Entre la platja i els refugis, Israel espera la resposta iraniana

Tel-AvivA Tel Aviv i a diversos punts del país les sirenes han sonat a les vuit del matí i han marcat l’inici d’una jornada que molts preveien des de feia setmanes. En qüestió de segons, la ciutat s’ha desplaçat cap als refugis. Al sud de la ciutat, al barri de Jaffa, habitualment plena de turistes, aquest matí només s’hi veien un parell de persones passejant el gos i algú que feia paddle surf davant d’un mar enganyosament calmat.

Les escoles han tancat, els restaurants han abaixat la persiana i molts comerços no han arribat ni a obrir. Algunes cafeteries han resistit amb la porta mig oberta, servint cafès ràpids a clients que miraven el cel amb recel. Durant tot el dia, les alertes s’han repetit als telèfons amb instruccions clares: buscar protecció immediata davant el llançament de míssils i evitar desplaçaments innecessaris.

La jornada s’ha precipitat després que els Estats Units i Israel hagin confirmat una ofensiva conjunta contra l’Iran. Aviat al matí, les explosions han sacsejat diverses zones de Teheran. Pocs minuts després, l’Iran ha respost amb el llançament de míssils balístics cap a territori israelià. El govern ha declarat l’estat d’emergència a tot el país.

D’acord amb dades preliminars militars, des de l’inici de l’ofensiva es deuen haver llançat uns 200 míssils des de l’Iran cap a Israel. La majoria han estat interceptats pel sistema de defensa israelià, mentre que d’altres han impactat en zones obertes. També han caigut fragments de míssils i d’interceptors en diversos punts del país i els serveis mèdics han atès almenys un home d’uns cinquanta anys amb ferides lleus al nord d’Israel. De moment, no hi ha confirmació de víctimes mortals ni de danys estructurals greus.

“És estrany… Fa un dia tan bonic, però amb tanta alerta només he agafat una mica de pa”, comenta un home al carrer, caminant de pressa cap al refugi més proper. Si no fos per l’estat d’emergència declarat al país i les alarmes constants, seria un dissabte radiant. “No ens pararà la guerra, avui és un dia espectacular per sortir a córrer com fem cada dissabte”, comenta un jove d’un grup de corredors. Al seu costat, una família passeja amb la seva filla, gravant amb el mòbil el mar en calma. Alguns velers continuen navegant tranquil·lament. “Estem fent una volta per celebrar l’aniversari del meu pare –explica la jove–. Crec que això no durarà més de dues setmanes. O això espero”.

L'exèrcit israelià ha dit que l'operació contra l'Iran és "més complexa i complicada" que les anteriors i ha dit que durarà "el temps que sigui necessari". En un missatge televisat al vespre, Benjamin Netanyahu hi ha insistit: "Aquest matí hem frustrat els plans d'alts funcionaris del règim dels aiatol·làs, comandants de la Guàrdia Revolucionària i alts funcionaris del programa nuclear, i continuarem: els propers dies atacarem milers d'objectius del règim terrorista".

Autopistes buides

El trajecte entre Jerusalem i Tel-Aviv, habitualment d’una hora i ple de cotxes, ha estat avui gairebé fantasmagòric. Les autopistes principals estaven pràcticament buides i el recorregut es feia en mitja hora. Els túnels, normalment simples passos entre barris, s’han convertit en refugis improvisats: cotxes aturats amb els intermitents encesos i gent asseguda a terra. És una de les recomanacions del Comandament del Front Domèstic, el comandament de l’exèrcit israelià responsable de la defensa civil dins del territori d’Israel: si ets al cotxe, atura’l i busca refugi immediatament. I la gent obeeix. “Farem el que digui el govern –comenta una parella–. Hi confiem plenament”.

Al port de Jafa, dos pescadors recullen les xarxes mentre el sol es pon i el cel es torna taronja.

— Has vist mai la ciutat així? –pregunta un d’ells.

— No, crec que no. Tinc la sensació que tot pot canviar en un instant, però avui almenys hem intentat gaudir del dia, no? –respon l’altre.

Quan el capvespre avança, les intercepcions continuen i es fan més visibles. Set míssils entren al cel de Tel-Aviv. La Cúpula s’activa i els fa esclatar a l’aire. Es converteixen en boles vermelloses suspeses uns segons abans de dissoldre’s.

— Ens podeu dir què hem de fer? –pregunten dos turistes argentins a un grup de periodistes. Han arribat fa un dia a Tel-Aviv per una missió eclesiàstica. Volien anar a Haifa l’endemà. Ara només volen saber on és el refugi més proper. Miren el cel cada vegada que senten un esclat. Un altre coet es veu claríssim: una línia ascendent, una cua lluminosa i després el flaix blanc. Bum, un altre d'interceptat.