Qui és el general rus caigut en desgràcia a qui Putin tem?

Moscou“Vladímir Putin encara pateix la síndrome posttraumàtica de Prigojin i té por de l'exèrcit”, explica l’analista Vladímir Pastukhov a Ekho FM. Aquest dijous un tribunal militar ha sentenciat el carismàtic general Ivan Popov a cinc anys de presó per frau i falsificació, a més de degradar-lo, en un cas amb moltes ombres. El seu empresonament va generar una onada de suport popular entre els bloguers de guerra, que veuen en ell un veritable defensor de la pàtria injustament tractat, fins al punt que el president rus no s’atreveix a enviar-lo de nou a la guerra.

Popov, de 50 anys, és un veterà de la segona guerra de Txetxènia i de la invasió russa de Geòrgia del 2008. El juliol del 2023 era el general del 58è exèrcit, encarregat del front de Zaporíjia, en plena contraofensiva ucraïnesa. Se’l coneixia com a Espartac pel lideratge i l’estima que li professaven els seus subordinats, als quals anomenava “gladiadors”, i l’havien ascendit i condecorat recentment.

Aleshores feia un mes de la rebel·lió fallida de Ievgueni Prigojin, que s’havia plantat a 200 quilòmetres de Moscou al capdavant dels mercenaris de Wagner, desafiant l’autoritat de Putin. Popov va fer córrer un missatge de veu molt crític amb el cap de l’estat major, Valeri Gueràssimov, esbombant que l’havien acomiadat per denunciar que moltes de les morts a la primera línia eren culpa de la falta de recursos. “Els oficials superiors van percebre algun tipus de perill en mi i, en un dia, es van inventar una ordre al ministre de Defensa, la van emetre i es van desfer de mi”, deia Popov a l’àudio.

El general va ser immediatament enviat a Síria, en una pràctica habitual amb els comandaments que deceben Putin. A principis del 2024 va tornar a Rússia, però el 17 de maig el van detenir enmig d’una purga a l’exèrcit, que va acabar també amb la destitució de l’anterior ministre de Defensa, Serguei Xoigú, a qui Popov també s’havia enfrontat. L’acusaven d’haver-se enriquit amb la venda de tones de metall destinades a fortificacions militars valorades en més d’un milió d’euros, tot i que a ell només li han arribat a imputar directament la sostracció d’uns 10.000 euros.

El seu arrest va revoltar la comunitat de bloguers ultranacionalistes i de l’entorn militar, que no van creure’s els càrrecs i van començar una campanya perquè l’alliberessin, convençuts que es tractava d’una conspiració per defenestrar-lo. Segons el politòleg Pastukhov, “és evident que el cas és només un pretext” i que “les quantitats que se li atribueixen són una misèria”. Des del seu punt de vista, la persecució s’explica en bona part per “l’antipatia personal molt profunda” amb Gueràssimov, a qui molestava el seu populisme.

El dilema de Putin

Popov sempre ha negat haver comès cap delicte. En la declaració final davant del tribunal va afirmar que “no havia infringit la llei” i que “s’havia mantingut fidel al jurament, al poble i al comandant en cap suprem”. És a dir, a Putin. Tant és així que el 20 de març del 2025 li va enviar una carta demanant-li que el readmetés a l’exèrcit.

El seu advocat va arribar a anunciar que havia signat un contracte amb el ministeri de Defensa per tornar a lluitar a Ucraïna a canvi que li suspenguessin el procés penal. El destí, però, era enverinat. Se’l col·locava al capdavant d’un destacament format per presos, que segons els analistes militars es dediquen fonamentalment a atacs suïcides. Ara bé, inesperadament el govern va frenar el seu trasllat amb l’argument inversemblant que “no hi quedaven vacants” per a generals. L’advocat ja ha anunciat que recorreran la sentència.

Per a Pastukhov, Putin s’enfronta al dilema d’enviar Popov a una mort gairebé segura (podria dir que l’ha matat un dron ucraïnès) o arriscar-se que sobrevisqui i se’n rellanci la popularitat. L’analista apunta que si en lloc de Prigojin el motí del 2023 l’hagués liderat algú de dins de l’exèrcit com Popov, les coses haurien pogut acabar diferent. “No tenen por en va”, conclou.