La guerra estronca l'acostament entre Israel i l'Aràbia Saudita

Bin Salman vol més suport dels Estats Units i Netanyahu avançar en la normalització amb els països àrabs

4 min
El príncep hereu saudita Mohamed Bin Salman en una entrevista a la cadena Fox a la ciutat de Neom.

JerusalemL'Aràbia Saudita i Israel s'encaminaven cap a la normalització de relacions amb l'impuls dels Estats Units a passos de gegant. La monarquia saudita treballava amb l'equip de Joe Biden els detalls d'un acord de seguretat i un programa nuclear a canvi del reconeixement de l'estat jueu, que seria una fita importantíssima per a Israel, i alhora aïllaria encara més l'Iran i els seus satèl·lits. Un tren de gran velocitat que podria descarrilar. Més enllà de la retòrica, la qüestió palestina semblava secundària. El terratrèmol provocat per l'ofensiva inèdita de Hamàs de dissabte ha aturat per ara tots aquests passos i ha posat de nou el problema palestí en primer pla.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La celebració de congressos internacionals a Riad estava proporcionant l'excusa perfecta als governs d'Israel i l'Aràbia Saudita per mostrar l'acostament entre els dos països, un pas previ al restabliment de relacions diplomàtiques. El 27 de setembre, el ministre de Turisme d'Israel, Haim Katz, va viatjar a la capital del regne wahhabita per assistir a un acte de l'Organització Mundial del Turisme. I fa just una setmana, el ministre de Comunicació, Shlomo Karhi, hi anava per participar en el Congrés Extraordinari de la Unió Postal Universal. "Acostarem la pau entre Israel i l'Aràbia Saudita", va dir.

Katz i Karhi són membres del Likud, el partit del primer ministre conservador israelià, Benjamin Netanyahu, que aposta des de fa anys per normalitzar les relacions amb els països àrabs, de la mà dels Estats Units. L'any 2020, els Acords d'Abraham van suposar l'establiment de relacions diplomàtiques amb el Marroc, els Emirats Àrabs Units i Bahrain, i van obrir la porta a noves aliances militars i econòmiques. Tot plegat va suposar "un assoliment polític cabdal per a Israel" i va demostrar que les nacions àrabs l'acceptaven "com una entitat legítima", explica a l'ARA el director del Middle East Institute, Gerald Feierstein.

El 23 de setembre, durant la darrera Assemblea General de l'ONU, Netanyahu va dir que l'acord amb Riad era a tocar: "Els Acords d'Abraham van anunciar l'albada d'una nova era de pau. Però crec que som a l'avantsala d'un progrés encara més espectacular: una pau històrica entre Israel i l'Aràbia Saudita". Tres dies abans, en una entrevista a Fox News, el príncep hereu saudita, Mohammed Bin Salman, apuntava en la mateixa direcció: "Cada dia estem més a prop".

Per a Israel, un acord de pau amb Riad també enfortiria políticament Netanyahu, molt criticat a Israel per la seva reforma judicial. Amb tot, el principal objectiu era ben clar: la consolidació d'un front comú davant dos dels grans enemics d'Israel: l'Iran i la milícia xiïta libanesa de Hezbollah.

Els Estats Units, beneficiats

Els Estats Units també es beneficiarien de l'acord: més estabilitat a la zona, pau entre els seus dos socis prioritaris a la regió, aliança contra l'Iran i possibilitat de centrar més esforços en altres fronts, com Rússia o la Xina. En l'àmbit domèstic, el president Joe Biden també hi sortiria guanyant: un dels artífexs dels Acords d'Abraham va ser Donald Trump, i Biden volia apuntar-se un gol similar, a tocar de les eleccions del 2024. "Evidenciaria la seva habilitat per ser palanca diplomàtica i per aconseguir un objectiu que Trump no va assolir", diu Feierstein.

Per la seva banda, l'Aràbia Saudita se'n beneficiaria apaivagant les tensions a la regió, i a més estaria interessada a incloure contraprestacions en l'acord, com ara un suport militar més gran per part de Washington i llum verda per a un programa d'energia nuclear per a ús civil. "Bin Salman és conscient que aquest acord és prioritari per a Israel i els Estats Units, i veurà què en pot treure", diu l'investigador del Cidob Moussa Bourekba, que considera que el príncep hereu també vol "consolidar el seu rol de líder regional" i veu en les oportunitats econòmiques de l'acord una via per fer avançar el seu país "cap a una societat postcarboni".

Tot plegat, però, coincidia amb el restabliment, el març passat, de les relacions entre Riad i Teheran, trencades el 2016. Per la seva banda, Feierstein, exdiplomàtic a Jerusalem i Riad, considera que "encara no hi ha confiança" entre iranians i saudites, de manera que un acord amb Israel continuava tenint sentit econòmic i de seguretat per a Bin Salman.

Els palestins, damnificats

Tot i que Riad ha reiterat el seu suport a la creació d'un estat palestí, aquest és, a priori, el gran oblidat d'aquesta partida d'escacs. "Bin Salman va imposar com a condició la creació d'un estat palestí, però sap que és irrealitzable per la fragmentació del territori i perquè Netanyahu, amb el govern més conservador de la història d'Israel, no ho acceptarà. És un exercici retòric per salvar la cara", diu Bourekba. "Bin Salman mirarà quins beneficis mínims per als palestins pot acceptar per poder justificar-se davant dels seus", coincideix Feierstein.

En la seva intervenció a l'ONU, Netanyahu va dir que l'acord amb els saudites "contribuirà en gran manera a posar fi al conflicte araboisraelià". I Bin Salman va dir a Fox News que els palestins seran "molt importants" en la signatura de qualsevol acord, i va expressar el seu desig que el tractat "faciliti la vida dels palestins", però no quedava clar en cap cas quina seria la contrapartida per a la població de Gaza i Cisjordània.

La violència que Benjamin Netanyahu promet als habitants de Gaza uneix l'opinió àrab darrere de Hamàs. L'èxit de la seva operació militar ha reforçat la seva posició com a defensor de la causa palestina. Fins i tot als països que han reconegut Israel i han escollit la neutralitat, com els Emirats Àrabs Units, el suport a Gaza no està a debat. A Egipte, que va signar la pau amb Israel el 1979, dos turistes israelians van ser assassinats diumenge al matí per un agent de policia a Alexandria i el Caire torna a assumir el seu paper de mediador tradicional en el conflicte.

stats