Els països tenen por d'enviar soldats internacionals a Gaza

Jerusalem / LondresEl fràgil alto el foc a Gaza, que va entrar en vigor la setmana passada, es fonamenta en alguns supòsits clau: que els milicians de Hamàs entreguin les armes i que una presència internacional de tropes mantingui la pau mentre Israel retira l'exèrcit de la Franja.

Però, segons diplomàtics i altres fonts coneixedores, els països que podrien integrar aquesta força temen que els soldats que enviïn puguin entrar en conflicte directe amb Hamàs mentre la milícia segueix armada.

El pla de vint punts de Trump que va conduir a un alto el foc preveu el desplegament immediat d’una Força Internacional d'Estabilització Temporal a Gaza. La idea era que aquest cos assegurés les zones d’on s’han retirat les tropes israelianes, impedís l’entrada de municions al territori, facilités la distribució d’ajuda i formés una força policial palestina. El desplegament d'aquesta força pot determinar si l’actual alto el foc evoluciona cap a un acord durador i s'avança cap a una pau estable.

Però diplomàtics i funcionaris afirmen que s'ha avançat poc per concretar quan podria reunir-se aquesta força. El principal escull sembla ser la confusió sobre la missió del cos. Representants de diversos països que hi haurien de participar han admès en privat que no comprometran tropes fins que hi hagi més claredat sobre què s’espera que faci la força un cop arribi a Gaza. La principal preocupació que tenen és que s’esperi que les seves tropes lluitin contra militants de Hamàs, alguns dels quals continuen fortament armats. Per a diversos països, aquesta possibilitat seria motiu suficient per retirar-se, sostenen els funcionaris. Alguns països també rebutgen desplegar tropes al centre de Ciutat de Gaza pel perill derivat de Hamàs i de la seva xarxa de túnels.

L'erupció de violència a Gaza diumenge va amplificar les preocupacions. Un atac de milicians palestins en territori controlat per Israel va matar dos soldats israelians i Israel va respondre amb un intens bombardeig que va causar 45 morts palestins, segons fonts sanitàries de Gaza.

Els mediadors que van negociar l’actual alto el foc (les discussions recents per formar aquest cos han inclòs Indonèsia, Egipte, Turquia i Azerbaidjan, segons dos diplomàtics) volen introduir ràpidament una força internacional a Gaza per estabilitzar la zona abans que Hamàs consolidi el seu poder al territori que Israel ja ha cedit, que representa prop de la meitat de l'enclavament.

En una declaració del govern turc, el president Recep Tayyip Erdogan assenyalava que Turquia s’uniria a una força encarregada de supervisar l’alto el foc. Però no deixava clar si es referia directament a la força d’estabilització. Alguns sectors de la direcció israeliana són escèptics respecte a la possibilitat que Turquia tingui un paper a Gaza, tenint en compte que Erdogan ha criticat Israel els darrers dos anys.

El president d’Indonèsia, Prabowo Subianto, va dir en un discurs a les Nacions Unides el mes passat que el seu país estava preparat per desplegar 20.000 soldats o més per “ajudar a assegurar la pau a Gaza” i altres zones de conflicte.

La clau: el desarmament de Hamàs

La incertesa sobre qui seria responsable de la seguretat a Gaza podria deixar parts de l’enclavament sense cap presència militar capaç de contrarestar Hamàs durant setmanes, o fins i tot mesos. Aquesta situació genera contradiccions difícils mentre els diplomàtics intenten avançar amb els plans per a la regió.

Sense aquesta força ni un govern clar, diuen els diplomàtics, Hamàs podria tornar a ser l'única autoritat governant a Gaza. A més, l’exèrcit israelià probablement no es retirarà del tot fins que la força internacional estigui preparada per ocupar el seu lloc. Tot depèn, però, de si Hamàs entrega les armes –cosa a la qual els seus líders s’han mostrat reticents fins ara.

Quan se li va preguntar sobre com es desarmaria Hamàs, Jared Kushner, gendre de Trump i un dels artífexs de l’alto el foc, va dir al programa 60 Minutes de la CBS: “Perquè això passi, necessitem crear una força internacional d’estabilització, i després aquesta força ha de crear un govern palestí local.”

Els analistes afirmen que els estats àrabs difícilment desplegaran soldats a Gaza si temen que puguin veure’s involucrats en enfrontaments amb combatents de Hamàs que es resisteixin a la seva presència, i també si la seva participació no està vinculada a un camí cap a l’estat palestí, una opció que el govern israelià rebutja.

“Implicar-se militarment a Gaza és políticament arriscat per als països àrabs”, diu Ghaith al-Omari, expert en afers palestins i investigador sènior de l’Institut de Washington per a la Política del Pròxim Orient, un think tank centrat en la regió. “No volen que se’ls vegi com si fessin la feina bruta d’Israel. Per això necessiten una invitació palestina i un mandat del Consell de Seguretat de l’ONU.” I afegeix: “Tampoc volen que la seva contribució es limiti a garantir un alto el foc si no condueix a posar fi a l’ocupació israeliana.”

Benjamin Netanyahu ha suggerit que Israel actuarà per desarmar Hamàs “per força” si els militants palestins es neguen a fer-ho per si sols.

Una policia palestina?

La idea d’una força internacional de pau a Gaza s’ha discutit des de poc després del 7 d’octubre. Diverses propostes de França, els Estats Units i altres han suggerit que seria necessària una força d’aquest tipus tan bon punt s'acabés la guerra. També hi ha converses en marxa sobre l’establiment d’una força policial palestina separada que podria operar a les zones urbanes de Gaza.

L’Autoritat Palestina, que ja gestiona una gran força policial a Cisjordània, semblaria una candidata natural. Però Israel s'hi oposa. Netanyahu, que des de fa temps intenta evitar que Cisjordània i Gaza acabin sota control de la mateixa entitat palestina, rebutja qualsevol implicació significativa de l’Autoritat Palestina a Gaza. De fet, en els termes per posar fi a la guerra l’agost passat, hi va incloure una declaració explícita que l’Autoritat Palestina no governaria Gaza.

Fins i tot funcionaris palestins reconeixen que, per recuperar el control de Gaza —d’on Hamàs va expulsar l’Autoritat el 2007— caldria una planificació acurada i més formació per a les forces de seguretat.

Mohammad Mustafa, primer ministre de l’Autoritat Palestina, va dir dijous que Egipte i Jordània estan oferint formació a alguns agents de l’Autoritat per “operar gradualment” a Gaza després de la guerra. Però no va donar cap calendari concret. “La guerra s’ha aturat, però encara falten moltes coses —va admetre Mustafa— pel que fa al govern, a la seguretat i a la logística.”