La Xina, el principal soci comercial de l’Iran, es posa de perfil davant el conflicte
Pequín, que compra al país persa un 80% del seu petroli, aposta pel diàleg i evita oferir-li suport militar
PequínLa resposta de Pequín als atacs conjunts dels Estats Units i Israel contra l'Iran ha estat continguda i ha apel·lat a la via diplomàtica per resoldre el conflicte. És la doctrina habitual de la política exterior xinesa, encara que aquesta vegada el país atacat sigui un dels seus aliats i un dels seus grans socis comercials.
L'Iran és una peça important en l'expansió internacional de la Xina. Les sancions al règim dels aiatol·làs han convertit el gegant asiàtic en el seu principal soci comercial. Al voltant del 80% del petroli iranià transportat té com a destinació la Xina. El govern xinès aconsegueix cru d'alta qualitat a preu barat i, a més, el compra amb iuans, sense utilitzar el dòlar nord-americà.
A banda de les grans reserves de petroli i gas que té l'Iran, el país és important geoestratègicament per a la Xina pel control de l'estret d'Ormuz i, per tant, pel comerç del petroli. L'Iran també s'ha convertit en una eina clau al corredor comercial de la Nova Ruta de la Seda i en un hub logístic per on enviar mercaderies a Europa.
Altres interessos
El 2021, els dos països van signar una declaració d'associació estratègica integral segons la qual el govern xinès es comprometia a fer inversions per valor de 400.000 milions de dòlars en 25 anys. Infraestructures, energia, banca i telecomunicacions són els sectors prioritaris. Amb tot, sembla que de moment les inversions de Pequín han estat modestes.
De totes maneres, les empreses xineses Huawei i ZTE són les adjudicatàries de la majoria de les infraestructures de telecomunicacions. I el govern iranià ha construït amb ajuda tècnica xinesa el tallafocs per controlar l'accés a Internet. La Xina també va convidar l'Iran a unir-se a l'Organització de Cooperació de Xangai i al BRICS, formada actualment per onze països, entre els quals Rússia.
L'aliança amb l'Iran va més enllà de les relacions comercials, ja que Pequín ha explorat aliances amb altres països del Golf i fins i tot va fer de mediador diplomàtic afavorint un acord entre l'Iran i l'Aràbia Saudita.
Davant l'operació militar dels Estats Units i Israel, la Xina es mostra cautelosa i defensa les normes internacionals i les solucions diplomàtiques en contraposició a la força. Per exemple, denuncia que els Estats Units estan violant el dret internacional i no respecten la integritat territorial d'altres països. En canvi, no ha fet servir el mateix argument contra Rússia, malgrat la invasió d'Ucraïna.
Contactes diplomàtics
El màxim responsable de la diplomàcia xinesa, Wang Yi, ha parlat amb el seu homòleg iranià per mostrar-li el seu suport i reconèixer el seu dret a defensar-se, però de moment no li ha ofert ajuda militar. Així mateix, ha conversat per telèfon amb el ministre d'Afers Estrangers israelià per demanar-li el cessament dels atacs i defensar una solució basada en “el diàleg i la negociació”. També ha contactat amb els responsables d'Exteriors de Rússia, Oman o França, però no pas amb el dels Estats Units.
La portaveu del ministeri d'Afers Estrangers xinès, Mao Ning, ha lamentat en una roda de premsa que la Xina "no fos informada amb antelació" de l'operació militar. De moment, un ciutadà xinès hi ha mort i uns 3.000 ja han estat evacuats. Així mateix, ha exigit “aturar immediatament les operacions militars” i ha advertit del risc per al comerç internacional del tancament de l'estret d'Ormuz. A més, ha qualificat de mentida la informació publicada en alguns mitjans occidentals sobre un possible acord de la Xina per vendre a l'Iran míssils de creuer supersònics antivaixell CM-302, capaços d'assolir els portaavions nord-americans a la regió. De fet, Washington tem que Pequín subministri armes i tecnologia militar a l'Iran.
De la mateixa manera que amb la intervenció a Veneçuela, ara amb l'operació militar a l'Iran els Estats Units envien un missatge clar a la Xina sobre la seva voluntat de defensar les seves àrees d'influència: Llatinoamèrica i l'Orient Mitjà són una prioritat per a Washington.
La Xina pot fer front al tall de subministrament de petroli iranià, ja que, amb previsió, ha anat augmentant les seves reserves durant els últims anys i també manté bones relacions amb Rússia. El pragmatisme xinès també li permetria continuar fent negocis a l'Iran amb un nou règim que fos més prooccidental.
Per a alguns analistes el caos desfermat per Donald Trump a l'Orient Mitjà pot ser una oportunitat a llarg termini per a la Xina. Washington pot estar menys interessat a recolzar militarment Taiwan en un moment en què té un conflicte armat obert i menys efectius bèl·lics. També s'ha especulat sobre si els Estats Units i Israel tindrien prou armament per mantenir un conflicte durant un llarg temps. En aquest sentit, Pequín té una posició de força. El seu control de les exportacions de terres rares, minerals necessaris per a la fabricació d'armes, li pot donar una carta negociadora. Xi Jinping i Donald Trump tenen previst entrevistar-se a Pequín pròximament.