Les converses entre Ucraïna, Rússia i els EUA acaben sense acord de pau

MoscouLes primeres negociacions a tres bandes entre Ucraïna, Rússia i els Estats Units no han acostat el final de la guerra, però tampoc ningú ha abandonat el diàleg amb un cop de porta. Després de dos dies de trobades als Emirats Àrabs Units, en què russos i ucraïnesos també han mantingut contactes bilaterals, les parts han coincidit en les habituals valoracions sobre unes reunions “constructives”, “productives” i “positives”, per bé que només s’han posat d’acord en continuar conversant. Tot indica que la segona ronda serà la setmana que ve, probablement diumenge, novament a Abu Dhabi.

Volodímir Zelenski ha explicat que el focus central de les discussions han estat els “possibles paràmetres per acabar amb la guerra” i que els mediadors nord-americans han plantejat “possibles formats” per donar-hi forma i “les condicions de seguretat necessàries” per assolir-los. Tot plegat, en un to “gairebé amigable”, segons funcionaris nord-americans, que en declaracions en diversos mitjans han destacat que si tots dos països han acceptat participar d’unes converses trilaterals és senyal que “confien en la consecució de progressos”. En realitat, però, Washington s’ha limitat a posar sobre la taula les seves propostes de pau, ja conegudes, i Kíiv i Moscou s’han avingut a seguir-ne parlant. 

Els Estats Units s’inclinen per supeditar un futur suport militar a Kíiv a la rendició ucraïnesa dels territoris ocupats per Rússia. El Kremlin està convençut que la Casa Blanca veu amb bons ulls que l’exèrcit rus controli tot el Donbàs i que es congeli el front a Zaporíjia i Kherson, tal com haurien convingut Vladímir Putin i Donald Trump a Alaska, a l’agost. Mentre Zelenski assegura que existeix una entesa amb els nord-americans per oferir garanties de seguretat a Ucraïna en cas d’un nou atac rus. Aquest és un dels principals problemes: Washington ha tancat compromisos amb Moscou i Kíiv per separat que resulten irreconciliables quan es posen en comú. Ni el president ucraïnès està disposat a cedir els últims bastions de Donetsk, ni Putin vol que Occident pugui defensar Ucraïna.

Sense treva energètica

Malgrat que mitjans europeus haguessin publicat que ucraïnesos i nord-americans intentarien aconseguir el vistiplau de Rússia a un alto el foc sobre les instal·lacions d’energia, no ha transcendit cap avenç en aquesta direcció. El nou bombardeig massiu rus contra la infraestructura elèctrica ucraïnesa no ha estat rebut per la delegació dels Estats Units com una mostra de la manca de voluntat del Kremlin per caminar cap a la pau. En lloc de representar un motiu perquè Kíiv s’aixequés de la taula, els enviats ucraïnesos s’han vist obligats a tirar endavant amb les negociacions per evitar que la Casa Blanca els assenyalés com a contraris al procés de pau. Encara més, l’estratègia de Putin de minar la moral de la societat ucraïnesa i empènyer Zelenski cap a un acord beneficiós per a Rússia sembla donar fruits quan Trump pressiona el president d’Ucraïna perquè accedeixi a fer concessions doloroses. 

Alhora, és el govern rus qui ha acusat Ucraïna de voler sabotejar les converses amb l’atac contra una ambulància, aquest matí, a Kherson, que ha provocat la mort de tres sanitaris. El ministeri d’Exteriors rus ha condemnat aquest “acte terrorista” i ha lamentat que Kíiv faci “un pas més cap a l’escalada” i demostri “la seva veritable actitud, completament irresponsable, envers els esforços en curs per resoldre el conflicte”.

Segons el diari rus EJ, a Abu Dhabi també s’ha discutit la represa dels intercanvis de presoners de guerra. Aquest va ser un dels pocs resultats de les rondes de converses directes entre Rússia i Ucraïna durant la passada primavera a Istanbul. Des d’aleshores, Moscou ha mantingut les seves condicions de màxims, que impliquen, a la pràctica, la rendició de Kíiv.