9 de maig: el dia de dol que Putin ha convertit en la seva festa

MoscouMoscou, el 9 de maig, és una ciutat de festa major. Els carrers estan engalanats amb banderoles que commemoren el 80è aniversari de la victòria soviètica a la Segona Guerra Mundial, els aparadors apareixen plens d’estrelles roges i de cintes de Sant Jordi –un controvertit llaç negre i taronja en honor al valor militar–, s’hi fan concerts, castells de foc, i els ciutadans aprofiten el bon temps i la tirallonga de dies festius per passejar pels parcs.

Res permet intuir que, fins fa no gaire, aquesta era una jornada de dol per recordar els més de 26 milions de morts a l'URSS durant la Gran Guerra Patriòtica, una data de conjura per no repetir els errors de la història. Només cal gratar una mica entre tanta pompa, tanta estetització i tant mercantilisme –s’estampen fotos de veterans als gots de paper de les cafeteries o es venen pastissos amb forma de tanc– per comprovar que el Dia de la Victòria s’ha convertit en la base argumental per justificar la invasió a Ucraïna.

Quan Putin va arribar al poder, l’any 2000, la revetlla de Cap d’Any era la gran festa dels russos. Un 81% l'anomenaven entre les celebracions més importants, mentre que només un 34% esmentaven el Dia de la Victòria. 25 anys després, s’ha girat la truita: el 9 de maig és la festa més seguida per un 75% dels russos, per davant de Cap d’Any, amb un 59%. 

Un mite fundacional de la Rússia de Putin

Segons explica l’historiador Konstantin Pahaliuk a l’ARA, va ser a partir del 2005, coincidint amb el 60è aniversari de la victòria, que Putin va començar a transformar aquesta fita en “un mite fundacional de la Rússia moderna”. L’objectiu, enaltir l’“heroisme” dels caiguts i presentar Rússia com “la víctima de la història, sempre atacada pels països occidentals, disposats a cometre un genocidi contra el poble soviètic”, i, alhora, com “l’alliberadora d’Europa del nazisme”. 

El sociòleg Víktor Vakhxtain situa “l’apoteosi” d’aquesta transformació deu anys més tard, el 2015, després de l’annexió russa de Crimea. És el moment en què floreixen les comparacions entre el govern ucraïnès i els nazis, i la propaganda comença a traçar paral·lelismes històrics. El Kremlin entén que la força de la victòria soviètica sobre Hitler es pot utilitzar per convèncer la població que cal continuar defensant aquell triomf, ara contra uns nous enemics.

Quan el febrer del 2022 l’exèrcit rus envaeix Ucraïna, el terreny simbòlic està més que adobat. “Durant tota la dècada anterior, Putin ens va estar preparant espiritualment per a una nova guerra a través d’una sacralització més gran de la memòria de la Gran Guerra Patriòtica i del culte a la victòria sobre el nazisme, però en aquell moment no n’érem conscients”, assegura a l’ARA un historiador rus que prefereix no dir el seu nom.

L’analista Aleksandr Baunov ho resumeix així: “La victòria deixa de ser percebuda com el final de la guerra, el primer dia d’una pau eterna i definitiva, i es viu cada cop més com un dia de celebració d'alguna victòria futura, una espècie de futur en el passat”. En aquest sentit, Pahaliuk creu que el govern rus ha recuperat una mena de concepció “medieval” de la història en què la gent busca en el present la repetició de la història bíblica. 

Aquesta devoció exagerada i manipulativa de la victòria fins i tot rep un nom, pobedobesie, del rus pobeda (victòria) i bes (dimoni). Per als historiadors, és una anomalia que s’hagi deixat d’homenatjar les víctimes de fa 80 anys i s’hagi utilitzat el seu llegat per “incitar a provocar noves víctimes”, i que el 9 de maig ja no simbolitzi una “gran victòria”, sinó una “agressió militar”. Del “Mai més” s’ha passat a l'“Ho tornarem a fer”. 

Recuperar les tragèdies familiars

Malgrat que són molts els russos que ho viuen d’aquesta manera, bé sigui per l’eficàcia de la propaganda o perquè cada vegada queden menys supervivents de la Gran Guerra Patriòtica, un gruix dels ciutadans pateixen íntimament la perversió d’aquest dia. Irina Xervakova, cofundadora de l’entitat per a la memòria històrica Memorial Internacional, escriu: “Em fereix com el govern fa xantatge a persones que realment tenen records familiars d’aquestes tragèdies”. 

El Kremlin ha deformat fins a diluir una de les imatges més icòniques del 9 de maig, les marxes dels anomenats Regiments Immortals. Aquestes manifestacions espontànies, en què els descendents de les víctimes de la Segona Guerra Mundial carreguen els retrats dels seus avantpassats, primer es van institucionalitzar i, en ciutats com Moscou, es van acabar prohibint el 2023 al·legant motius de seguretat. La por no declarada era que servissin per criticar la guerra d’Ucraïna.

“Fins a quin punt les famílies podran recuperar allò que els va ser arrabassat com a resultat de la monopolització de la política estatal de memòria?”, es pregunta el sociòleg Vakhxtain, que, tot i això, és optimista i confia que aquesta data torni a ser una “festa familiar”. Més escèptica es mostra Xervakova: “Serà difícil tornar a la tragèdia del poble després del que passa avui. Serà un procés dolorós. No sé com anirà, però és necessari”.