Les sancions occidentals rellancen l’autoestima dels russos: “Hem après a valorar el nostre país”
Només un 26% dels ciutadans admeten estar preocupats per les restriccions econòmiques, la xifra més baixa des del 2014
MoscouUn dels objectius de les sancions occidentals contra Rússia a l’inici de la invasió a Ucraïna, a banda d’aïllar-la internacionalment i limitar-ne la capacitat militar, era provocar un descontentament entre els oligarques i la població que desestabilitzés el suport al règim de Vladímir Putin. Res d’això ha passat.
Segons l’últim baròmetre del Centre Levada, un institut de recerca sociològica independent, només un 26% dels russos estan preocupats per les sancions. És la xifra més baixa des que el 2014 es van començar a aplicar les primeres mesures contra l’economia russa arran de l’annexió de Crimea. El 2022, amb l’esclat de la guerra, el percentatge de població amoïnada va arribar a fregar el 50%, però ni tan sols va assolir els índexs de 2014. Encara més, la immensa majoria dels enquestats, un 86%, afirmen que les sancions no els han generat problemes personals ni a ells ni a les seves famílies. Tot just un 12% diuen el contrari, un percentatge que ha anat a la baixa, ja que el 2022 representaven pràcticament el 30%.
Aquestes dades varien molt segons la regió i l’entorn social. Tal com explica a l'ARA el director del Centre Levada, Denis Volkov, “probablement n’han sentit més l’efecte les capes urbanes i occidentalitzades, que viuen en grans ciutats, compraven productes occidentals i viatjaven a Europa”. A Moscou, per exemple, és molt més fàcil que a les zones rurals trobar gent que ha notat l’impacte de les sancions.
“És clar que m’han afectat –diu l’Svetlana–. Ara he de pagar el doble o el triple per un medicament que es produeix a Europa o pels aliments per a dietes especials”. L’Àngela, que viu als afores de la capital, assegura que va sentir més l’impacte negatiu amb les primeres sancions, el 2014. “En aquella època van desaparèixer de les botigues moltes delícies europees i hi havia autèntica escassetat de bons productes, que va durar un o dos anys”, recorda.
Als joves, el càstig a l’economia russa els va tocar l’oci. “El primer que em va impactar personalment va ser el tancament de la botiga de PlayStation”, comenta la Ksènia. També els serveis de música en estríming. “Per a mi, que escolto exclusivament artistes estrangers, era un inconvenient”, diu.
Una molesta conseqüència transgeneracional entre les classes benestants són les limitacions a l’hora de viatjar. “Ha esdevingut difícil i car anar de vacances a l'estranger –explica l’Àngela–. Fins al 2014 hi anàvem cada any, ni tan sols pensàvem en passar les vacances a Rússia”. En canvi, la por de la Svetlana és la fiabilitat del sector aeri rus perquè és un dels més sancionats. “Si he de volar, sempre escullo una companyia aèria internacional”, avisa. Per això aquest divendres el Kremlin insistia que una de les principals demandes als Estats Units és l’aixecament de les sancions a Aeroflot, la principal aerolínia russa.
IKEA, la més enyorada
Sens dubte, la marca que troben més a faltar els russos és Ikea. Un 58% dels moscovites enquestats pel Centre Levada indiquen que els agradaria veure-la de nou a Rússia. La segueixen Microsoft, Visa, Adidas, McDonald’s, Coca-cola, Nike i Zara.
Aquí també es percep la fractura urbà-rural. Volkov recorda una anècdota en un poble més enllà dels Urals: “Els vaig preguntar si voldrien que tornés McDonald’s i em van respondre: «Si mai n’hem tingut aquí, de què ens estàs parlant?»”. Per la seva banda, l’Svetlana diu que no entra a les cadenes russes que han ocupat el lloc de les marques occidentals i n’han vampiritzat l’estètica i l’oferta. “És el meu boicot personal”, sentencia.
De totes maneres, les sancions no només han afectat les classes mitjanes. Les restriccions a l’economia russa han provocat una inflació que se situa a hores d’ara per damunt del 10% interanual com a resultat del trencament de les cadenes de subministrament, la caiguda del ruble i l’augment dels costos de producció. Tot i això, als barris de la perifèria de Moscou, els veïns no associen directament la pujada de preus a les sancions i n’atribueixen la culpa, de manera genèrica, a la guerra o als polítics.
De la resignació a l’autoestima
Sigui com sigui, el relat del Kremlin és radicalment optimista. Putin ha expressat en diverses ocasions que les sancions s’han convertit “en un catalitzador de canvis estructurals positius”. Fins i tot els que inicialment van patir el sotrac de les primeres sancions, ara s’ho miren amb uns altres ulls. “Moltes empreses estrangeres van marxar, però els negocis de les empreses russes es van disparar en molts camps”, explica la Ksènia. L’Àngela afegeix que “ara hi ha una gran selecció de productes russos i la qualitat ha millorat” i fa un advertiment: “Si tornen les marques occidentals, no seran competitives, sobretot pel preu”.
Els economistes de l’òrbita del Kremlin també avalen aquest punt de vista. Aleksander Dinkin, president de l’Institut de Recerca d'Economia Mundial i Relacions Internacionals considera que “la principal sorpresa per a Occident ha estat la fantàstica estabilitat de l'economia russa”, mentre que Nikita Asimov, rector de l’Escola Superior d’Economia, conclou que “les sancions només han fet que l’economia russa sigui més forta i més resilient”. La realitat és que el PIB rus va créixer un 2,1% el 2022, un 3,6% el 2023 i entre un 3,2% i un 4% el 2024, sobretot per la reconversió en economia de guerra i l’obertura de nous mercats.
Ara bé, no tot són flors i violes. Aquests dies la premsa russa alerta de les possibles conseqüències desastroses de la dependència de la venda del petroli rus a la Xina en un escenari de guerra comercial. La presidenta del Banc Central Rus, Elvira Nabiúl·lina, admet que "s'estan preparant per a aquests riscos" si hi ha una caiguda mundial del preu del petroli com a resultat d'un alentiment global de l'economia. Tot i que inicialment algunes veus de l'òrbita del Kremlin van celebrar que Rússia quedés al marge dels aranzels, els analistes adverteixen que podria ser catastròfic perquè els ingressos del petroli i el gas es preveu que aquest any representin el 27% del pressupost federal.
A més, malgrat els cants de sirena que periòdicament apareixen en mitjans progovernamentals, que anuncien plans de retorn de diverses empreses occidentals, el Banc Central Rus ja ha deixat clar que, de moment, no treballa amb la perspectiva d’un alleujament de les sancions ni amb el restabliment de les companyies europees i nord-americanes. Putin també ha avisat que, fins i tot si s’aixequen les sancions, “res tornarà a ser com abans” i ha donat per fet que els Estats Units continuaran buscant la manera d’ofegar-los. L'aïllament va donar pas a la resignació, i la resignació, a l’autoestima. “Vam començar a valorar més el nostre país –acaba dient l’Àngela–. Vivim aquí i ningú ens espera enlloc, això és casa nostra”.