el seu marge polític s'ha reduït. La cimera de Riad consolida aquesta tendència. El protagonisme passa a Damasc. Les SDF ja no són presentades com a soci estratègic indispensable, sinó com un actor cridat a integrar-se en un marc estatal més ampli.

L'Aràbia Saudita ja havia donat senyals d'acostament a Damasc, i la cimera ho confirma. Riad aposta per coordinar-se amb Síria en matèria de seguretat i combatre l'Estat Islàmic, mentre que la normalització política queda en segon pla. En els últims anys, l'Aràbia Saudita ha intentat reduir fronts oberts i mantenir l'estabilitat a la regió. Sumar Síria a la coalició anti Estat Islàmic és un pas en aquesta direcció, sense que això impliqui encara un reconeixement polític complet del nou govern d'Ahmad Sharaa, antic guerriller islamista elevat a president.

Per als Estats Units, el càlcul és més complex. L'administració actual manté presència militar limitada a Síria, però busca reduir exposició directa. Transferir responsabilitats a l'estat sirià i a actors regionals permet contenir el risc de ressorgiment de l'Estat Islàmic sense ampliar el compromís estatunidenc. Al mateix temps, Washington intenta evitar que el buit el capitalitzin exclusivament Rússia o l'Iran.

Integrar-se a l'estat sirià?

El comunicat final de la cimera ha subratllat la urgència d'impedir qualsevol reactivació del grup jihadista, reforçar la seguretat en els centres de detenció i accelerar la repatriació d'estrangers vinculats a l'Estat Islàmic. Més enllà del llenguatge tècnic, el missatge és clar. Encara que el grup ja no controla territori, conserva cèl·lules actives i capacitat de reorganització en zones rurals i desèrtiques entre Síria i l'Iraq.

La incògnita és si el nou esquema funcionarà. L'estat sirià recupera legitimitat internacional en matèria de seguretat, però el país segueix fragmentat econòmicament i socialment. La reintegració d'estructures locals, incloses les kurdes, no està exempta de tensions. I la confiança entre Damasc i els seus antics adversaris és limitada.

Al nord-est, en canvi, es percep amb sentiments oposats. Part dels dirigents kurds assumeixen que l'etapa d'autonomia àmplia ha acabat i que la supervivència política passa per negociar espais dins de l'estat sirià. Uns altres veuen en el gir internacional un senyal d'abandonament després d'anys d'aliança militar amb Occident.

La cimera de Riad no resol totes les tensions, però marca un canvi clar en l'estratègia regional. Síria deixa d'estar al marge i se situa en el centre de la coordinació contra l'Estat Islàmic, els kurds perden protagonisme, l'Aràbia Saudita reforça el seu paper com a mediador i els Estats Units redueixen la seva intervenció directa.