El resultat d’una política fallida

Codirector d’Afghanistan Analysts NetworkTot just unes hores després de la gran explosió d’un vehicle bomba a Kabul -els explosius estaven amagats en un camió cisterna-, és massa d’hora per estar segurs de qui en són els responsables. No hi ha ningú que se n’hagi atribuït l’autoria. De fet, només s’ha produït una declaració, la dels talibans, que neguen que tinguin cap implicació en l’atac. Un portaveu assegurava a la pàgina web del moviment que “aquesta explosió no té res a veure amb els mujahidins de l’Emirat Islàmic”. Aquest és el nom amb el qual els talibans s’autoanomenen, amb el qual indiquen que continuen sent el govern legítim del país. I continuava: “Els mujahidins tampoc tenen permís per dur a terme explosions [sic] tan potents en àrees tan mal definides”, és a dir, contra la població civil. Això podria ser així o no.

Fins ara, els senyals indicarien indirectament que els criminals eren pocs i contradictoris. Els talibans són el moviment insurgent armat més gran i eficaç, capaç d’organitzar logísticament un atac d’aquesta magnitud. La xarxa Haqqani, una subestructura dels talibans que es va formar al sud-est del país i és coneguda pels seus antics vincles amb la intel·ligència pakistanesa, sovint opera a Kabul i utilitza aquest modus operandi, és a dir, fa servir grans cotxes bomba. Els observadors afganesos sembla que coincideixen amb això, encara que les afirmacions de la intel·ligència afganesa en aquest sentit s’han de prendre amb cautela.

L’atac a civils

No és el modus operandi dels talibans fer explotar bombes en zones civils, com la d’ahir Kabul, prop de l’ambaixada d’Alemanya i d’oficines de bancs, empreses i cases de desenes de corresponsals estrangers -fins i tot l’ambaixada iraniana va informar de destrosses.

Un altre sospitós és el Daeix, el nom que els afganesos utilitzen per als grups locals que s’han adherit a l’Estat Islàmic de l’Iraq i Síria. En contrast amb els talibans, però, aquest grup encara no ha reaccionat oficialment. Això és sorprenent, tenint en compte que s’ha atribuït atacs anteriors, fins i tot quan no hi estaven involucrats. Els observadors a Kabul també creuen que la logística del Daeix no és prou potent per organitzar un atac d’aquesta mena. El pitjor atac suïcida amb bomba fins ara se’l va atribuir el Daeix de l’Afganistan i va ser contra una manifestació pacífica convocada per la minoria xiïta hazara a Kabul per una qüestió relacionada amb la guerra, el 23 de juliol de l’any passat. L’atac va matar una vuitantena de persones, però va ser causat per un o dos assaltants que anaven a peu i que aparentment no haurien pogut transportar la quantitat d’explosius que es van utilitzar per a l’atemptat d’ahir.

Així, encara que sonaria prou convincent entendre l’atemptat d’ahir com una venjança del Daeix per l’atac nord-americà contra les seves bases a les coves de la vall de Mamand, a la província oriental de Nangarhar -utilitzant l’anomenada “mare de totes les bombes”-, aquesta teoria s’ha de posar en dubte.

Una possible explicació és que la bomba estava preparada per fer-la esclatar en un altre lloc de Kabul, contra un objectiu que els talibans veurien com a legítim. Això ja ha passat abans, com el 19 d’abril de l’any 2016, quan un camió bomba va explotar davant de les oficines del servei d’intel·ligència de l’Afganistan, i va matar també un gran nombre de persones -les víctimes van ser oficialment 68 morts i 347 ferits, però probablement el balanç real podria haver sigut més gran-. Aquí els talibans també van atemptar a l’hora punta del matí i se’n van atribuir la responsabilitat, tot i que la majoria de les víctimes eren potencialment civils. I, a més, a mitjans d’agost del 2015, a la una de la matinada, en un barri als afores de Kabul, va esclatar un camió: 15 persones van morir, 283 van quedar ferides. Sembla que va ser un error i els talibans van negar haver-hi participat.

Retirada de tropes

L’explosió d’ahir al matí va posar de manifest la greu situació de seguretat en què viu l’Afganistan i com s’ha deteriorat cada vegada més durant els últims anys. En particular, es va produir després de la retirada de la majoria de les tropes de combat occidentals, a finals del 2014, abans que els afganesos es veiessin forçats a complir amb les seves funcions simplement amb una mica d’assistència, encara que, i aquest és el problema, els nostres governs ens van dir el contrari: que les forces afganeses podrien funcionar pel seu compte -i el govern afganès tampoc no hi va objectar.

Però l’explosió és part d’una llarga sèrie i, encara més important, de l’escalada bèl·lica en terreny afganès que es manté fora de la vista occidental durant la major part del temps. En l’última setmana hi ha hagut una intensa lluita en almenys deu províncies de sis de les set regions en què es divideix l’Afganistan. Els talibans van atacar instal·lacions militars a les ciutats de Kandahar, Gazni i Laixkargah, a prop de Kunduz i Herat; a Uruzgan, al sud; a Faryab, al nord; a Wardak, als afores de Kabul, i a Nangarhar, a l’est. Fins i tot hi ha informes d’augment de l’activitat talibana en un barri al nord de Kabul.

Són els talibans els que busquen visibilitat. L’Estat Islàmic encara és perillós, però incapaç d’alterar l’equilibri estratègic. Els talibans en són capaços, i segons l’inspector especial dels Estats Units per a la reconstrucció de l’Afganistan, el 43% del territori del país està, ja sigui totalment o en gran part, sota el seu control, amb 8 (dels 30) milions de persones que hi viuen.

El desplegament d’entre 3.000 i 5.000 soldats occidentals més podria aturar l’avançada dels talibans i evitar que el govern sigui enderrocat. Però no es guanyarà la guerra. La guerra només es pot acabar per la via política, però una solució d’aquest tipus -a la pràctica- encara és molt lluny. Entre altres coses perquè s’han desaprofitat oportunitats quan els talibans estaven afeblits. En aquest sentit, l’explosió a Kabul també és el resultat d’una política occidental fallida.