Rússia i Ucraïna fan l’intercanvi de presoners més gran de tota la guerra

MoscouContinua l’intercanvi de presoners més gran entre Rússia i Ucraïna des que va començar la guerra. Cada país s’ha compromès a entregar mil reclusos com a part dels acords a què Moscou i Kíiv van arribar divendres passat a les converses directes d’Istanbul, les primeres en tres anys. Aquest dissabte, el segon dels tres dies en què es completarà el tracte, s'han alliberat 307 militars per bàndol, que se sumen als 270 i als 120 civils que cada país ja va deixar en llibertat ahir divendres.

"En només dos dies, 697 persones han tornat. Esperem que demà en tornin més", ha destacat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, al seu compte de Telegram. "El nostre objectiu és el retorn de tots i cadascun dels nostres del captiveri rus. Continuem interactuant amb els nostres socis per fer-ho possible", ha afegit.

Fins ara, l’intercanvi de presoners més gran s'havia produït el 19 d’abril, coincidint amb la Pasqua ortodoxa. Aleshores cada exèrcit va deixar lliures més de 250 soldats enemics. En total, es calcula que, una vegada culmini l’intercanvi actual, uns i altres hauran entregat gairebé 6.000 presoners de guerra, inclosos civils, en més d’una seixantena de permutes. Aquesta pràctica s’ha mantingut més o menys estable durant tota la guerra, malgrat el trencament públic dels contactes diplomàtics entre Kíiv i Moscou.

La medalla se l’ha volgut penjar Donald Trump, que ha anunciat la notícia fins i tot abans que finalitzés l’intercanvi. El president nord-americà ha felicitat les dues parts per les negociacions. Ara bé, la iniciativa no va ser dels Estats Units, a qui Rússia va vetar la participació en la reunió amb Ucraïna, sinó que va sorgir del ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, quan va constatar que les posicions de les dues delegacions eren als antípodes.

L’intercanvi de presoners és l’únic pacte tangible que van assolir els dos bàndols a Istanbul. Els enviats de Vladímir Putin van amenaçar amb envair nous territoris ucraïnesos si Volodímir Zelenski no els cedia la totalitat de les regions annexionades, compreses les parts sota domini de Kíiv, i en les últimes hores el Kremlin ha confirmat les intencions. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, ha assegurat que “no permetrà sota cap circumstància” que, com a resultat d’un acord de pau, milions de ciutadans russòfons es quedin atrapats en “el que quedi d’Ucraïna” sota el govern de “la junta de Zelenski”.

Aquesta afirmació concorda amb el fet que Trump, segons el Wall Street Journal, després de parlar per telèfon amb Putin, va transmetre als líders europeus que el president rus no està disposat a aturar la guerra perquè creu que l’està guanyant. El líder nord-americà també va assegurar-los que el Vaticà acolliria les properes converses entre Rússia i Ucraïna, però Lavrov ho ha descartat al·legant que seria “poc elegant” resoldre un conflicte entre dos països ortodoxos a la seu de l’Església catòlica.