Els països del món àrab que poden decidir el futur de Gaza més enllà de Trump

El CaireEl pla anunciat aquest dimecres pel president dels Estats Units, Donald Trump, de fer-se amb el control de Gaza després d’expulsar-ne la població ha estat rebut en el món àrab amb un rebuig frontal i desconcert, però també com un toc d’atenció. La proposta ha estat censurada per les implicacions que tindria per al futur de la causa palestina i l’estabilitat del Pròxim Orient. Però alhora també ha empès els principals països de la regió a tancar files i a intentar bastir un front comú capaç de frenar la idea i articular una alternativa convincent.

La primera potència en moure fitxa, conscient del seu pes regional i del que està en joc, va ser l’Aràbia Saudita. En un comunicat, emès inusualment de matinada i poc després de l’anunci de Trump, Riad va expressar el seu “rebuig inequívoc a qualsevol violació dels drets legítims del poble palestí”, incloent-hi els intents d’annexionar-se’n les terres o desplaçar la població, i va reiterar que una “pau duradora i justa” necessita que el poble palestí obtingui els seus drets.

“La ràpida reacció saudita pretén enviar un missatge als funcionaris de l’administració Trump sobre la impossibilitat d’aquest pla i és un intent de posar-hi fi des del principi. També [busca] crear un consens en contra de la proposta nord-americana i en suport d’Egipte i de Jordània, en món musulmà”, considera Umer Karim, expert en política saudita del Centre Rei Faisal de Recerca i Estudis Islàmics.

El ministeri d’Exteriors saudita també va ser ràpid al posar damunt la taula una de les cartes principals de la seva baralla: la normalització de relacions amb Israel, que Trump s’ha marcat com un dels grans objectius a la regió durant el seu segon mandat. En aquest sentit, Riad va insistir que no forjarà vincles diplomàtics amb Tel-Aviv sense l’establiment d’un estat palestí –que inclogui Gaza– i va subratllar que la seva posició al respecte és “inamovible”.

“L’Aràbia Saudita ha deixat molt clar que, amb tota la violència, mort i destrucció de Gaza, qualsevol acord que impliqui un desplaçament de gazatins no seria acceptable, i que una normalització amb Israel només es produirà a costa d’un estat palestí –apunta Karim–. Els saudites també entenen que la normalització amb Israel continua sent un dels grans objectius de l’administració Trump, i això els dona una certa influència en la qüestió palestina”, afegeix.

Amor de Trump a Riad

Més enllà de les relacions amb Israel, Riad sap que Trump anhela inversions del regne, que a finals de gener va anunciar que es planteja invertir 600.000 milions de dòlars als Estats Units durant els quatre anys de la presidència republicana. El mateix Trump va fer evident la seva admiració cap als dirigents saudites en la compareixença de dimecres, durant la qual va declarar que coneix “molt bé” els seus líders i que “són gent meravellosa”.

Els dos països més exposats al pla de Gaza, però, són Egipte i Jordània, que consideren que, si es produeix una expulsió massiva de palestins de la Franja Israel mai els deixarà tornar. El Caire i Amman entenen que obrir les portes a un èxode de gazatins els faria còmplices i temen que podria causar una forta inestabilitat interna per l’ampli suport domèstic a la causa i per la possibilitat que faccions armades palestines comencin a operar des dels seus territoris.

L’ajuda dels Estats Units representa una qüestió gairebé existencial per al govern militar egipci i per a la monarquia jordana. Però tots dos mantenen relacions, també molt estretes, amb els països del golf Pèrsic, que els han ajudat a blindar-se. Són plenament conscients de la seva importància per a l’estabilitat regional i per a la seguretat d’Israel, i desafien la premissa que ells necessiten els Estats Units més del que, en última instància, els Estats Units els necessiten a ells.

Ara per ara tampoc queda clar si el pla de Trump a Gaza és una tàctica de negociació per forçar el món àrab a unir-se i a definir una proposta alternativa i alhora ajudar a estabilitzar el govern de Benjamin Netanyahu amb una proposta vague del gust dels seus socis d’extrema dreta. “Crec que els saudites entenen que la declaració de Trump és probablement només una tàctica per aplacar els sectors radicals israelians i mantenir viu el govern [de Netanyahu] –considera Karim–. Suposo que els dirigents de l’Aràbia Saudita entenen que es tracta d’una flamarada momentània al Despatx Oval i que s’acabarà apagant, per la qual cosa s’hi han d’oposar, ja que els Estats Units no poden fer un pas tan monumental sense els saudites a bord”, afegeix.

Moviment diplomàtic a la regió

El dimecres, després de l’anunci de Trump, les maquinàries diplomàtiques de la regió es van activar. El president palestí, Mahmud Abbas, va viatjar a Amman per reunir-se amb el rei Abdullah II de Jordània, que té previst trobar-se amb Trump aquesta setmana que ve.

El monarca també va trucar-se amb el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, i amb l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad al-Thani. Tot i que encara no hi ha data, s’espera que el president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, també es trobi aviat amb Trump. I comença a haver-hi filtracions d’una possible cimera entre el món àrab i Trump organitzada per Riad en les properes setmanes.

A curt termini, però, tampoc queda clar l’impacte del pla de Trump sobre l’alto el foc a Gaza, sobre el qual s’haurien d’iniciar aviat noves negociacions entre Hamàs i Israel per discutir algunes de les qüestions més conflictives que es van evitar abordar durant la fase de l’acord en vigor. En aquest cas ha estat Qatar, que ha tingut un paper de mediació clau, qui fins ara ha optat per ignorar el pla de Trump i insistir en la necessitat d’arribar primer fins al final de l’acord d'alto el foc.