"Quan estàs al telefèric penjat penses moltes coses: aguantarà el cable?"

Barcelona“Com a traca final de les vacances ens feia il·lusió agafar el telefèric fins a les Agulles de Midí”. Aquesta era la idea del periodista de Catalunya Ràdio Xavier Montagut: aprofitar l'últim dia de vacances a la Vall d'Aosta, als Alps italians, per gaudir de les vistes del Montblanc des del punt més alt des d'on es pot contemplar l'emblemàtica muntanya. El dia acompanyava i el trajecte des de Courmayer fins a la Punta de Helbronner amb el recent estrenat telefèric panoràmic italià era «espectacular». L'últim tram, però, es feia amb un telefèric francès, molt més antic. En grups de tres cabines de quatre persones, el telefèric anava superant el desnivell i deixava els visitants a les Agulles de Midí, a 3.842 metres d'alçada.

"Cap a quarts de tres vam decidir tornar", explica Montagut. De nou al telefèric francès, els quatre ocupants de la cabina iniciaven la tornada, primer cap a Helbronner. Deu minuts després, el telefèric es va aturar. En un primer moment "semblava que intenta avançar", fins que finalment es va aturar de cop. I no es tornaria a moure fins disset hores després. Eren quasi les tres de la tarda i Montagut ho reconeix: "Vaig perdre la noció del temps".

"En cap moment ens donen informació. Som nosaltres que hem de trucar". Des de la companyia, les explicacions no són suficients. Primer, s'excusen: "Ens van dir que no els funcionava la megafonia del telecabina", apunta el periodista. I després, es justifiquen: "La companyia sempre ha parlat d'una avaria tècnica. Deien que en 20 o 25 minuts se solucionaria, però no passava res", relata Montagut.

Unes 100 persones s’havien quedat atrapades a uns 3.800 metres, però Xavier Montagut només podia veure les tres cabines del seu grup. En total, dotze persones. "No hi havia comunicació possible entre les tres cabines", però el periodista explica que va poder veure "una dona de mitjana edat que començava a a posar-se nerviosa, a plorar, i a abraçar el seu marit". En una altra cabina, el periodista va intuir que hi ha "un monitor amb tres nens, que també van haver de passar la nit penjats".

A quarts de sis de la tarda s'havien iniciat les tasques de rescat. "Van trigar un pel massa", considera Montagut. I mentrestant, "cap tipus d’informació". Durant la tarda, abans que es fes fosc, es van poder rescatar unes 65 persones, però "a les nou del vespre es van suspendre les tasques de rescat". Els quatre ocupants de la cabina van decidir tornar a trucar: "fins les dotze de la nit no ens van dir que ens hauríem de quedar a passar la nit allà".

"Vam passar molt de fred"

"La nit va ser molt dura" i fins les set del matí no estava previst que tornessin els operatius de rescat. "Durant la matinada la temperatura era de menys de cinc graus", recorda Montagut, "i enlloc hi havia cap indicació de què fer en cas d'aturada". Les hores trigaven a passar i durant la nit "penses moltes coses: i si falla res? Aguantarà el cable?". Xavier Montagut reconeix que "no van passar por", però l'experiència els va posar a prova: "la situació era força angoixant i vam haver de mantenir la calma i tenir paciència".

Poc abans de les set del matí, quan començava a sortir el sol, arribava el primer helicòpter per seguir amb les tasques de rescat. "Ens van dir que ens rescatarien amb helicòpter i al final van acabar arrossegant les cabines des de l'estació". Les dues hores que van trigar a fer els menys de cinc quilòmetres fins a Helbronner "van passar molt lentament".

A l'arribada, carabiners, protecció civil italiana, socorristes d’alta muntanya, psicòlegs i metges. I un únic representant de la companyia francesa que «no tenia gaire informació o no la volia donar». Això sí, "ens van agrair el bon comportament i la serenor que vam mostrar". Pel que fa als diners, Montagut reconeix que «encara no sabem si ens els tornaran». Irònicament, però, la companyia els va oferir "una nova passejada amb el telefèric".