Putin engega la diplomàcia dels falcons
El president rus vol introduir al país un ocell per atreure els xeics àrabs aficionats a la caça amb rapinyaires
MoscouEl president Vladímir Putin vol introduir algunes espècies d’ocells amenaçades, com la hubara asiàtica, en territori rus. L’objectiu declarat és protegir espècies en perill d’extinció i augmentar l’atractiu natural i turístic d’algunes parts del país, però experts i ONGs com Save the Steppes alerten que en realitat es tracta d’atreure visites de xeics dels Emirats Àrabs Units aficionats a caçar amb falcons, amb la finalitat d’enfortir la connexió Abu Dhabi - Moscou.
La hubara és un ocell típic de regions més àrides i una presa habitual dels falcons que fan servir per caçar els aficionats a la cria d’aquests rapinyaires. El lloc escollit pel Kremlin per desenvolupar el projecte és la República dels Calmucs, una regió amb poca vegetació i pròxima al Caucas.
La hubara és una au petita que està classificada com a “vulnerable” en la llista vermella d’espècies en perill d’extinció. Però aquest animal no és autòcton de la zona: únicament es troba a l’Àsia Central i en algunes parts del Pròxim Orient. Segons dades dels biòlegs, mai s’ha registrat una població estable d’hubares a Calmúquia.
Mirant cap al sud
Rússia ja compta amb un important aliat al Pròxim Orient, Síria, i ara vol millorar la seva relació amb altres actors regionals, com Abu Dhabi. A la pàgina del ministeri d’Exteriors del país àrab s’hi diu que en els últims anys les delegacions dels dos països han incrementat la freqüència de les seves trobades.
L’acostament dels Emirats Àrabs a Moscou és atractiu per als interessos del Kremlin, perquè el petit país àrab pot esdevenir un aliat i un soci rellevant per a Rússia en una regió estratègica per l’abundància de recursos energètics i la constant demanda d’armament.
Segons dades de l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm, els Emirats Àrabs Units són un comprador d’armes destacat, el novè del planeta. Rússia n’és el segon exportador mundial, amb un 20% de totes les exportacions, i és el tercer venedor d’armes a aquest país àrab.
Al Pròxim Orient, Moscou no vol perdre l’estela dels Estats Units -que compta amb grans aliats, com l’Aràbia Saudita i Israel- i també hi té com a competidors l’Iran i Turquia. El país otomà en els últims anys ha incrementat les accions fora de les seves fronteres, com és el cas de les de l’Alt Karabakh, el nord de Síria i Líbia. En alguns d’aquests llocs Rússia s’hi ha enfrontat, com va passar en la guerra entre Armènia i l’Azerbaidjan, en què Ankara i Moscou donaven suport a bàndols oposats.
Rússia no és el primer país que vol introduir la hubara com un atractiu per a la caça. També ho va fer l’any passat el Kazakhstan. “La caça d’hubares està prohibida, ja que aquesta au està inclosa al llibre vermell del Kazakhstan, amb l’excepció dels casos previstos per la llei”, assegura la Inspecció Territorial de la Silvicultura i Vida Silvestre de l’exrepública soviètica. Però a les xarxes socials van circular al novembre denúncies anònimes que parlaven d’autoritzacions puntuals a algunes persones que arriben a pagar milers d’euros per caçar en territori kazakh, a vegades fins i tot dins de reserves naturals.
Caçadors selectes
La falconeria, com també s’anomena aquesta pràctica, és popular en alguns països del golf Pèrsic, com els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita i Qatar. Els compradors d’aquests països arriben a pagar prop de 50.000 euros per un falcó ensinistrat, tot i que si es tracta d’un exemplar amb certs trets característics pot arribar a costar-ne fins a 200.000.
Les dades sobre les caceres que es fan són opaques i es desconeix quants exemplars d’hubares es maten o amb quina freqüència. El que sí que se sap és que la població d’hubares disminueix a nivell global i els experts en biodiversitat reclamen que se’n limiti la caça perquè amb la reproducció en captivitat no n’hi ha prou per protegir l’espècie.
A més, introduir un animal en un entorn que no és el seu pot provocar altres problemes, com la desaparició d’altres animals autòctons. Al convertir-se en competència pel menjar poden desplaçar altres espècies, així com ser portadors de paràsits i malalties que no existeixen a la regió i que poden arribar a desequilibrar tot l’ecosistema.
