Putin acusa Ucraïna d'obstaculitzar la pau i de voler utilitzar armes nuclears contra Rússia
La intel·ligència exterior russa assegura que França i el Regne Unit tenen intenció d'entregar tecnologia atòmica a Kíiv
MoscouVladímir Putin ha comparegut en el quart aniversari de la invasió d'Ucraïna per assenyalar el govern de Volodímir Zelenski com el principal obstacle per a la pau. En una reunió amb la plana major dels serveis secrets i sense fer cap menció explícita a l'efemèride, ha afirmat que Kíiv es prepara per utilitzar “components nuclears” contra Rússia. El Kremlin dona per bona una informació de la intel·ligència exterior russa (SVR) que assegura que França i el Regne Unit tenen intenció d’entregar tecnologia atòmica a Ucraïna.
“Probablement entenen com podria acabar això”, els ha advertit Putin, després que el Kremlin donés a entendre que aquest seria un element "a tenir en compte" en les converses de pau. El ministeri d’Exteriors rus també ha emès un comunicat alertant del risc d'un xoc directe entre potències nuclears i de les seves greus conseqüències. Tant París com Londres com Kíiv han desmentit rotundament aquesta "falsedat" i l'han atribuït a un intent de Moscou de desviar el focus de les seves “accions atroces”. L’SVR ja havia declarat anteriorment sense proves que Ucraïna estava treballant en la creació d’una “bomba bruta”, una bomba convencional amb material radioactiu afegit. Mai se'n van trobar proves.
Aquesta negació no ha impedit que l’expresident rus, Dmitri Medvédev, habitual de la retòrica nuclear, hagi aprofitat l'avinentesa per amenaçar el poble ucraïnès amb un atac atòmic. "No hi pot haver cap ombra de dubte que Rússia, sota aquestes circumstàncies, hauria d'utilitzar qualsevol mitjà necessari, incloses les armes nuclears no-estratègiques, contra objectius a Ucraïna que suposen una amenaça per al nostre país", ha escrit a Telegram. "I si cal, contra els països proveïdors", ha afegit.
En el seu discurs, Putin també ha assenyalat els serveis especials ucraïnesos com els autors d’una onada d’atacs terroristes amb la complicitat d’Occident. Segons el president rus, l’objectiu dels enemics de Rússia és arruïnar els progressos que s’estan fent en les negociacions de pau. “No poden infligir-nos una derrota estratègica, però en tenen tantes ganes que no poden deixar d’intentar-ho. Ara bé, això els portarà al precipici i se'n penediran”, ha sentenciat el líder del Kremlin.
Davant d’aquest suposat augment dels actes terroristes, Putin s’ha adreçat als agents de l’FSB, l’antic KGB, asseguts davant seu, per reclamar-los més protecció per als funcionaris de l’estat russos, especialment els del ministeri de Defensa. Això, després que en els últims mesos diversos generals hagin patit atemptats a Moscou, l’últim a principis de febrer, i els serveis secrets no hagin estat capaços de prevenir-los.
Aquesta clatellada als espies per l'auge del terrorisme en territori rus s'ha produït hores després d'un nou atac al centre de Moscou: un policia ha mort i dos més han resultat ferits després que esclatés un artefacte explosiu al costat d’un cotxe patrulla. La detonació s'ha produït poc després de la mitjanit a la plaça de l'estació de trens de Saviolovski, un important nus ferroviari de la capital. Les autoritats no han aclarit si l'atac està relacionat amb el quart aniversari de la invasió, però les acusacions de Putin als serveis especials ucraïnesos indiquen que, un cop més, Rússia en responsabilitza Kíiv.
L’atacant s'ha acostat als agents de la policia de trànsit, que eren dins d'un cotxe patrulla, i el dispositiu ha esclatat tot seguit. El que primer s'ha investigat com un atemptat suïcida posteriorment s'ha revelat, segons Putin, com un atac a distància. El president rus ha explicat que l'home que duia la bomba havia estat reclutat en línia i no era conscient que duia explosius a sobre. I, un cop ha estat a prop dels policies, algú l'ha fet saltar pels aires de manera remota.
Amenaça a dos gasoductes
Durant la seva intervenció, Putin també ha revelat la intenció de Kíiv i els seus aliats de sabotejar dos gasoductes del mar Negre, el TurkStream i el Blue Stream, que connecten Rússia amb Turquia i diversos països de l'Europa de l'Est, com Hongria, Sèrbia o Bulgària. No és la primera vegada que el Kremlin llança una acusació d’aquesta mena. A l'octubre, el cap de l’FSB, Aleksandr Bórtnikov, també va denunciar un atac imminent que no es va produir.
Ara, però, l’alerta té lloc en plena tensió entre Zelenski i els presidents d’Hongria i Eslovàquia, dos aliats de Putin, que culpen Ucraïna del bloqueig d’un oleoducte que abasteix de petroli aquests països. Com a represàlia, el líder hongarès, Viktor Orbán, està impedint la transferència d’un préstec europeu de 90.000 milions d’euros a Ucraïna, i el seu homòleg eslovac, Robert Fico, li ha tallat el subministrament elèctric d’emergència.