Putin obvia el clam de Trump i llança l’atac més gran contra Ucraïna del 2026
Rússia torna a deixar sense calefacció milers d’ucraïnesos la vigília de les converses de pau
MoscouL’exèrcit rus ha llançat el bombardeig més gran des de principis d'any contra ciutats ucraïneses i ha donat per acabada la treva impulsada per Donald Trump. En total, ha enviat 450 drons i més de 70 míssils, balístics inclosos, sobretot contra instal·lacions d’energia i àrees residencials de Kíiv, Dnipró, Khàrkiv, Sumi, Odessa i Vínnitsia. Malgrat que l’alto el foc originalment pretenia aturar els atacs en un període de temperatures gèlides, aquest dimarts a la matinada, en què els termòmetres a Ucraïna han baixat per sota dels 20 graus negatius, Rússia ha deixat milers de persones a mercè del fred.
Almenys nou persones han resultat ferides i a Kíiv i a Khàrkiv prop de 2.000 edificis s’han quedat sense calefacció. Els danys més significatius s’han produït en plantes de producció elèctrica. Un dels objectius ha estat una subestació que connecta la central nuclear de Rivne, al nord-oest del país, amb Kíiv i les regions centrals d'Ucraïna, que ja havia patit bombardejos anteriorment. De fet, la seva fallada està al darrere de bona part dels greus problemes de subministrament de la capital. Els aparells russos també han colpejat diverses centrals tèrmiques i han malmès equips crítics, segons les autoritats ucraïneses, en el novè atac a gran escala contra el sector energètic del país des de l'octubre passat.
A efectes pràctics, la treva haurà durat uns cinc dies, per bé que ningú en va decretar oficialment l’inici ni ningú ha informat del final. Segons els bloguers militars, els bombardejos contra la infraestructura energètica ucraïnesa van aturar-se a primera hora de dijous de la setmana passada. Durant aquest període, el mateix Volodímir Zelenski ha admès que Rússia no havia atacat instal·lacions elèctriques, tot i que sí que ha denunciat que la logística i els transports s’havien convertit sobtadament en objectius de les bombes, amb explosions en trens i autobusos que han provocat desenes de víctimes.
Reomplir magatzems de drons
El Kremlin ha aprofitat la vaguetat de la petició de Trump –“no atacar Kíiv durant una setmana”– per acceptar la invitació mantenint igualment la pressió militar contra l’enemic. Això ha permès a l’exèrcit rus reomplir els magatzems de drons, ja que en les últimes setmanes molts dels vehicles no tripulats que havien enviat contra Ucraïna contenien números de sèrie que indicaven que acabaven de ser fabricats. Segons els experts, tot plegat anticipa nous atacs massius de Rússia en els pròxims dies. El ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Andrí Sibiha, ha acusat precisament Vladímir Putin d’esperar que les temperatures baixessin per emmagatzemar drons i míssils i “continuar els seus atacs genocides contra el poble ucraïnès”. I ha afegit: “Estem tractant amb terroristes que han de ser obligats a aturar la violència”.
L’única raó declarada per la qual Moscou s’havia avingut a acceptar aquesta treva era “crear condicions favorables” a les converses trilaterals entre Rússia, Ucraïna i els Estats Units que havien de tenir lloc diumenge a Abu Dhabi i que, finalment, se celebraran dimecres i dijous. Per a Zelenski, amb els bombardejos massius d’aquesta matinada, Putin torna a demostrar que prefereix asseure’s a negociar des d’una posició de força abans que fer qualsevol concessió. "Aprofitar els dies més freds de l'hivern per terroritzar la gent és més important per a Rússia que recórrer a la diplomàcia", ha sentenciat el president ucraïnès.
Malgrat les crítiques a Moscou per haver dut a terme aquest atac massiu a poques hores d'una nova ronda de negociacions, Zelenski també ha dit que Ucraïna està disposada a acceptar noves mesures de desescalada, com la breu treva parcial de la setmana passada. Ho ha dit en una roda de premsa des de Kíiv acompanyat del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, que ha qualificat de "molt mal senyal" per a la pau aquest últim bombardeig. Rutte també ha anunciat una reunió de la coalició de països que ajuden militarment Ucraïna per a la setmana que ve, centrada en enviar a Kíiv nous sistemes i míssils Patriot de defensa aèria.
Trump, optimista
Pocs minuts abans que comencessin els bombardejos, Trump havia tret pit d'haver arrossegat el president rus a una treva. "Li vaig preguntar si no dispararia durant una setmana i hi va estar d'acord", ha dit des de la Casa Blanca. També s'ha mostrat moderadament optimista pel que fa a les converses de pau. "Crec que ho estem fent molt bé i, per primera vegada, potser tindrem bones notícies", ha apuntat.
La primera ronda de negociacions, els dies 23 i 24 de gener, va acabar sense acords en els principals punts de desavinença i amb l'únic compromís de mantenir el diàleg. Als Estats Units els agradaria que Ucraïna fes concessions territorials a canvi que Putin acceptés les garanties de seguretat occidentals per a Kíiv. Ara bé, Zelenski no dona senyals de voler transigir en l'exigència del Kremlin que l'exèrcit ucraïnès es retiri de les parts del Donbàs que l'exèrcit rus no ha pogut conquerir en els últims quatre anys. Moscou, per la seva banda, ha deixat clar que rebutja qualsevol pacte unilateral entre Kíiv, Washington i Brussel·les per oferir suport militar a Ucraïna després de la guerra que amenaci la seva seguretat.
