Cues per recollir el menjar al camp de refugiats de Balukhali (Bangladesh).

Els rohingyes: la pitjor crisi de refugiats des de Síria

La violació de les dones i nenes suma atrocitats a la neteja ètnica d’aquesta minoria 

Cues per recollir el menjar al camp de refugiats de Balukhali (Bangladesh). / OLMO CALVO

Els soldats birmans han violat dones i nenes rohingyes de manera sistemàtica, en la campanya de neteja ètnica contra aquesta població a l’oest del país. Ho denunciava un informe publicat divendres per Human Rights Watch (HRW), que ha entrevistat mig centenar de dones que van fugir-ne, de les quals 29 havien patit violacions. La investigació confirma el relat de la responsable de l’ONU sobre Violència Sexual en Conflictes, Pramila Patten, que després de visitar Bangladesh va parlar fins i tot de casos de “violació fins a la mort”. “Les formes de violència sexual que hem sentit en boca de les supervivents inclouen la violació en grup de soldats, nuesa forçada en públic i humiliació i l’esclavitud sexual en captiveri militar”, va explicar. Noves dades que s’afegeixen al relat ja esgarrifós de les atrocitats comeses per l’exèrcit birmà contra la població rohingya, tot i que els militars han negat els últims dies les acusacions. ¿Què en sabem de la crisi de refugiats més gran del món des de la guerra de Síria?

L'exèrcit birmà als rohingyes: bales, matxets i foc contra homes, dones i nens

Genocidi o neteja ètnica

Execucions d’homes, dones i nens amb armes, destrals i matxets

Els últims dies s’han multiplicat les veus que asseguren que s’està cometent un genocidi contra la població rohingya, com les del Museu de l’Holocaust dels EUA i l’ONG Fortify Rights, que han fet una investigació conjunta a la zona. L’ONU va qualificar els fets de neteja ètnica fa setmanes, però declarar-ho com a genocidi suposa conferir-hi la voluntat premeditada d’eliminar l’ètnia rohingya, posant-lo al nivell de l’holocaust jueu o d’altres genocidis com els de Srebrenica i Ruanda. Les ONG sobre el terreny, com HRW i Amnistia Internacional, també parlen de “crims de lesa humanitat” i constaten un patró clar d’actuació dels soldats birmans a la província de Rakhine: arriben a un poble, separen els homes de les dones, a ells els executen amb armes o els decapiten, i a elles les violen i les ataquen amb matxets i destrals, abans de cremar el lloc sencer. D’altres són cremats vius i es dispara des d’helicòpters contra els que intenten fugir, i no se’n salven ni els nens ni els nadons. En total s’han destruït 300 pobles.

Èxode a Bangladesh

Més de 600.000 persones han fugit i se n’esperen 200.000 més

Des que va arrencar aquesta campanya de violència, com a represàlia per l’atac d’un grup rebel rohingya considerat terrorista el 25 d’agost passat, l’èxode d’aquesta comunitat musulmana ja ha portat 615.500 persones fins a l’estat veí de Bangladesh, el 54% de les quals són menors, segons l’ONU. Allà ja hi havia 300.000 rohingya en camps de refugiats que van fugir en crisis semblants dels anys 90 i de l’octubre del 2016. Però la violència continua i s’espera que uns 200.000 més hi arribin les pròximes setmanes, segons l’ONG Comitè Internacional de Rescat. Això situarà prop del milió els refugiats rohingyes amuntegats als camps improvisats de Bangladesh. La misèria d’aquests camps, on només reben l’ajuda de les ONG, ha deixat 40.000 nens amb malnutrició severa.

Culpables

La Nobel de la pau no controla l’exèrcit però s’hi ha alineat

El secretari d’Estat dels EUA, Rex Tillerson, va visitar aquesta setmana Birmània i va anunciar 47 milions de dòlars d’ajudes per la crisi, però no va imposar sancions al país, com li demanaven. I almenys en públic, només va arrencar de la presidenta birmana de facto, Aung San Suu Kyi, un compromís per “la pau i l’estabilitat al país, que passa necessàriament pel compliment de la llei”. Encara és hora que la Nobel de la pau condemni explícitament la neteja ètnica que l’exèrcit birmà exerceix sobre els rohingyes.

Suu Kyi lidera el país des que el seu partit va guanyar les eleccions el 2015, en uns comicis oberts però condicionats per l’antic règim militar que li va prohibir ser candidata oficial i va reservar el 25% del Parlament per a l’exèrcit en la Constitució.

“Suu Kyi no ha de ser considerada culpable. La repressió és una campanya militar orquestrada per Min Aung Hlaing, cap de l’exèrcit, una institució que ha aconseguit situar-se en una posició en què pot cometre aquestes atrocitats i que sigui Suu Kyi qui es vegi com a culpable”, explica al Council of Foreign Relations Francis Wade, especialista en Birmània. Tot i així, Wade admet que amb el seu silenci Suu Kyi “es fa ressò de la posició militar i, en fer-ho, el govern ha permès que aquesta violència es dugui a terme lliure de cap condemna interna”. A Birmània “no hi ha ningú amb poder que sembli capaç ni amb voluntat d’agafar les regnes de l’exèrcit i aturar el discurs de l’odi dirigit contra els rohingyes”, afegeix l’analista.

L’exèrcit, de fet, s’ha instal·lat en la negació i dimarts passat va publicar un informe on assegurava que tots els seus soldats s’havien comportat d’acord amb la legalitat i no s’havia atacat població civil innocent.

Un poble sense futur

Els rohingyes no són ciutadans birmans ni són acceptats al país

Davant l’allau de crítiques internacionals, Birmània ha obert un diàleg amb Bangladesh sobre la possible tornada dels refugiats, però l’ONU va advertir que hauria de ser voluntària i en condicions segures. Una comissió internacional ha emès diverses recomanacions al govern birmà: reconèixer la nacionalitat birmana als rohingyes, garantir-los els drets elementals i indemnitzar-los per les seves terres. Però ara per ara, això queda molt lluny de les intencions birmanes. Bangladesh ja ha anunciat que vol iniciar les repatriacions sota el conveni tancat amb Birmània els anys 90 arran d’una altra crisi migratòria. Però el conveni només accepta repatriar aquells que tinguin documents que els acreditin com a birmans, i gairebé cap en té.

Els rohingyes, de fet, no tenen ciutadania birmana, tot i que viuen des de fa decennis al país. El discurs de l’odi, que no els veu com a iguals, s’ha instal·lat entre la població budista de la regió de Rakhine, que en molts casos fins i tot s’ha sumat als atacs contra els rohingyes, segons les ONG. Suu Kyi té la seva població en contra del retorn i Bangladesh, que comença a patir la pressió demogràfica i econòmica de la crisi, ja es planteja traslladar-los a alguna illa del golf de Bengala, on les inundacions i els efectes del canvi climàtic es podrien afegir aviat a la llarga llista de calamitats que ha patit aquest poble martiritzat.

Més continguts de