La propaganda fa viable la guerra

A la penúltima guerra de Gaza el nombre de periodistes estrangers acreditats a Israel va ser de 700. En la guerra en curs, el nombre dels registrats a l'Oficina de Premsa del Govern de Jerusalem Oest ha pujat sensiblement, fins a sobrepassar els 2.000 segons dades oficials, una quantitat insòlita fins i tot per a aquest petit país acostumat a les guerres i a les invasions de periodistes.

Això significa que milers d'agències de notícies, televisions, ràdios, diaris i revistes d'arreu del món reben contínuament informació sobre l'atac de Hamàs del 7 d'octubre i de les respostes israelianes a la Franja. La guerra per la informació està en marxa i 2.000 periodistes no són poca cosa per a les parts implicades, especialment si tenim en compte que moltes de les seves informacions repercuteixen immediatament a les xarxes socials i es fan virals.

De moment els periodistes treballen en territori israelià. És cert que poden aproximar-se més o menys a la franja de Gaza, però no poden sortir del territori controlat per Israel. Les autoritats ho saben i es limiten a mantenir tancats els accessos a la Franja. Val més que els reporters informin des d'Israel i del que passa a Israel que no que ho facin des del que queda de la Franja i del que hi està passant.

De fet, l'Oficina de Premsa i l'exèrcit preparen conjuntament cada dia excursions guiades. El recorregut inclou quibuts i altres localitats que van ser atacades el 7 d'octubre. L'èmfasi es posa en els civils morts i el ministeri de Defensa ha donat instruccions a tots els portaveus militars perquè unifiquin el seu discurs quan parlin amb els mitjans de comunicació forans, comparant Hamàs amb l'Estat Islàmic.

L'objectiu de la propaganda, què en hebreu es diu hasbarà i és tota una institució, consisteix a explicar als periodistes que Hamàs va matar 14 nens entre els 1.400 israelians morts, inclosos molts soldats, tot i que encara no hi ha un nombre oficial. Si són a Israel, aquests periodistes poden informar millor d'aquests 14 nens morts, cosa que interessa Israel, i no que des del 7 d'octubre l'exèrcit israelià està matant un centenar de nens palestins com a mitjana diària.

L'alliberament l'últim cap de setmana d'una mare i la seva filla adolescent de nacionalitat estatunidenca ha sigut un gest publicitari de Hamàs. Les dues dones són jueves i estaven visitant familiars quan Hamàs les va fer presoneres. Aquest dilluns Hamàs també va alliberar dues dones israelianes octogenàries. Hamàs assegura que respecta més que ningú altre els codis de la guerra i atribueix els excessos comesos el 7 d'octubre a palestins "espontanis" que van entrar a Israel pel seu compte darrere dels seus milicians.

La propaganda és molt important en una guerra i ha d'arribar als llocs on es prenen les decisions. Un escenari privilegiat és el de les universitats nord-americanes. Als Estats Units hi ha centenars d'universitats que funcionen com a plataformes per a les idees i els debats d'arreu del món, i no hi ha dubte que el conflicte de Gaza és un focus rellevant. Es tracta d'un esdeveniment que no passa desapercebut als campus universitaris.

Aquestes universitats reben anualment 60.000 milions de dòlars en donacions. Un article publicat la setmana passada al Financial Times informava sobre els donants que estan deixant d'aportar diners arran del conflicte perquè no estan d'acord amb l'actitud d'algunes universitats.

Malgrat que el diari londinenc té molta cura de no dir-ho, altres mitjans, inclosos mitjans hebreus, reconeixen obertament que els donants que en els últims dies han deixat d'enviar diners a les universitats són jueus, i sovint grans empreses financeres o d'advocats. Aquestes empreses qüestionen que les universitats no donin suport a l'estat jueu d'una manera clara.

La campanya publicitària engegada pel govern israelià, i sobretot l'exèrcit, identifica diàriament Hamàs amb l'Estat Islàmic. Tots els elements de l'estat fan contínuament aquesta comparació, encara que altres analistes que coneixen bé els dos grups fan distincions entre ells. Una qüestió fins ara ben diferent és que Hamàs no executa els ostatges.

La guerra de la propaganda accelera amb força. Analistes israelians creuen que cada dia que passi, amb els bombardejos de Gaza causant més morts, serà més difícil defensar el llenguatge de les bombes davant l'opinió pública internacional, però consideren que encara hi ha marge per continuar enviant bombes. La propaganda, tan antiga com la mateixa guerra, s'encarrega de fer-la viable.