L’exposició més macabra: Putin porta la guerra als museus

Moscou“Nosaltres no vam començar la guerra; nosaltres la volem acabar.” Aquest lema ressona com un mantra a les parets del nou museu dedicat a “l’heroisme dels participants en l’operació militar especial”. L’exposició es va inaugurar a Moscou coincidint amb el tercer aniversari de la invasió russa d’Ucraïna, però és només un dels centenars de mostres que s’han organitzat a tot el país per honorar i promocionar l’esforç bèl·lic. Segons una investigació de Nóvaia Gazeta Evropa, un de cada sis museus públics de Rússia ha contribuït en algun moment a la propaganda de la guerra. En total, més de 800 exposicions, i cada vegada n'hi ha més.

La ubicació no és casual: l’antic pavelló d'Ucraïna del recinte firal VDNKh, un dels parcs més grans de la capital russa, consagrat durant els anys 50 a les repúbliques soviètiques, i que ara acull la pista de gel més llarga del món i és lloc habitual de passeig per a les famílies. A diferència d’altres pavellons, a aquest s’hi pot accedir de franc. És divendres a la tarda i el parc està ple de grups que aprofiten el bon temps per fer un tomb, però pocs treuen el nas a la flamant exposició sobre els herois de la guerra. 

El control de seguretat de l’entrada resulta especialment exhaustiu i les males puces de la vigilant, notables. L’espai és decebedorament petit, però l’atmosfera pesa: foscor, veus lúgubres d’hologrames de soldats i retrunys d’explosions. La benvinguda la dona un vídeo que explica “les causes fonamentals” del conflicte, els motius que van abocar irremeiablement Rússia a la guerra, tot ben amanit amb moltes declaracions del “comandant en cap”, Vladímir Putin.

A continuació, s’obre pas l'"Avinguda de la Glòria", un mural electrònic de rostres i històries que es van succeint. Alguns són combatents a Ucraïna responsables d’autèntiques carnisseries; altres, veterans de la Segona Guerra Mundial –la Gran Guerra Patriòtica per als russos–, tots ells distingits com “herois de la pàtria”. Al mig del passadís, a tall de memorial, sis estàtues de soldats flanquegen una gran estrella brillant feta d’altres estrelles vermelles més petites. De fons, se sent un foc espetegar i a les pantalles es projecten els noms dels caiguts.

Després de la glòria, l’horror. Una maqueta representa les diverses zones del front de Bakhmut, on van morir desenes de milers de persones: un hospital rus intacte al qual traslladen els ferits, el punt de comandament, les trinxeres, el camp de batalla, els tancs i els cràters dels obusos, i més endavant, la destrucció. Cadàvers i més cadàvers, i un paisatge d’edificis ucraïnesos derruïts, tal com establia aquest pessebre macabre. 

La joia de la corona de l’exposició són els trofeus de guerra. En vitrines s’exposen distintius de l’exèrcit ucraïnès i objectes personals que els enemics han abandonat en la retirada. I al centre corona la mostra un tancat amb restes de drons abatuts, llançacoets, parts de carrosseria desballestada i matrícules de cotxe ucraïneses rebregades. Un veritable homenatge a la ferralla. 

A les pantalles que envolten aquest abocador s’hi emet una classe de botànica xocant. Hi van apareixent il·lustracions de plantes amb les descripcions corresponents i a quines regions es poden trobar. L’enigma es resol quan, tot seguit, s’hi intercalen imatges de míssils i carros de combat en acció. A Rússia hi ha la tradició d’anomenar els sistemes d’armament amb noms florals. Per exemple, el temut Oreixnik vol dir “avellana”, el míssil nuclear Iksander és una varietat de rosa, i el míssil balístic intercontinental Topol en rus significa “pollancre”.

I entre flors i bombes, una de les parts més esgarrifoses del museu: les cartes que els nens envien des de l’escola als soldats. “Gràcies per protegir-nos a nosaltres i als que més ho necessiten. Continueu sent forts i valents, convençuts que això acabarà aviat amb el bé triomfant sobre el mal”, escriu la Polina, de vuit anys. “Dormim en pau gràcies a vosaltres. Us estimem i us esperem”, afegeix l’Elina.

Una proliferació gens casual

La proliferació d’exposicions com aquesta no és casual, sinó que forma part d’una estratègia governamental. L’abril del 2023, Putin va fer redactar un manual amb “recomanacions metodològiques per crear exposicions dedicades a la història de l’operació militar especial en museus de la Federació Russa”. El líder del Kremlin va ordenar que els centres públics de tot el país organitzessin mostres sobre la guerra i s’hi fessin arribar “artefactes” relacionats amb el conflicte. 

L’any 2022 es van inaugurar 36 exposicions d’aquesta temàtica, mentre que el 2024 ja en van ser 492. Dues de les primeres van servir de model per a la resta. Es van comissariar a Moscou poc després de l'inici de la invasió i es titulaven “L’OTAN, crònica de la crueltat” i “Nazisme ordinari”. Totes dues tenien per objectiu projectar una imatge d’Ucraïna com un estat nazi i argumentar els motius de la guerra com una “mesura forçada” per protegir-se dels enemics externs. 

Ara bé, malgrat l’intent impúdic de fer empassar el relat del règim, la sociòloga russa Daria Khlevniuk dubta que sigui un sistema efectiu. “És poc probable que aquestes exposicions puguin canviar l'opinió de ningú ni siguin més eficaces que la propaganda mediàtica i la pressió política”, explica aquesta experta en memòria històrica.

A vegades, més inquietant que el que s’exhibeix en aquestes sales és qui les mira. Just a la sortida del nou museu de Moscou, escriu amb passió al llibre de visites l’Elena, una dona gran d’aspecte venerable. Duu un jersei amb dibuixos de cérvols i un gorro també estampat amb una borla a la punta. Marxa emocionada i deixa darrere seu un missatge aparentment pacifista adreçat als soldats: “Per a vosaltres és molt dur estar en una altra guerra; cal acabar amb la guerra”. Només aparentment. “Glòria eterna als herois vius i als caiguts; ens esteu defensant a nosaltres, a Rússia i al món”, acaba dient. I se’n va.