PRÒXIM ORIENT

El règim d’Al-Assad, al rescat dels kurds a Síria

Les milícies kurdes demanen suport al govern sirià després de la retirada de les tropes dels Estats Units

La controvertida decisió del president dels Estats Units, Donald Trump, de retirar els 2.000 soldats nord-americans de Síria -on lideraven una coalició que lluitava contra l’autoproclamat Estat Islàmic- comença a tenir els primers efectes. Aquest divendres, les tropes governamentals, fidels al president Baixar al-Assad, van anunciar haver pres el control de la ciutat de Manbij, un enclavament al nord del país i que durant la guerra ha estat sota tutela dels milicians kurdosirians de les Unitats Kurdes de Protecció Popular (YGP).

La raó és simple d’entendre: la retirada dels EUA, que donaven suport a aquestes milícies kurdes, ha provocat que els kurds se sentin desprotegits i, davant l’amenaça d’una ofensiva de Turquia per controlar la regió, han decidit demanar suport al govern de Damasc. Fins i tot ho van materialitzar en un comunicat: “Convidem les forces del govern de Síria, que estan obligades a protegir el país, la nació i les seves fronteres, a prendre el control de les àrees d’on s’han retirat les nostres forces, en particular Manbij, contra una invasió turca”.

I el règim no va tardar a acudir a la cita. I és que, de fet, no deixa de ser una victòria militar d’Al-Assad, que ahir ja es felicitava en un comunicat pel fet que les milícies kurdes acabessin de reconèixer “la seva autoritat i poder en tot el territori sirià”. L’escrit recordava que les YPG havien “convidat” les forces de seguretat del govern a prendre el control de la ciutat per “protegir el país, la nació i les seves fronteres”. Qui tampoc va tardar a celebrar la notícia va ser el president rus, Vladímir Putin. L’home fort del Kremlin, el gran aliat d’Al-Assad, va aplaudir la incursió de les forces lleials al president, ja que, segons va apuntar, suposa un pas més per estabilitzar la regió.

A l’altra banda de la frontera, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, no estava tan content. Erdogan va anunciar el 12 de desembre una ofensiva contra les YPG, a les quals qualifica de terroristes pels seus vincles amb la guerrilla kurdoturca PKK, tal com va fer al mes de març amb el també cantó kurdsirià d’Afrin. Ara la sortida de les tropes nord-americanes li aplanaven, i molt, el camí.

Però, malgrat aquest cop d’efecte, ahir el president turc va optar per restar importància al control d’Al-Assad de Manbij, i va reafirmar que el seu objectiu continua sent combatre les milícies kurdosirianes. “Sabem que el règim sirià està duent a terme una acció psicològica. No hi ha desenvolupament seriós i concret [a Manbij] en aquest moment”, va apuntar Erdogan a la premsa d’Istanbul, segons informava, també ahir, el diari Hürriyet.

Arriben els primers soldats

La jugada, prou inesperada en el complex escenari sirià, no només és una victòria militar. En el terreny diplomàtic, el règim es pot apuntar la millora de les relacions amb països àrabs que van tancar les ambaixades quan va esclatar la guerra, el 2011. Bahrain va anunciar que el seu ambaixador tornarà a Damasc, seguint els passos del dels Emirats Àrabs Units, mentre que la Lliga Àrab es replanteja tornar a admetre Síria com a soci.

Mentrestant, l’Observatori Sirià dels Drets Humans confirmava que desenes de vehicles amb uns 300 combatents de les forces lleials al règim ja es van desplegar pels voltants de Manjib, i van hissar la bandera siriana.

Més continguts de