Els palestins ploren morts sense nom en un enterrament massiu

Tel Aviv i Deir al-Balah, Gaza.Un darrere l'altre, els cossos de 54 palestins no identificats, lliurats per les autoritats israelianes, van ser enterrats aquest dimecres a la terra sorrenca de Deir al-Balah, a Gaza, mentre continua l'intercanvi de restes mortals entre Israel i Hamàs. Segons l'exèrcit israelià, els difunts eren combatents a la Franja de Gaza, una afirmació que The New York Times no ha pogut verificar de manera independent.

Després de les pregàries de la cerimònia, oficials de l'oficina de comunicació del govern, controlada per Hamàs, es van adreçar als periodistes. Darrere seu onejaven banderes d'un grup militant aliat, la Jihad Islàmica Palestina.

Metges forenses de l'Hospital Nasser de Gaza, que han rebut les restes mortals, sostenien que no han pogut identificar prop de dues terceres parts dels cossos. Això ha deixat els funcionaris de salut i les famílies de Gaza amb moltes preguntes sense resposta sobre qui eren els morts, les circumstàncies en què van morir i què els devia passar abans.

"Enterren persones sense noms, sense manera de saber qui són", deia Motwakel al-Degran, de 54 anys, que assistia a l'enterrament a Deir al-Balah, i va afegir que els seus dos fills i el seu gendre estaven desapareguts. "Ser aquí és el mínim que puc fer com a pare, perquè potser ells són aquí entre els cossos".

D'acord amb els termes de l'alto el foc, que va entrar en vigor a principis d'aquest mes, Israel ha de lliurar les restes de quinze presoners palestins morts a canvi de cada ostatge israelià mort que Hamàs torni. Fins ara Hamàs ha tornat les restes d'almenys quinze persones a Israel. Per la seva banda, Israel ha tornat les restes de gairebé 200 palestins morts.

Signes de traumatisme i sense identificació

Segons el doctor Ahmed Dheir, forense sènior de l'Hospital Nasser, alguns dels cossos que han tornat a Gaza es trobaven en un estat preocupant. Va dir que molts presentaven signes de traumatismes i que gairebé cap havia estat identificat, llevat d'un número reduït assignat per Israel. En una declaració sobre aquestes al·legacions, l'exèrcit israelià va afirmar que "actua estrictament d'acord amb el dret internacional".

La pedra angular de l'alto el foc d'aquest mes era l'intercanvi d'ostatges i presoners el 13 d'octubre, quan Hamàs va alliberar els vint ostatges israelians vius que quedaven a Gaza a canvi de l'alliberament de gairebé 2.000 presoners i detinguts palestins. Però la devolució dels morts ha estat menys senzilla, perquè Hamàs assegura que dos anys de guerra han dificultat localitzar i recuperar cossos d'edificis danyats o destruïts. Les autoritats israelianes han reiterat que esperaven que Hamàs tornés els ostatges morts a un ritme més ràpid, i alguns funcionaris han acusat el grup militant de no complir els termes de la treva.

En aquest sentit, el vicepresident J.D. Vance, en una visita a Israel dimarts, va demanar paciència respecte a la recuperació de les restes que queden, i va dir que algunes estan enterrades sota milers de quilos de runa. "És una prioritat per a tothom aquí recuperar aquests cossos perquè tornin a les seves famílies i rebin un enterrament digne", va dir, i va afegir: "Això no passarà de la nit al dia".

Malgrat la tensió causada per aquesta disputa i els recents brots de violència a Gaza, tant Israel com Hamàs asseguren que segueixen compromesos amb la treva.

Ha estat difícil per a les autoritats de Gaza identificar els cossos retornats fins ara perquè el delmat sistema sanitari local no té capacitat per fer proves d'ADN. Però cinquanta d'aquests cossos han estat identificats per les seves famílies i han rebut funerals privats, va afirmar el doctor Dheir. I va descriure aquests tristos retrobaments familiars com un "èxit en condicions extremadament limitades". La resta de cossos no identificats esperaven ser enterrats pròximament, va afegir.

"És injust enterrar aquests cossos sense saber qui són"

Alguns dels assistents a l'enterrament massiu de dimecres deien que havien anat a l'Hospital Nasser una vegada i una altra des de l'alto el foc, buscant els seus éssers estimats desapareguts. Entre ells hi havia Howaida Ali Hammad, de seixanta anys, que buscava el seu nebot de 24 anys, Ahmed Sufian Abu Hadda. "Vinc aquí cada dia per veure si puc reconèixer-lo: la seva roba, la seva cara, qualsevol cosa", va dir, amb la veu tremolosa. "És injust enterrar aquests cossos sense saber qui són."

Ismail al-Thawabta, portaveu de l'oficina de comunicació del govern de Hamàs, va dir que s'havien pres mostres d'ADN dels cossos, de manera que les seves famílies poguessin identificar-los algun dia. Fins llavors, romanen al cementiri de Deir al-Balah, va dir. "És una manera de preservar-ne la dignitat –va dir Al-Thawabta–. Però esperem que aquest lloc aviat estigui ple."

Reem Hammad, de 21 anys, estava a la vora de les tombes a Deir al-Balah mentre les màquines excavadores inhumaven els cossos. "És insuportable de veure –va dir–. No puc imaginar com se sent una mare aquí, insegura de si un d'aquests cossos és el seu fill."