El règim de l’Iran no afluixa i les revoltes ja s’han cobrat almenys 41 morts
Els EUA relaxen les sancions i permeten a les tecnològiques proveir d'internet per mantenir la població connectada
BarcelonaAlmenys 41 persones, segons dades oficials, han mort a l’Iran des que es van iniciar les protestes a tot el país a causa de la mort de Mahsa Amini, arrestada per la policia de la moral per no portar el vel islàmic de manera correcta. Entre les víctimes mortals, la majoria gent jove –encara que també menors, segons apunten organitzacions no governamentals–, hi ha Hadith Najafi, una noia de 20 anys que havia sortit al carrer a manifestar-se. La jove havia fet circular un vídeo on se la veu lligant-se els cabells, sense vel, disposada a confrontar les forces de l’ordre de manera pacífica. Segons ha informat la seva germana, la policia va matar-la al disparar-li sis trets.
Aquest dilluns les universitats iranianes continuaven tancades i els aldarulls s'han mantingut en moltes ciutats. Des de fa dies, milers de persones es manifesten exigint el derrocament de la República Islàmica. Aquestes protestes, que per la seva magnitud recorden les que es van produir el 2019, són històriques perquè han aconseguit unir tot el país en un sol clam: la fi de la teocràcia islàmica i drets per a les dones. Però el règim no afluixa i les detencions i els morts creixen cada dia.
En les últimes hores ha transcendit un vídeo en què es veu l’entrada d’una comissaria a la ciutat de Karaj i un agent de policia colpejant durament cada persona que és conduïda a l'interior. Una violència gratuïta exhibida en ple carrer que permet endevinar el tracte que rebran els detinguts a l’interior de les dependències policials.
Els EUA afluixen les sancions
Des de la setmana passada, els iranians estan patint talls d’internet i el bloqueig de les principals xarxes socials. Aquest fet impossibilita les connexions a través de servidors proxy situats fora del país, la manera com la població defuig la censura a multitud de llocs web. Però aquest dilluns s’ha fet pública una notícia carregada de significat: el departament del Tresor dels Estats Units ha aixecat les sancions que pesaven sobre les empreses tecnològiques per proveir d'internet l’Iran, facilitant de facto les connexions a la població civil. El secretari d’Estat, Antony Blinken, ha tuitejat: “Hem pres mesures per avançar en la llibertat d'internet i el lliure flux d'informació per al poble iranià, emetent una llicència general [...] per contrarestar la censura del govern iranià”.
Membres del règim iranià han censurat durament la decisió dels EUA assegurant que Occident no té cap dret a opinar sobre els drets humans dels iranians. En aquest sentit, la República Islàmica ha cridat a consultes els ambaixadors de Noruega i el Regne Unit considerant que estaven difonent informacions tendencioses sobre les protestes. En els últims dies, Estocolm, Atenes, Londres, Berlín i Brussel·les han acollit concentracions que exigeixen el derrocament del règim.
Detenció de periodistes
En aquesta allau de detencions entre els manifestants ha transcendit l’arrest de la periodista Nilufar Hamedi, la primera persona que va denunciar la mort de Mahsa Amini. Per contrarestar les protestes, el règim va organitzar divendres passat manifestacions progovernamentals en diverses ciutats del país, que s’han continuat produint en les últimes hores. Durant les protestes també han mort alguns membres de la milícia progovernamental Bassij, com Mohammad Doust Mohammadi. El president de l'Iran, l’ultraconservador Ebrahim Raisi, s’ha desplaçat fins a Mashhad, la ciutat natal del jove, per reunir-se amb la seva família, una visita que demostra que el govern no té cap intenció de reconèixer la violència exercida per aquesta milícia contra manifestants desarmats. Tot al contrari, Raisi ha subratllat als mitjans iranians que les autoritats gestionaran “de manera decisiva” les protestes que atempten contra la seguretat del país.
