El pla de Putin per convertir veterans sanguinaris en l'elit política de Rússia

MoscouCriminals de guerra erigits en representants públics. Vladímir Putin està decidit a militaritzar l’administració russa i no té miraments a l’hora d’obrir-ne les portes a soldats acusats d’assassinat. En un intent de privilegiar els oficials que han combatut a Ucraïna i de lligar encara més la seva sort a la del conflicte, el president rus va anunciar a principis del 2024 la creació del programa Temps d’Herois, destinat a formar els veterans de guerra com a funcionaris. Tots ells, cridats a esdevenir, segons Putin, “la veritable elit de Rússia”.

El curs, que acaba de posar en marxa la segona edició, s’organitza de manera molt exclusiva en l'àmbit federal, amb poc més d’una vuitantena de places, de les quals ja han sortit almenys 27 funcionaris. Mentrestant, més de 46.000 participants de l’anomenada "operació militar especial" han sol·licitat ingressar en programes anàlegs regionals. Cada regió ha rebut l’encàrrec del Kremlin de preparar a final d’any entre 30 i 60 veterans per treballar en organismes governamentals fins a arribar als 2.500 anuals.

Entre aquests flamants membres de l’administració, n’hi ha que hi arriben amb un full de serveis com a mínim tèrbol. És el cas de diversos oficials condecorats com a Herois de Rússia que van estar presumptament implicats en la matança a la ciutat ucraïnesa de Butxa durant l’ocupació russa. Per exemple, Nursultan Mussagaléiev, acusat pels serveis especials ucraïnesos d’haver torturat i assassinat civils, és ara cap de districte a la regió d’Orenburg, al sud del país, i fins i tot ha participat en actes públics al costat de Putin.

El comandant Iuri Abàiev, involucrat en l’execució de presoners de guerra ucraïnesos a Zaporíjia, l’any 2024, segons la intel·ligència de Kíiv, va ser nomenat ministre de Treball i Desenvolupament Social a Ossètia del Nord. Mentrestant, a Iacútia (Sibèria), Andrei Grigoriev, famós per un vídeo en què se’l veu matant un soldat ucraïnès en una lluita cos a cos, gesta que li va valdre una estrella d’Heroi de Rússia, està estudiant des d’aquest any per ser funcionari.

Més recent ha estat el cas d’Ígor Iurguin, excomandant d’un esquadró d’assalt integrat per presos, hereu del grup Wagner, a qui els seus subordinats recriminaven que els utilitzés en els anomenats “assalts de carn”, és a dir, atacs suïcides contra l’enemic sense tenir en compte les enormes pèrdues humanes. Com a recompensa, Iurguin ha estat promocionat ni més ni menys que com a cap del departament d'Educació Infantil del ministeri d'Educació rus.

La rehabilitació civil, però, no sempre els manté fora de perill. Zaur Gurtsiev, tinent d’alcaldia de Stàvropol, a l’extrem sud-est de Rússia, va ser víctima d’un atemptat el 29 de maig. Un home que havia conegut a través d’una aplicació de cites se li va acostar i, en aquell moment, va esclatar un artefacte explosiu que duia al damunt sense saber-ho. Gurtsiev, conegut com “el carnisser de Mariúpol”, va ser el responsable dels atacs aeris durant el setge d’aquesta ciutat ucraïnesa a l’inici de la guerra, en què van morir milers de persones.

Una Duma plena de veterans

Putin no només aspira que els herois de guerra omplin l’administració, sinó també el Parlament. Segons la periodista Farida Rustamova, el líder rus vol que els veterans ocupin 100 dels 450 escons de la Duma estatal en les eleccions del 2026, i Rússia Unida, el partit del president, s’ha de convertir en la plataforma des d’on germini la nova classe política.

I, de moment, se n’està sortint, a jutjar per les dades facilitades aquesta setmana per la formació: 837 veterans de guerra nominats per Rússia Unida han estat elegits com a representants a tots els nivells de l’administració al llarg del 2025, mentre que l’any anterior van ser 312. Sense anar més lluny, en almenys nou de les 23 regions on es van celebrar eleccions diumenge passat van guanyar-hi candidats del partit de Putin que havien lluitat a Ucraïna.

A més, una de les governadores reelegides havia liderat abans el llançament del programa Temps d’Herois. Maria Kostiuk, de la Província Autònoma dels Hebreus, un territori a l’extrem orient rus, va perdre el fill al front d’Ucraïna, i va ser ràpidament situada al capdavant d’una fundació de familiars de combatents morts teledirigida per Putin. L’ascens meteòric l’ha portat en pocs mesos al càrrec més alt de la regió, tot i que, segons el mitjà independent Agentstvo, la seva victòria amb un 83% dels vots ha estat la més anòmala de tot Rússia, ja que 150 dels 166 col·legis electorals de la circumscripció presenten indicis de frau electoral.

Segons els experts, la militarització de les institucions té per objectiu evitar la coneguda com a “síndrome de l'Afganistan”. Després de la invasió soviètica d’aquell país, a partir dels anys 90, molts dels veterans van acabar dedicant-se al crim organitzat. Ara bé, més enllà dels dubtes que generen les habilitats de criminals per a l’administració civil, el veritable repte per a Putin seran els milers de soldats rasos, sense una sortida laboral a mida, alguns dels quals exconvictes, que tindran grans dificultats per adaptar-se a la pau després d’anys fent la guerra.