Putin ha perdut 400.000 soldats per conquerir un 1% d’Ucraïna

MoscouDurant les converses entre Rússia i Ucraïna a Istanbul, divendres passat, el cap de la delegació del Kremlin va desafiar els representants de Kíiv: “Estem preparats per lluitar un any, dos, tres… els que calguin. Quant de temps esteu disposats a lluitar vosaltres?” L’exèrcit de Vladímir Putin cada vegada sacrifica més homes al front per obtenir guanys territorials més escassos i el president rus espera mantenir el ritme de nous voluntaris per acabar derrotant Ucraïna en una guerra de desgast.

Segons dades del govern dels Estats Units publicades pel New York Times, durant el 2024, Rússia va patir 400.000 baixes de soldats, entre morts i ferits. Això li va servir per conquerir tot just un 1% de la superfície d’Ucraïna, tal com recullen els analistes militars de l’Institut per a l’Estudi de la Guerra. En concret, 4.731 quilòmetres quadrats, l’equivalent a les comarques d’Osona, el Bages, el Berguedà i el Solsonès juntes –per posar-ho en perspectiva, Ucraïna és 19 vegades més gran que Catalunya–. És a dir, cada quilòmetre quadrat ocupat va tenir un cost humà per a les tropes de Moscou de 84 baixes.

La invasió d’Ucraïna ja ha provocat el nombre més gran de víctimes militars russes des de la Segona Guerra Mundial. Fins al gener, en prop de tres anys de conflicte, almenys 172.000 soldats havien mort al front i 611.000 hi havien quedat ferits, segons l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS). A més, la intel·ligència britànica calcula que el 2025 podria acabar sent l’any més letal per a les forces de Putin.

L’exèrcit rus continua avançant i amenaça enclavaments estratègics ucraïnesos, com la ciutat de Pokrovsk, a Donetsk, o Kúpiansk, a Khàrkiv. Ara bé, no avança a la velocitat de la tardor del 2024 i, a més, ara ha de pagar-ne un preu més alt. Si al novembre va ocupar 722 quilòmetres quadrats de territori ucraïnès i va registrar 45.000 baixes (62 per quilòmetre quadrat), a l’abril va necessitar 36.600 soldats morts o ferits per conquerir 175 quilòmetres quadrats (209 baixes per cada quilòmetre quadrat).

Segons Forbes, amb l’actual projecció, l’exèrcit rus trigaria 231 anys a ocupar tot Ucraïna amb un cost de 101 milions de morts a les seves files. Per això, malgrat que Putin afirmi que vol la pau, els esforços per incorporar nous efectius a l’exèrcit no només no disminueixen, sinó que s’han incrementat amb sucosos incentius econòmics. Recentment, el president rus va informar que cada mes s’hi allisten voluntàriament entre 50.000 i 60.000 ciutadans.

Tàctiques suïcides

A hores d’ara, al front d’Ucraïna, té més valor un tanc que una vida humana. Des del novembre passat, Rússia ha restringit l’ús de vehicles blindats en les operacions d’assalt perquè se n’estaven quedant sense per culpa dels drons de Kíiv. La solució, enviar motociclistes cap a les trinxeres enemigues amb l’objectiu de trencar-ne les defenses més ràpidament i, alhora, estalviar tancs.

Des dels primers intents, fa més d’un any, la majoria d’atacs amb moto han acabat en fracàs perquè molts dels conductors moren abans d’arribar a les línies ucraïneses. De tota manera, per als alts comandaments, la relació cost-benefici és positiva i tenen previst desplegar aquest sistema al llarg de tota la línia de front.

L’escassetat d’armament pesant és una altra de les amenaces a l’estratègia de guerra de desgast de Putin. Segons càlculs de l’IISS, Rússia té marge fins a finals del 2025 per reposar els tancs destruïts o capturats en combat. Gràcies a l’augment de la producció i el reequipament de vehicles antics procedents de l’arsenal soviètic (els més nombrosos durant la desfilada del 9 de maig), Moscou encara pot sostenir el ritme actual de pèrdues, però cada vegada li serà més difícil.

Així doncs, davant l’evidència que una derrota total d’Ucraïna per mitjans militars és impossible a curt termini, per què no negociar un alto el foc? Segons l’analista Tatiana Stanóvaia, el que pretén Putin és que els ucraïnesos assumeixin que “no poden guanyar”, que Moscou està disposat a “perseverar independentment del cost de la guerra” perquè per a ells és “un conflicte existencial”. Això, des del seu punt de vista, els hauria de convèncer de rendir-se.

Però igual que el president rus no vol donar el braç a tòrcer, tampoc ho vol Volodímir Zelenski. D’aquí que el farol tingui més com a destinatari Donald Trump que els ucraïnesos. El president nord-americà ja ha expressat en diversos moments que creu en la superioritat militar russa i, amb aquest argument, podria forçar el líder ucraïnès a negociar un acord proper a la capitulació o, si s’hi nega, el podria deixar a l’estacada.